Vés al contingut

Cristóbal de Salamanca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCristóbal de Salamanca
Biografia
Naixementsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Àvila (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1592 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata

Cristóbal de Salamanca (Àvila,? – Tortosa, 1592) va ser un escultor, l'obra coneguda del qual es va produir tota a terres de Catalunya.

Obres

[modifica]
Vista parcial del cadirat de la catedral de Tortosa (exposició catedralícia permanent).

Amb data 8 de maig de 1578, va signar el contracte amb l'abat del monestir de Montserrat, per llaurar el cadiratge del cor, va presentar com a mostra el treball de dues cadires, i davant el vistiplau dels comitents, es va fixar el preu de cada una en noranta-cinc ducats, estipulant-se que era a càrrec del monestir el cost de la fusta, que era de roure i portada de Sant Joan de les Abadesses. Per elaborar-la va muntar un taller al poble de Monistrol, pròxim al monestir, durant cinc anys amb vuit o nou ajudants. Constava el cor de 91 cadires en dos ordres; es va llaurar el cos baix, de 36 setials, la vida i passió de Crist i les 55 restants pertanyents al cos alt, estaven representades figures dels apòstols i de sants en relleus de figura sencera.[1] Per a l'antiga capella de Santa Gertrudis de Montserrat va realitzar una gran talla de Crist crucificat.[2]

Una vegada acabat el treball de Montserrat el 1588, es va traslladar a Tortosa, on havia signat un contracte el 25 de setembre de 1587, amb el bisbe Joan de Cardona el qual li va encarregar el cadiratge per a la catedral de Tortosa, realitzada en fusta de roure procedent de Navarra. L'estructura del cor es va construir en dos ordres, on l'escultor va representar les imatges dels evangelistes, profetes i sants i per la qual cosa va rebre la quantitat de 5.500 lliures. Estant propera la seva conclusió li va sobrevenir la mort i el treball de muntatge el va fer el fuster Gabriel Doménech. Aquest cor es troba exposat a l'antic dormitori monacal de la catedral.[3]

Referències

[modifica]
  1. Triadó, Joan Ramon (1998), p. 35.
  2. Altés i Aguiló, Francesc Xavier (1992), p. 127.
  3. Bosch Ballbona, Joan (2009), p. 69.

Bibliografia

[modifica]
  • Altés i Aguiló, Francesç Xavier. L'església nova de Montserrat (1560-1592 –1992). Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992. ISBN 9788478263332. 
  • Bosch Ballbona, Joan. Agustí Pujol: La culminació de l'escultura renaixentista a Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 2009. ISBN 9788447533305. 
  • Triadó, Joan Ramon. «Segle XVI: de l'humanisme culte a l'humanisme reformat». A: Art de Catalunya, Escultura moderna i contemporània. Barcelona, Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-89931-03-8.