Crisi política burundesa (2015-2018)
| ||||
Tipus | crisi política | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 25 abril 2015 - | |||
Localització | Bujumbura (Burundi) | |||
Estat | Burundi | |||
Ferits | 500 | |||
Format per | ||||
La Crisi política burundesa de 2015 són els diversos episodis violents que van tenir lloc a Burundi a partir del 26 d'abril de 2015 deguts a les protestes contra la candidatura del president Pierre Nkurunziza a presidir el país un tercer mandat. Un dels episodis més destacats d'aquesta crisi és la temptativa de Cop d'estat que es va dur a terme el 13 de maig del mateix any que va fracassar l'endemà.
Antecedents
[modifica]Pierre Nkurunziza és el president de Burundi després que fou elegit per primera vegada el 2005 i reelegit el 2010. El 25 d'abril del 2015 el president va anunciar que es tornaria a presentar a les eleccions presidencials burundeses de 2015 per a mantenir el poder durant un tercer mandat consecutiu. El 5 de maig la seva candidatura fou aprovada per la Cort Constitucional del país. Aquesta decisió va resultar controvertida.[1] A continuació, el seu vicepresident va dimitir al·legant que havia patit "pressions enormes i amenaces de mort".[2] El 26 d'abril hi va haver importants manifestacions de persones contràries a la reelecció del president. Aquestes foren seguides per la fugida d'uns 25.000 burundesos, sobretot a Ruanda i de la mort de més de 22 manifestants.[2]
Reaccions internacionals
[modifica]- A principis del mes de maig, Bèlgica va anunciar que suspendria la seva ajuda financera al procès electoral.[3]
- L'11 de maig la Unió Europea va demanar informació sobre els escrutinis legislatius i presidencials.[4]
Temptativa de Cop d'estat
[modifica]El 13 de maig de 2015 el general Godefroid Niyombare, antic cap major de l'exèrcit burundès[5] va anunciar en una ràdio privada un cop d'estat contra el president Nkurunziza mentre aquest havia viatjat a Dar es Salaam. Tanzània.[6] Nkurunziza, però, va desmentir el cop d'estat i va anunciar el seu retorn al país. El general colpista va ordenar el tancament de les fronteres i de l'aeroport de Bujumbura.
El 14 de maig els colpistes van intentar prendre el control de la Ràdio-Televisió Nacional de Burundi que continuava sota el control de les forces lleials amb el govern. A més a més, també hi va haver combats per a controlar altres mitjans de comunicació com la Ràdio Pública Africana. El vespre del mateix dia, Pierre Nkurunziza va anunciar que havia retornat a Burundi.[7]
Conseqüències
[modifica]Tot i que les forces de seguretat van reprimir amb èxit els disturbis a Burundi, els militants armats de l'oposició van continuar actius. FOREBU (més tard rebatejat com a "Forces Populars de Burundi" o FPB), així com RED-Tabara es van unir a les FNL a la RD Congo, on es van implicar en el conflicte de Kivu i van començar a enfrontar-se amb les Forces Armades de la República Democràtica del Congo (FARDAC). L'octubre de 2019, RED-Tabara va llançar una incursió transfronterera a Burundi. El mes següent, militants no identificats van emboscar soldats de l'exèrcit burunès a la frontera entre Burundi i Ruanda, el que va provocar que el govern de Brundian va acusar que Ruanda donava suport als grups rebels locals.
Referències
[modifica]- ↑ Caramel, Laurence «Burundi: le risque de Contagion régional existe». Le Monde Afrique. Arxivat de l'original el 2015-05-20 [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Lepidi, Pierre «Violences politiques: des milliers de Burundais se précipitent au Rwanda». Le Monde Afrique. Arxivat de l'original el 2015-05-20 [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «Burundi: la Belgique suspend son soutien à l'élection, les manifestations se poursuivent». Jeune Afrique, 11-05-2015.
- ↑ «À un mois de la présidentielle au Burundi, les Occidentaux haussen le ton». France 24, 11-05-2015.
- ↑ Mbog, Raoul «Burundi: qui est le général putschiste Niyombare?». Le Monde Afrique, 13-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-20 [Consulta: 18 maig 2015].
- ↑ «Burundi: reprise des combats entre militaires loyalistes et putschistes». Le Monde Afrique, 13-05-2015.
- ↑ «Au Burundi, les putschistes reconnaissent l'échec de leur coup d'Etat». Le Monde Afrique, 14-05-2015.