El 1868, durant els treballs de construcció del ferrocarril a Las Eisiás, el geòleg Louis Lartet (1840-1899) va trobar aquí les restes de cinc esquelets d'una ètnia humana de l'època aurinyaciana, coneguda en endavant com home de Cro-Magnon. Tenien al voltant de 30.000 anys d'antiguitat, i es tractava de tres homes, una dona i un nadó. El lloc on es van trobar era terreny pertanyent al Sr. Magnon, al peu d'un penya-segat formant un refugi natural (cròs vol dir 'cavitat; cova; lloc fondo, sot, clot; tomba; bres' en occità); per això es donà aquest nom a aquest nou ésser humà. Posteriorment, va haver-n'hi troballes a tot Europa i Orient Pròxim.
