Vés al contingut

Creuer Ulpio Traiano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vaixellCreuer Ulpio Traiano
EpònimTrajà Modifica el valor a Wikidata
DrassanaCantieri Navali del Tirreno Riuniti Modifica el valor a Wikidata
País de registre
Historial
Col·locació de quilla
28 setembre 1939
Avarament
30 novembre 1942
Naufragi
3 gener 1943

Salern
40° 40′ 50″ N, 14° 45′ 34″ E / 40.6806°N,14.7594°E / 40.6806; 14.7594 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
Característiques tècniques
Tipuscreuer lleuger Modifica el valor a Wikidata
Classecreuer classe Capitans romans Modifica el valor a Wikidata
Eslora142,2 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega14,4 m Modifica el valor a Wikidata
Calat4,9 m Modifica el valor a Wikidata
Potència110.000 CV Modifica el valor a Wikidata
Velocitat41 kn Modifica el valor a Wikidata
Autonomia5352 mn a 18 kn Modifica el valor a Wikidata
Més informació
ConflictesSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

L'Ulpio Traiano era un creuer lleuger de la Regia Marina italiana de la classe Capitani Romani, construït durant la Segona Guerra Mundial. Mai va entrar en servei perquè va ser enfonsat pels incursors britànics mentre estava sent acabant d'acondicionar.

Història

[modifica]

Va ser construït pels Cantieri Navali Riuniti a la drassana de Palerm, on es va posar el seu casc el 28 de setembre de 1939.

El vaixell, avarat el 30 de novembre de 1942, va ser enfonsat, poc més d'un mes després del seu avarament, el 3 de gener de 1943 per uns incursions britàniques que van aconseguir penetrar al port de Palerm, on havia estat amarrat per a equipar-lo.[1]

Els assaltants van desembarcar d'un submarí a bord d'un chariot, un torpedo tripulat,[2] van passar per les xarxes de barrera col·locades per defensar el port i, veient el creuer atracat al moll en una fase avançada de preparació, van aplicar la càrrega explosiva frontal del carro a la nau del vaixell. Després van extreure el destructor Grecale, la torpedinera Ciclone i un vaixell mercants, però les mines no van explotar com que els assaltants britànics no van tenir temps d'activar-les, mentre que a les vuit del matí el creuer va explotar, va bolcar i quedar danyat irreparablement. Els dos assaltants britànics, els noms dels quals eren Dick Greenland i Alec Ferrier[3] van ser fets presoners i després del 8 de setembre, presos pels alemanys, van ser traslladats al Marlag de Westertimke, del qual van ser alliberats el maig de 1945 a l'arribada de les tropes aliades. Es van recuperar les restes del naufragi del 10 d'octubre de 1946 al 24 de juliol de 1947 i l'any 1948 es va desmantellar el naufragi.

Notes

[modifica]
  1. «Palermo Operazione Principal – I Chariots». Arxivat de l'original el 2010-11-01. [Consulta: 1r novembre 2010].
  2. I chariots erano minisommergibili simili ai "maiali" della Regia Marina.
  3. Warshofsky, Fred. War Under Waves. Pickle Partners Publishing, 2019. ISBN 9781839741517. 

Bibliografia

[modifica]