Vés al contingut

Musaranya de jardí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Crocidura suaveolens)
Infotaula d'ésser viuMusaranya de jardí
Crocidura suaveolens Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació28 dies Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatprada Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN29656 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreEulipotyphla
FamíliaSoricidae
GènereCrocidura
EspècieCrocidura suaveolens Modifica el valor a Wikidata
Pallas, 1811
Nomenclatura
Sinònims
  • C. gueldenstaedtii
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La musaranya de jardí (Crocidura suaveolens) és un mamífer que viu a Euràsia. És semblant a la musaranya comuna que és més grossa (els adults pesen entre 7 i 13 g) i té la cua relativament més curta; i a la musaranya etrusca que és de mida més petita i té la coloració ventral poc diferenciada respecte a la dorsal.

Descripció

[modifica]

Pràcticament idèntica a la musaranya comuna, com la seva congènere presenta pèls llargs esparsos entre els ordinaris, sobretot a la cua. Les orelles sobresurten entre els pèls del cap i les dents són blanques. El pelatge del dors és marró vermellós, més o menys fosc, mentre que el ventral és gris amb tons una mica groguencs. Es diferencien bé l'un de l'altre, però no hi ha una línia de separació definida entre tots dos. Dimensions corporals: cap + cos (5 - 6,6 cm) i cua (2,8 - 4,2 cm). Pes: 3 - 4 g.

Ecologia

[modifica]

Es distribueix pels països d'Albània, Algèria, Armènia, Àustria, l'Azerbaidjan, Belarús, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, la Xina, Croàcia, Xipre, Txèquia, França, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, l'Iran, l'Iraq, Israel, Itàlia, Jordània, el Kazakhstan, el Líban, Liechtenstein, Macedònia del Nord, Moldàvia, Montenegro, el Marroc, Polònia, Romania, Rússia, l'Aràbia Saudita, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Suïssa, Síria, Turquia, Ucraïna i el Regne Unit.[1] Als Països Catalans ha estat citada al Massís de l'Albera, al terme municipal d'Espolla.[2] i a l'illa de Menorca[3]

Habita terres conreades, jardins, boscos clars, dunes litorals i màquies. Activa tant de dia com de nit. La mare i les seves cries surten a passejar en fila índia com fa la musaranya comuna.

Taxonomia

[modifica]

Les poblacions de la musaranya de jardí de Menorca hi ha qui les separa de C.suaveolens i les situa dins de l'espècie Crocidura gueldenstaedtii (Pallas 1811).[3] Segons altres científics, les poblacions cantàbriques i baleàriques es poden incloure bé dins de C.suaveolens.[4]

Referències

[modifica]
  1. Palomo, L., Kryštufek, B., Amori, G.; Hutterer, R. (2016). "Crocidura suaveolens." 2016 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2016. [Consulta: 4 abril 2023]
  2. Paratge Natural de l'Albera.
  3. 3,0 3,1 «Musaranya de Güldenstädt». projecte SEMICE. [Consulta: 11 maig 2024].
  4. Mª JOSÉ LÓPEZ-FUSTER. «Crocidura_suaveolens» (en castellà). MITECO (inventarios-nacionales). [Consulta: 11 maig 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • Angelici F.M.; Luiselli L.: Patterns of mammal-eating by snakes in the Italian Alps and in peninsular Italy: a review. Ecologia mediterranea, 1998; 24(1): 1-13.
  • Bates, P. J. i Harrison, J., 1989. New records of small mammals from Jordan. Bonner Zoologische Beitrage 40: 223-226.
  • Burton, J. A., (1991): Field guide to the mammals of Britain and Europe. Kingfisher Books, Londres.
  • Canova L. i Fasola M.: Food habits and trophic relathionship of small mammals in six habitats of the northern Po plain (Italy). Mammalia, 1993; 47(2): 189-199.
  • Churchfield, S., (1988): Shrews of the British Isles. Shire Natural History, Shire Publications, Aylesbury.
  • Corbet, G. B., 1978. The Mammals of the Palaearctic Region: a Taxonomic Review. British Museum (Natural History) and Cornell University Press, Londres, Gran Bretanya i Ithaca, estat de Nova York, Estats Units.
  • Dubey, S., Cosson, J.-F., Magnanou, E., Vohralik, P., Benda, P., Frynta, D., Hutterer, R., Vogel, V. i Vogel, P., 2007. Mediterranean populations of the lesser white-toothed shrew (Crocidura suavolens group): an unexpected puzzle of Pleistocene survivors and prehistoric introductions. Molecular Ecology 16: 3438-3452.
  • Harrison, D. L. i Bates, P. J. J., 1991. The Mammals of Arabia. Harrison Zoological Museum, Sevenoaks, Gran Bretanya.
  • Libois, R., Ramalhinho, M. G. i Fons, R., 1999. Crocidura suaveolens. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (editors), The Atlas of European Mammals, pàg. 1-484. Academic Press, Londres (Regne Unit).
  • Macdonald, D. W.; Tattersall, F. T., (2001): Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation research Unit, Oxford University.
  • Mitchell-Jones, A. J., G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Krystufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralik, J. Zima: The Atlas of European Mammals. Poyser, Londres, 1999. ISBN 0-85661-130-1: S. 72-73.
  • Morris, P., (1993): A red data book for British mammals. Mammal Society, Bristol.
  • Murray Wrobel, 2007. Elsevier's dictionary of mammals: in Latin, English, German, French and Italian. Elsevier, 2007. ISBN 0-444-51877-0 i ISBN 9780444518774
  • Nowak, R. M., 1999. Walker's Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, Baltimore, els Estats Units i Londres (Regne Unit).
  • Pieper, H., 1990. Crocidura zimmermanni (Wettstein, 1953) - Kretaspitzmaus. A: J. Niethammer i F. Krapp (editors), Handbuch der Säugetiere Europas. Band 3/I, Insectivora, Primates., Aula Verlag, Wiesbaden.
  • Qumsiyeh, M. B., 1996. Mammals of the Holy Land. Texas Tech University Press, Lubbock.
  • Sarà M., Crocidura suaveolens (Pallas, 1811). A: Amori G., Contoli L., Nappi A. (editors). Mammalia II. Erinaceomorpha, Soricomorpha, Lagomorpha, Rodentia. Fauna d'Italia, vol. XLIV., Bolonya, Edizioni Calderini de Il Sole 24 ORE Edagricole, 2008.
  • Schmidt, A.: Zur Verbreitungsgeschichte der Gartenspitzmaus Crocidura suaveolens in Ostdeutschland. Naturschutz und Landschaftspflege in Brandenburg 1, 1998: S. 49-52.
  • Stresemann, E., K. Senglaub (Hrsg.): Exkursionsfauna von Deutschland. Band 3, Wirbeltiere. 12. Auflage, 1995. ISBN 3-334-60951-0.
  • Tez, C., 2000. Taxonomy and Distribution of the White-Toothed Shrews (Crocidura).
  • Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya, planes 38-39. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4
  • Vlasák, P. i Niethammer, P., 1990. Crocidura suaveolens (Pallas, 1811) - Gartenspitzmaus. A: J. Niethammer i F. Krapp (editors), Handbuch der Säugetiere Europas. Band 3/I, Insectivora, Primates, Aula Verlag, Wiesbaden.

Enllaços externs

[modifica]