Crespell de cremats
Peziza proteana var. sparassoides  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Pezizomycetes |
| Ordre | Pezizales |
| Família | Pezizaceae |
| Gènere | Peziza |
| Espècie | Peziza proteana |
| Varietat | Peziza proteana var. sparassoides E.J.Durand, 1919 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Aleuria proteana var. sparassoides |
.svg){kind=icon}
El crespell de cremats[1] (Daleomyces phillipsii), també anomenada falsa coliflor,[2] és un bolet més aviat rar. Pertany a la família de les pezizàcies i al grup dels crespells. És un bolet comestible.
Taxonomia
[modifica]Originalment es va descriure com Gyromitra phillipsii[3] per George Edward Massee (1895). La posició de l'espècie ha estat conflictiva i s'ha traslladat a diferents gèneres. Durant força temps s'ha considerat una forma o una varietat de Peziza proteana. Moravec[4] (1982) va indicar que es tractava d'una espècie diferent del gènere Peziza. Entre les raons la mida del cos fructífer, el desenvolupament semihipogeu i l'estructura interna, força inusual per una espècie del gènere.
Fred Jay Seaver (1928) el traslladà a Durandiomyces phillipsii (Massee) Seaver i finalment l'any 1942 a Daleomyces phillipsii (Massee) Seaver.[5]
Iconografia
[modifica]Vidal J.M., Ballesteros E. (2013). Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars:[2] 96
Descripció
[modifica]Bolet de gran a gegantí, de fins a 20 cm d'altura per 30 cm de diàmetre i 3.5 kg de pes;[4] hemisfèric i pulvinat, amb aspecte de coliflor; constituït per un conjunt de cassoletes fusionades per la part posterior[2] que li donen aspecte de coliflor; de color bru pàl·lid amb tons roses a violacis.
Carn d'aspecte cerebriforme en secció, constituit per cavitats buides de color blanc.[2]
Hàbitat
[modifica]Des de la tardor fins a la primavera en hiverns suaus, sempre en sòls cremats o esterilitzats, sovint carboneres.
Distribució geogràfica
[modifica]A Europe es coneix de Bèlgica, Txèquia, Dinamarca, Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia, França, Hungria, Suïssa i Suècia. Es coneix de Catalunya, País Valencià i Illes Balears.
Espècies semblants
[modifica][6]Pot recordar altres crespells, en especial la greixa (Sparassis crispa), però aquesta creix adosada a la base dels pins i l'estructura és completament diferent.
Comestibilitat
[modifica]Comestible.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Massee, George Edward. The British fungus flora, Vols 1-4.. 4. London:: George Bell, 1895, p. 1-522; 478.
- ↑ 4,0 4,1 Moravec, Jiří «Daleomyces phillipsii in Czechoslovakia (Discomycetes, Pezizaceae).». Česká Mykologie, 36, 2, 1982, pàg. 109-113.
- ↑ Seaver, Fred Jay. The North American Cup-fungi (Operculates). Supplemented edition. 3, 1942, p. 337.
- ↑ Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.