Croca de llevant
Anamirta cocculus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Menispermaceae |
| Tribu | Coscinieae |
| Gènere | Anamirta |
| Espècie | Anamirta cocculus Wight i Arn., 1834 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Menispermum cocculus |
| Sinònims | Cocculus populifolius Menispermum cocculus
|
.svg){kind=icon}
La croca de llevant (Anamirta cocculus),[1] és una planta amb flors enfiladissa de la família de les menispermàcies nativa del sud-est d'Àsia. El seu fruit, que pot ser anomenat croca o també croca de llevant,[1] és d'on s'extreu la picrotoxina, un alcaloide verinós amb propietats estimulants.
Addicionalment pot rebre el nom d'anamirta.[1]
Descripció
[modifica]Aquesta planta té la tija grossa (fins de 10 cm de diàmetre); les flors són de color blanc groguenc i flairoses mesuren de 6 a 10 cm de diàmetre; el seu fruit és una drupa, "d'un 1 cm de diàmetre quan és sec".[2]
Substàncies químiques
[modifica]
La tija i arrel contenen alcaloides quaternaris com la berberina, palmatina, magnoflorina i la columbamina.[3] Les llavors proporcionen picrotoxina, un sesquiterpè, mentre que la closca de la llavor contenen alcaloides terciaris.[4][3]
Usos
[modifica]Les seves llavors matxucades són un pediculicida efectiu i tradicionalment també es fan servir per atordir els peixos per a pescar-los o com a plaguicida.[5][2] En la farmacologia, rep el nom de Cocculus indicus.
Encara que siguin verinosos s'havia fet servir en begudes com la cervesa durant el segle xix[6] Charles Dickens havia comentat aquesta pràctica[7]
La fusta d'aquesta planta es fa servir com a combustible i per esculpir.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Anamirta cocculus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 abril 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Research Information Series On Ecosystems - Volume 12 No.2». Useful Plant Species with Toxic Substance. DENR, May-agost 2000. [Consulta: 9 juny 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 R.Verpoorte, et.al. «Studies on Indonesian Medicinal Plants V. The Alkaloids of Anamirta cocculus». Journal of Natural Products. Societat Química Americana, 3-1981, pàg. 221-224. DOI: 10.1021/np50014a013 [Consulta: 9 juny 2012].
- ↑ Alfred H. Allen, F.I.C., F.C.S.. «Bitters of Cocculus Indicus». A: Commercial Organic Analysis - Vol.III Part III. 2a edició. Philadelphia: P.Blakiston, Son & Co, 1896, p. 167. OCLC 64367571 [Consulta: 9 juny 2012].
- ↑ James A. Duke, Ph.D. «Ethnobotanical uses». Germplasm Resources Information Network: Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases. USDA, 26-09-1995. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 9 juny 2012].
- ↑ E. Harris Ruddock, MD. Text Book of Modern Medicine and Surgery on Homœopathic Principles. Londres: Homœopathic Publishing Company, 1874, p. 833. OCLC 14853471 [Consulta: 9 juny 2012].
- ↑ Charles Dickens. «Constitutional Trials». A: Household Words - Volume XIV. Leipzig: Bernhard Tauchnitz Jun, 1852, p. 299. OCLC 634265325 [Consulta: 9 juny 2012].