Crema controlada
La crema controlada, contrafoc,[1] o foc tècnic,[2] és una tècnica de supressió i mitigació d'incendis forestals descontrolats mitjançant incendis controlats del material combustible acumulat. En les seves variants és una pràctica agrícola ancestral practicada a tot el món.
El foc és una part natural de l'ecologia tant del bosc com de les praderies i el foc controlat pot ser una eina de gestió mitjançant la reducció a l'hivern de la càrrega de combustible.[3] La crema controlada estimula la germinació d'algunes llavors d'espècies forestals que renoven el bosc (espècies seròtines).[4]
Història
[modifica]Xenofont ja parla de la tècnica de tallar i cremar a la Grècia del segle IV ac.[5][6] Els amerindis i els colonitzadors europeus d'Amèrica utilitzaven incendis per a millorar els pastius que d'aquesta manera tornaven a créixer més tendres.[7] També els aborígens australians la utilitzaven.[8] A Espanya la crema de rostolls ha estat prohibida algunes èpoques i legitimada altres: el 1362 Pedro el cruel es diu que va decretar que qui provoqués un incendi hauria de ser-hi llençat. El 1550 Felip II va desincentivar el pasturatge en algunes províncies sobre la base que els mals eren causats per incendis.[9]
Des de 1995, el US Forest Service lentament ha incorporat les pràctiques de crema controlada en la política de gestió dels seus boscos.[10]
Tipus de foc tècnic
[modifica]Si l'aplicació del foc tècnic és abans de l'existència de l'incendi, s'anomena foc tècnic en crema prescrita. L'objectiu és l'extinció passiva o preextinció, preparant el terreny perquè cremi dins d'unes limitacions.[11]
El foc tècnic utilitzat com a maniobra alternativa en un incendi forestal, serà segons la seva finalitat:[11]
- crema d'eixamplament, quan l'objectiu és l'atac paral·lel, eliminant el combustible per davant del perímetre de l'incendi.
- contrafoc, quan l'objectiu és l'atac indirecte i generar prou combustió per ofegar el front principal en eliminar-li l'oxigen i el combustible.
- redirecció del front principal, quan l'objectiu és l'atac indirecte i ajudar el perímetre a dirigir-se on interessa als bombers.
Sovint es fan servir els tallafocs com a punts de partida dels contrafocs.[12]
La ignició s'efectua amb eines segures: bengales, torxes de degoteig o pilotes ignífugues.[11]
Ús forestal
[modifica]Els focs controlats redueixen el combustible i poden millorar els hàbitats per a la vida silvestre,[13] milloren a curt termini el farratge per a la pastura, millora l'accessibilitat, ajuda a controlar les malalties dels arbres i perpetua les espècies que depenen dels incendis.[14] El foc és vital per a la recuperació d'algunes espècies amenaçades com és el cas de la serp Pituophis ruthveni de Louisiana i Texas.[15] En particular, les pinyes de la Sequoia gegant depenen del foc per a reproduir-se.[16] L'Eucalyptus regnans d'Austràlia també depèn del foc però d'una manera diferent, ja que les seves llavors necessiten els nutrients de les cendres provocades pels incendis.[17]
Referències
[modifica]- ↑ Diccionari de bombers. Termcat. Generalitat de Catalunya, novembre 1995. ISBN 84-393-3689-6.
- ↑ «Foc tècnic». Termcat. Generalitat de Catalunya.
- ↑ Guidelines for Low Intensity Bushfire Hazard Redustion Burning Arxivat 2019-03-12 a Wayback Machine. Retrieved on 11-3-2009
- ↑ «Pi blanc, el més resistent al foc i la sequera». Alerta Forestal, 07-06-2019.
- ↑ Semple, Ellen Churchill. Ancient Mediterranean Agriculture: Part II. Manuring and Seed Selection. (en anglès). Agricultural History Society, 1928.
- ↑ «La Polis i l'Explotació Ramadera als Santuaris Grecs» (en castellà). Biblioteca Digital Universidad de Alcalá, 1995.
- ↑ «Prehistoric fire area and emissions from California’s forests, woodlands, shrublands, and grasslands». Forest Ecology and Management, 251, 2007, pàg. 205–216. DOI: 10.1016/j.foreco.2007.06.005 [Consulta: 28 febrer 2012].
- ↑ «Spatially-explicit simulation of the effect of prescribed burning on fire regimes and plant extinctions in shrublands typical of south-eastern Australia». Biological Conservation, 86, 1, 1998, pàg. 83–95. DOI: 10.1016/S0006-3207(97)00170-5 [Consulta: 28 febrer 2012].
- ↑ Rackham, Oliver. The Nature of Mediterranean Europe: An Ecological History (en anglès). segona edició. Xina: Yale University Press, 2003, p. 230. ISBN 0-300-10055-8.
- ↑ «Federal Forest-Fire Policy in the United States». Ecological Society of America: Ecological Applications, 15, 2, 2005, pàg. 532–542. Arxivat de l'original el 10 de setembre 2012. DOI: 10.1890/04-0545 [Consulta: 28 febrer 2012].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Materials de formació contínua: Curs avançat d’intervenció en incendis forestals». Institut de Seguretat Pública de Catalunya, 2017.
- ↑ Backburning in controlling bushfires to prevent spreading Arxivat 2012-12-05 a Wayback Machine. Retrieved on 10-3-2009
- ↑ «Whither wildlife without fire?». Treesearch.fs.fed.us, 16-06-2011. Arxivat de l'original el 2012-03-25. [Consulta: 25 juny 2011].
- ↑ «Reasons For Prescribed Fire In Forest Resource Management - A Guide for Prescribed Fire in Southern Forests». Bugwood.org, 24-03-2003. Arxivat de l'original el 2011-07-05. [Consulta: 25 juny 2011].
- ↑ «La rara serp del pi necessita el foc per sobreviure» (en anglès). U.S. Forest Service, 04-05-2004.
- ↑ «Yosemite» (en anglès). National Park Service.
- ↑ «The Private Life of Plants». Internet Archive.
Enllaços externs
[modifica]