Creswellià
Tipus | cultura arqueològica |
---|---|
Part de | paleolític superior |
Epònim | Creswell Crags (en) |
Geografia | |
Originari de | Anglaterra Meridional (Anglaterra) i Gal·les (Regne Unit) |
Inici | segle CXXV aC |
Fi | mil·lenni VIII aC |
Seguit per | Ahrenburguià |
La cultura creswelliana és una cultura arqueològica del paleolític superior final de la Gran Bretanya anomenada així per Dorothy Garrod el 1926 pel lloc epònim de Creswell Crags, a Derbyshire.[1] Està datat del 13.000 - 11.800 BP. També es coneix com a magdalenià final de les Illes Britàniques.[2] Després hi hagué el darrer estadi glacial, el Dryas recent, quan les Illes Britàniques van quedar desertes d'humans de manera intermitent.[3] La següent cultura arqueològica a l'àrea és l'ahrenburgiana.[4][5]
Història
[modifica]El terme 'creswellià' el va utilitzar Dorothy Garrod en la seva obra The Upper Palaeolithic Age in Britain (1926). Aquesta és la primera publicació acadèmica de l'autora, que amb el temps arribaria a ser la primera dona professora de Cambridge. És la primera monografia de conjunt sobre el paleolític superior de les Illes Britàniques i durant mig segle fou l'única obra de referència sobre el tema. Garrod proposa que aquesta variant anglesa de la indústria magdaleniana tenia personalitat pròpia com per crear un nom específic.[7] La definició del creswellià es va anar precisant, d'aleshores ençà i a hores d'ara es refereix exclusivament, en el context de les Illes Britàniques, a indústries de tipus magdalenià final. Hi ha autors, però, que qüestionen la individualitat del creswellià com a cultura específica.[8]
Característiques
[modifica]Fa uns 15.000 anys, les poblacions magdalenianes podien emigrar cap al nord per la retirada de l'inlandsis nord-europeu. Amb el mar cent metres per sota del nivell actual, els territoris que anaven quedant lliures de gel foren ocupats i de seguida es va formar, a la plana nord alemanya, la cultura hamburgiana, seguida per la de Federmesser; el creswellià a Anglaterra i la cultura de Tjong, als Països Baixos. El creswellià presenta similituds amb les cultures del nord d'Alemanya i vincles amb la dels Països Baixos. Totes contenen l'empremta magdaleniana.
Les eines lítiques característiques del creswellià són les fulles trapezoidals denominades «puntes Cheddar» i les variants anomenades «puntes Creswell», així com làmines més petites. Un altre tipus d'eines són les rascadores, fetes sobre fulles rectes allargades. Hi ha també objectes d'ambre bàltic, d'ivori de mamut, de dents i ossos d'animals per a fabricar arpons, puntes, grans i agulles.
Es coneixen vint-i-vuit indrets de producció de puntes Cheddar a Anglaterra i Gal·les, però fins al moment no se n'han trobat ni a Escòcia ni a Irlanda. Molts llocs són en coves, però la majoria són assentaments a l'aire lliure. S'ha comprovat que els útils de sílex podien viatjar a 150 km del lloc de producció, de pedreres seleccionades. Aquesta dada, junt amb la presència de petxines foranes i ambre de les costes de la mar del Nord, indica que són poblacions molt mòbils.
Referències
[modifica]- ↑ Davies, William. Oxford Books. Dorothy Garrod and the progress of the Paleolithic: Studies in the prehistoric archaeology of the Near East and Europe. Oxford Books, 1999.
- ↑ Pettit, Paul; White, Mark. The British Palaeolithic: Human Societies at the Edge of the Pleistocene World (en anglès). Abingdon, UK: Routledge, 2012, p. 440. [[Special:BookSources/ISBN 978-0-415-67455-3|ISBN ISBN 978-0-415-67455-3]].
- ↑ Stringer, Chris. The Changing Landscapes of the Earliest Human Occupation of Britain and Europe. (in The Ancient Human Occupation of Britain) (en anglès). Elsevier, 2011, p. 1. [[Special:BookSources/ISBN 9780444535979|ISBN ISBN 9780444535979]].
- ↑ Darvill, Thimoty. Prehistoric Britain (en anglès). Routldge word archaeology, 1987, p. 56.
- ↑ Burdukiewicz, Jan Michał (1986) The late Pleistocene shouldered point assemblages in western Europe (originally published in Polish in 1982) E.J. Brill, Leiden, The Nederlands, page 108, ISBN 978-90-04-08100-0
- ↑ The museum's exhibit label says "Cresswell points were probably hafted knife blades", Derby Museum, read juliol 2011
- ↑ Garrod, Dorothy. The Upper Palaeolithic Age in Britain (en anglès). Oxford, Clarendon Press, 1926, p. 194.
- ↑ Jacobi, Roger, "The Creswellian, Creswell and Cheddar". en Barton, Roberts, Roe. The Late Glacial in north-west Europe - Human adaptations and environmental change at the end of the Pleistocene (=CBA Research Report núm.77) (en anglès). Londres, 1991, p. 128-140. ISBN 1-872414-15-X.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- R. N. I. Barton, R. M. Jacobi, D. Stapert, & M. J. Street (2003) The Late-glacial reoccupation of the British Isles and the Creswellian Journal of Quartenary Studies Volume 18, Issue 7 octubre 2003, Pp 631–643 [1].
- Lynden Cooper A Creswellian campsite, Newtown Linford Leic.Arch. Sept 2002 11/10/02 7.55 AM Page 78 [2].
- Campbell, J.B. 1977 The Upper Palaeolithic of Britain: a study of man and nature during the Late Hissi Age. Oxford: Clarendon press.
- Garrod, D.A.I. 1926 The Upper Palaeolithic Age in Britain. Oxford: Clarendon Press.
- Grant M & Harding P, Farndon Fields, Nottinghamshire: in situ multi-phased LateUpper Palaeolithic activity on the floodplain [3]
- Jacobi, R.M. 1991 The Creswellian, Creswell and Cheddar. In: Barton, N., Roberts, A.J. and Roe, D.A. (eds) The Late Glacial in north-west Europe: human adaptation and environmental change at the end of the Pleistocene. London: Council for British Archaeology Research Report 77, 128-140.
- Darvill, Timothy (1987), Prehistoric Britain, Routledge world archaeology.
- Jenkinson R.D.S. and Gilbertson, D.D. 1984 In the Shadow of Extinction: A Quaternary Archaeology and Palaeoecology of the Lake, Fissures and Smaller Cavis at Creswell Crags, S.S.S.I. Sheffield: University of Sheffield, Department of Prehistory and Archaeology.
- Burdukiewicz, Jan Michal (1986) The late Pleistocene shouldered pont assemblages in western Europe (original publicat en polonès el 1982) I.J.Brill, Leiden, The Nederlands. ISB 978-90-04-08100-0.
- Ward T & Saville A ‘‘Howburn Farm: excavating Scotland's first people. Current Archaeology, Issue 243, juny 2010 pp18–23[3].