5 de maig
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs. Queden 240 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1872, Barcelona: es publica el primer número de L'Esquella de la Torratxa, que es publicarà fins al 1939.[1]
- 1895, Barcelona: primera exhibició cinematogràfica a Catalunya. S'hi presenta el cinetoscopi de Thomas Alva Edison a la Plaça de Catalunya.
- 1959, Barcelona: La soprano Maria Callas fa la seva única actuació al teatre del Liceu.[2]
- 2002 -
- Catalunya del Nord: bateig dels Angelets del Vallespir, castellers de Sant Joan Pla de Corts, al Vallespir.
- Màlaga: El València CF es proclama matemàticament campió de lliga en guanyar per 0:2 front el Málaga CF.
- 2007, València: manifestació multitudinària de més de 70.000 persones (segons l'organitzadora ACPV) per commemorar els 300 anys de la desfeta d'Almansa i en defensa del País Valencià.
- Resta del món
- 553, Constantinoble, Imperi Romà d'Orient: comença el Segon concili de Constantinoble que durarà fins al 2 de juny. El concili condemna del nestorianisme.
- 1045, Roma: comença al pontificat de Papa Gregori VI, només va durar fins al 20 de desembre de 1046, ja que Enric III, valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis, el va obligar a abdicar i va ser desterrat a Colònia.
- 1808, Baiona, País Basc: comencen les Abdicacions de Baiona: Carles IV renuncia als seus drets al tron d'Espanya a favor de Napoleó Bonaparte a canvi d'una generosa pensió.[3]
- 1836, Sant Sebastià, Donostialdea, País Basc: els carlins acaben fugint en la batalla de Lugariz davant l'atac dels liberals i els britànics a la Primera Guerra Carlina.
- 1838, Alcanyís, el Baix Aragó: els carlins aixequen el Setge d'Alcanyís després que no assolissin assaltar la vil·la durant la Primera Guerra Carlina.
- 1862, Puebla de Zaragoza, Estat de Puebla, Mèxic: el general Zaragoza, enfront de l'exèrcit liberal mexicà, derrota en la batalla de Puebla les tropes intervencionistes franceses que feien costat als conservadors.[4]
- 1864, Comtat de Spotsylvania i Comtat d'Orange, Virgínia, EUA: Comença la batalla de Wilderness (Guerra civil dels Estats Units).
- 1916, Presó de Kilmainham, Dublín: John MacBride és afusellat per la seva participació en l'Alçament de Pasqua.[5]
- 1936, Etiòpia: L'exèrcit italià captura Addis Abeba, la capital d'Etiòpia. S'acaba la conquesta d'Etiòpia per part de l'exèrcit italià.
- 1945, Mauthausen, Alta Àustria, Àustria: Les tropes dels Estats Units n'alliberen el camp de concentració de Mauthausen, camp de concentració nazi, on moriren 2.000 catalans.
- 1949, Londres: es signa el Tractat de Londres on es ratifica l'Estatut del Consell d'Europa
- 1961: Alan Shepard va viatjar a l'espai. Va ser la segona persona a orbitar sobre la Terra.
- 1998, Nouméa, Nova Caledònia, Dependències d'ultramar franceses: Es signa l'Acord de Nouméa, preveu la transferència de determinades competències de França a Nova Caledònia.
- 1999: Microsoft Corporation publica el Windows 98 Segona Edició.
- 2005, Regne Unit: eleccions al Regne Unit. El Partit Laborista del primer ministre Tony Blair, obté la victòria per tercera vegada consecutiva, circumstància que no s'havia produït mai.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1730, Valls: Lluís Bonifaç i Massó, escultor català, un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana (m. 1786).[6]
- 1845, Vilassar de Mar, província de Barcelona: Jaume Almera i Comas, geòleg i paleontòleg (m. 1919).[7]
- 1871, Castelló de la Plana, Plana Alta: Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (m. 1934).[8]
- 1884, Valls, província de Tarragona: Carles Cardó i Sanjoan, eclesiàstic i escriptor (m. 1958).[9]
- 1899,
- Sabadell, província de Barcelona: Francesc Trabal i Benessat, novel·lista, contista i periodista (m. 1957).[10]
- Barcelonaː Cèlia Suñol i Pla, escriptora catalana (m. 1986).[11]
- 1921, Barcelona: Paquita Ferràndiz, actriu teatral catalana (m. 1996).[12]
- 1943, Barcelona: Jaume Arnella, músic català.[13]
- 1958, Figueres: Maria Àngels Gardella i Quer, escriptora i professora, llicenciada en filologia.[14]
- 1986, Figueres: Eva Fernández Brugués, tennista professional catalana.
- Resta del món
- 347, Romaː Paula de Roma, noble matrona romana, deixebla de Sant Jeroni, venerada com a santa per l'Església catòlica (m. 404).[15]
- 1800, Rethel (França): Louis Hachette, editor francès (m. 1864).
- 1813, Copenhaguen, Dinamarca: Søren Kierkegaard, filòsof danès. Considerat el primer filòsof existencialista (m. 1855).[16]
- 1818, Trèveris, Prússia: Karl Marx, filòsof, economista i sociòleg europeu, conegut sobretot per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes (m. 1883).[17]
- 1819, Ubiel, propo de Minsk, Imperi Rus: Stanisław Moniuszko, compositor polonès (m. 1872).[18]
- 1826, Granada: Eugènia de Montijo, darrera emperadriu dels francesos (m. 1920).[16]
- 1846, Wola Okrzejska, Tsarat de Polònia: Henryk Sienkiewicz, escriptor polonès, Premi Nobel de Literatura l'any 1905 (m. 1916).[19]
- 1864, Cochran's Mills, Pennsilvània, EUA: Nellie Bly, periodista nord-americana, pionera en el periodisme d'investigació i en el periodisme clandestí (m. 1922).[20]
- 1869, Moscou, Imperi Rus: Hans Pfittzner, compositor alemany (m. 1949).[21]
- 1882, Manchesterː Sylvia Pankhurst, artista pintora, política feminista i sufragista britànica (m. 1960).[22]
- 1892, Londresː Dorothy Garrod, arqueòloga britànica especialitzada en el període Paleolític (m. 1968).[23]
- 1905, Nàpols: Maria Caniglia, soprano dramàtica italiana (m. 1979).[24]
- 1907, Txernivtsi, aleshores Àustria-Hongriaː Iryna Vilde, escriptora ucraïnesa (m. 1982).[25]
- 1909, Budapest, Imperi Austrohongarès: Miklós Radnóti, poeta hongarès.[26]
- 1910, Amsterdam: Leo Lionni, dissenyador gràfic, pintor i il·lustrador i creador de llibres per a nens i nenes.[27]
- 1911, Dhalghat, Patiya, Bangladeshː Pritilata Waddedar, revolucionària i activista per la independència d'Índia (m. 1932).[28]
- 1914, Cincinnati, Ohio, EUA: Tyrone Power, productor i actor estatunidenc.
- 1915, Rancho Mirage, Califòrniaː Alice Faye, actriu estatunidenca de cinema i musicals de teatre (m. 1998).[29]
- 1921,
- Mount Vernon, Nova York (EUA): Arthur Leonard Schawlow, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1981 (m. 1999).[30]
- Dulwichː Mavis Batey, criptoanalista britànica a Bletchley Park durant la Segona Guerra Mundial (m. 2013).[31]
- 1922, Skopinsky, República Socialista Russa: Aleksandra Akimova, navegant d'esquadró russa (m. 2012).[32]
- 1923, Toronto, Canadà: Cathleen Synge Morawetz, fou una matemàtica canadenca-estatunidenca.[33]
- 1937, Coventry (Anglaterra): Delia Derbyshire, compositora de música concreta, pionera de la música electrònica (m. 2001).[34]
- 1943
- Linares, província de Jaén: Raphael, cantant espanyol.
- Sheffield, Anglaterra: Michael Palin, comediant anglès, actor, escriptor i presentador de televisió conegut per haver estat membre de Monty Python.
- 1950, Tilburg: Maggie MacNeal, cantant neerlandesa.
- 1979, Filipines: Charmane Star, actriu porno.
- 1986, Figueresː Eva Fernández Brugués, tennista professional catalana, campiona de Catalunya i d'Espanya en categories juvenils.[35]
- 1988, Tottenham, Anglaterra: Adele, cantant i compositora anglesa de soul.[36]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1849, París, França: Vicent Salvà i Pérez, polític i editor literari valencià (n. 1786).[37]
- 1952, Barcelona: Ramon Vinyes i Cluet, escriptor d'obres de teatre, poesia i contes. Va servir de model a Gabriel García Márquez per al personatge de "el sabio catalán" de Cent anys de solitud.
- 1956, Barcelonaː Montserrat Garriga Cabrero, botànica catalana (n.1864).[38][39]
- 1971, Barcelona: Manuel Rius i Rius, polític català, fill de Francesc de Paula Rius i Taulet i segon marquès d'Olèrdola (n. 1883).[40]
- Resta del món
- 1028, Viseu, Regne de Portugal: Alfons V de Lleó, rei de Lleó i Galícia.[41]
- 1525, Lochau: Frederic III de Saxònia (1463-1525), dit «el savi», va ser el príncep elector de Saxònia (n. 1463).[42]
- 1652, Le Conquet, Bretanya, Regne de França: Mikael an Nobletz, sacerdot i predicador francès, lingüista sistematitzador del bretó.
- 1743, Sant Petersburg: Dorothea Maria Graff, pintora naturalista alemanya (n. 1678).[43]
- 1821, illa de Santa Helena, Imperi Britànic: Napoleó Bonaparte, estadista francès (n. 1769).[44]
- 1832, Hawaii: Kaahumanu, reina regent de Hawaii (n. 1772).[45]
- 1842, París: Jean Elleviou, cantant francès de la corda de tenor.
- 1859, Göttingen: Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, matemàtic (n. 1805).
- 1904, Budapest, Hongria: Mór Jókai, escriptor, periodista i polític hongarès (n. 1825).[46]
- 1914, Parísː Mélanie de Bussierre, «comtessa» de Pourtalès, aristòcrata i salonnière francesa (n. 1836).[47]
- 1921, Viena, Imperi Austrohongarès: Alfred Hermann Fried, periodista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (n. 1864).[48]
- 1923, Gijón: Rosario de Acuña, escriptora, pensadora i periodista espanyola (n. 1850).[49]
- 1936, Viena, Marianne Hainisch, fundadora i presidenta del moviment de dones d'Àustria (n. 1839).[50]
- 1944, Ladenburg, Tercer Reichː Bertha Benz, pionera alemanya de l'automoció (n. 1849).[51]
- 1952, Roma (Itàlia): Alberto Savinio, pseudònim d'en Andrea de Chirico, escriptor, pintor i compositor italià, germà del Giorgio de Chirico. També va formar part del moviment artístic de pintura metafísica (n. 1891).[52]
- 1959, Buenos Aires, Argentina: Carlos Saavedra Lamas, Premi Nobel de la Pau en l'any 1936, pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco, entre Paraguai i Bolívia, com a president de la Societat de Nacions (n. 1878).[53]
- 1971, Oxford, Anglaterra: William David Ross KBE, filòsof (n. 1877).[54]
- 1975, Copenhaguenː Vera Volkova, ballarina russa i professora de ball molt influent en la dansa occidental (n. 1904).[55]
- 1977, Bonn, Alemanya: Ludwig Erhard ,economista i polític alemany, va ser Canceller d'Alemanya (1963-1966) (n. 1897).[56]
- 1981, Maze, Irlanda del Nord: Bobby Sands, membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic. Primer a morir a la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Portava en vaga de fam 66 dies, des de l'1 de març (n. 1954).[57]
- 1983, La Jolla, Califòrnia, Estats Units: John Williams , actor de cinema, teatre i televisió britànic.
- 2006, Iași, Romaniaː Zoe Dumitrescu Buşulenga, crítica literària i assagista romanesa (n. 1920).[58]
- 2010, Roma, Itàlia: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana.[59]
- 2013, Heide, Slesvig-Holstein: Sarah Kirsch, destacada poeta alemanya (n. 1935).[60]
- 2023, Lahti: Siiri Rantanen, esquiadora de fons finlandesa de les dècades 1950 i 1960.[61]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sant Màxim de Jerusalem, bisbe;
- Irene de Lecce;
- Hilari d'Arle, bisbe;
- Àngel de Sicília, carmelita[62]
- Amador de Tucci o de Martos, màrtir;
- Venerable Mikael an Nobletz.
- Sant Silvà, màrtir[62]
- Santa Crescenciana, màrtir[62]
- Sant Eutimi, diaca i màrtir[62]
- Sant Irineu, sant Pelegrí i santa Irene, màrtirs a Tessalònica, cremats vius a la foguera durant la persecució de Dioclecià.[62]
- Sant Màxim de Jerusalem, bisbe i confessor, tercer bisbe d'aquest nom a Jerusalem.[62]
- Sant Jovinià, lector i màrtir.[62]
- Sant Eulogi, confessor i bisbe d'Edessa, morí durant el regnat de Teodosi el Gran.[62]
- Sant Niceci, catorzè bisbe de Viena del Delfinat, mort el 375.[62]
- Sant Teodor, bisbe de Bolonya, mort el 540.[62]
- Sant Geronci, arquebisbe de Milà (segle v).[62]
- Sant Sacerdot, bisbe de Lió i de Sigüenza.[62]
- Sant Hilari d'Arle, bisbe i confessor.[62]
Referències
[modifica]- ↑ «La Esquella de la Torratxa». ARCA. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ Amiguet, Teresa «La ‘Divina Callas' debuta en el Liceu». La Vanguardia. Hemeroteca, 04-05-2019.
- ↑ «Las abdicaciones de Bayona, mayo de 1808». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Battle of Puebla | Mexican-French history [1862]» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Battle of the Wilderness | Summary» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Lluís Bonifaç i Massó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Jaume Almera i Comas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Vicent Castell i Domènech | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Carles Cardó i Sanjoan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Francesc Trabal i Benessat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Cèlia Suñol i Pla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Francesca Ferrándiz i Castells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Biografia Jaume Arnella». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ «Maria Àngels Gardella i Quer». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: St. Paula». [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ 16,0 16,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Karl Marx | Biography, Books, Theory, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Samson, Jim. «Moniuszko, Stanisław». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.18959 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1905» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Nellie Bly | American journalist» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Hans Erich Pfitzner». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Jeffrey, James «How suffragette Sylvia Pankhurst became an 'honorary Ethiopian'» (en anglès). BBC News, 18-06-2016.
- ↑ «Dorothy Annie Elizabeth Garrod» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «CANIGLIA, Maria in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-17. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Iryna Vilde» (en anglès). Literary Lviv (Base de dades de Lviv literària, ±1939). [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ Gass, William H. The writer in politics (en anglès). SIU Press, 1996, p.140. ISBN 0809320509.
- ↑ «Imaginaria: revista quincenal sobre literatura infantil». Reberto Sotelo i Eduardo Abel Giménez, 28-03-2007.
- ↑ «Pritilata's 100th birthday today» (en anglès). The Daily Star, 05-05-2011. [Consulta: març 2021].
- ↑ «Alice Faye». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1981» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Smith, Michael «Mavis Batey obituary» (en anglès). The Guardian, 20-11-2013. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Simonov, A. Zhenshchiny--geroi Sovetskogo Soi︠u︡za i Rossii, 2017, p. 280. ISBN 978-5-9909607-0-1.
- ↑ «Cathleen Morawetz (1923 - 2017)». School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Hodgson, Brian «Delia Derbyshire. Pioneer of electronic music who produced the distinctive sound of Dr Who». The Guardian, 07-07-2001.
- ↑ «Eva Fernández-Brugués». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Adele | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Vicent Salvà i Pérez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Font i Quer, Pius. «Montserrat Garriga y Cabrero» (en castellà) pàg. 279 i 280. Collectanea Botanica (Barcelona), Vol. V, 1956. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Biblioteca Digital Real Jardín Botánico Madrid RJB CSIC» (en castellà). [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Manuel Rius i Rius | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ García de Cortázar, Fernando.. Breve historia de España. Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8.
- ↑ «Frederic III de Saxònia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ de Beer, Astrid. «Graff, Dorothea Maria Henriette (1678-1743)» (en neerlandès). Digital Women's Lexicon of the Netherlands. Huygens Instituut, 13-01-2014. [Consulta: març 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Napoléon Ier» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Kaahumanu | queen of Hawaii» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Mór Jókai | Hungarian author» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Comtesse Mélanie de Pourtalès». Janine Tissot. [Consulta: 22 març 2024].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1911» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Ayala, Mª de los Ángeles. «Cronología de Rosario de Acuña» (en castellà). Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 26 març 2023].
- ↑ «Hainisch, Marianne; geb. Perger» (en alemany). OBL. Österreichische Biographische Lexikon, 2003. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Castro, Michelle. «Bertha Benz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2024].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1936» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Sir David Ross | British philosopher» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Vera Volkova». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Bobby Sands | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «5 de maig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Giulietta Simionato». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Sarah Kirsch». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ «Olympedia – Siiri Rantanen». [Consulta: 5 novembre 2024].
- ↑ 62,00 62,01 62,02 62,03 62,04 62,05 62,06 62,07 62,08 62,09 62,10 62,11 62,12 Palau, José. Pedro Martínez de San Martín. La leyenda de oro para cada día del año, 2 (en castellà). Vol. II. Barcelona: Imprenta de Llorens Hermanos, 1844, pàg. 143 [Consulta: 4 maig 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 de maig
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 de maig.