Vés al contingut

Espolla

Per a altres significats, vegeu «Espolla (Bonansa)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaEspolla
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 23′ 35″ N, 3° 00′ 07″ E / 42.393055555556°N,3.0019444444444°E / 42.393055555556; 3.0019444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalEspolla Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població409 (2023) Modifica el valor a Wikidata (9,4 hab./km²)
Llars18 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciEspollenc, espollenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície43,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud124 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCarles Lagresa Felip (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17753 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17064 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170643 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webespolla.cat Modifica el valor a Wikidata

Espolla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims d'Espolla (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Dolmen de la Cabana Arqueta

Geogràficament s'estén des del vessant meridional de la serra de l'Albera fins a la faixa de pediment de la plana de l'Empordà. El sector muntanyós és boscat, i els conreus, al sector de la plana, són de vinya i olivera.

El terme es compon, al nord, de diverses valls més o menys paral·leles que van de nord a sud. En destaquen la riera de Sant Genís i la riera de Freixe que són els afluents més cabalosos de l'Orlina, que tot i néixer al terme veí de Rabós d'Empordà, té gran part del seu curs alt en la part oriental del terme. La part occidental i sud no presenta la mateixa orografia que la part nord, encara que la majoria de rierols també són afluents de l'Orlina. Una bona part del terme és protegit dins del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera.

Al nord limita amb els pobles nord-catalans de Sureda, Argelers i Banyuls de la Marenda. A l'est limita amb el terme de Rabós d'Empordà. Al sud, amb el de Mollet de Peralada. A l'oest, amb Sant Climent Sescebes i la Jonquera.

La Jonquera Sureda, Argelers Banyuls de la Marenda
Sant Climent Sescebes Rosa dels vents Rabós
Sant Climent Sescebes Mollet de Peralada Rabós

Escut

[modifica]

L'escut oficial d'Espolla té el següent blasonament: Escut caironat: de gules, un castell d'argent tancat de sable somat d'una polla d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Va ser aprovat l'1 d'abril de 1993 i publicat al DOGC el 16 del mateix mes amb el número 1733.[1] S'hi representa el castell d'Espolla, del segle xiii. La polla del damunt és un element parlant al·lusiu al nom del poble.

Nuclis de població

[modifica]
Portalada adovellada del Castell d'Espolla

El terme és poblat des de ben antic, com demostren els múltiples monuments megalítics i les restes d'època medieval. Actualment, a més del nucli urbà que dona nom al municipi, hi ha dos nuclis més de població. Un de dispers, format pels masos de la muntanya entorn l'antic municipi de Sant Martí de Baussitges (incorporat a Espolla el 1846),[2] i l'altre al veïnat de Els Vilars, format per una vintena de cases. En tots dos casos hi ha un petit poblament fix, més un altre de variable per temporades.

El poble d'Espolla

[modifica]
42° 23′ 27.82″ N 03° 00′ 03.24″ E

La Plaça de l'Ajuntament d'Espolla és la plaça principal d'aquesta població. Rep aquest nom perquè fins al 1994 hi havia la seu del consistori, quan fou traslladada a l'antiga rectoria. Poc temps després va canviar el nom a Plaça de Sant Jaume, en honor del patró del poble, però popularment la plaça continua essent coneguda com a Plaça de l'Ajuntament. A més de l'Ajuntament, fins al 2006 hi havia les oficines del Celler Cooperatiu d'Espolla. En temps de la Segona República Espanyola la plaça s'anomenava Plaça de la Constitució i durant el règim del General Franco s'anomenava Plaça del Caudillo.

Economia i societat

[modifica]
Vista de l'Església de Sant Jaume

Tot i que el paisatge agrícola és important i ha estat el motor econòmic del poble, actualment molta gent ja no treballa en aquest sector. És important, però, la Cooperativa Agrícola, que elabora i ven vi i oli, de les respectives Denominació d'Origen Empordà i DO Oli de l'Empordà. Actualment ha esdevingut un centre agrícola que rep socis de molts punts de la comarca. Cal destacar el vi blanc, fet a base de macabeu i, pel que fa als negres, el que porta el nom Clos de les Dòmines, un negre reserva, i els dos criances Espolla Criança i Castell de Panissars Criança. Cal destacar també la garnatxa i el moscatell, que es ven amb la marca comercial Moscat d'Empordà. L'oli es comercialitza sota el nom de Formentals.

L'obertura de la carretera que comunica amb Banyuls de la Marenda ha donat noves oportunitats al sector turístic, sobretot el procedent de França.

El poble compta amb l'escola Antoni Balmanya i Ros, en honor d'un mestre, a cavall dels segles XIX i XX, que va ser un renovador pedagògic que va col·laborar en modernitzar institucions del poble.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
24 - 18 161 454 1.149 1.118 1.065 990 954

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.004 718 670 725 592 542 420 399 398 398

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
396 376 373 382 380 367 408 408 421
417

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
421
425
412
408 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Història

[modifica]
Segell municipal usat el 1842

El vessant sud de l'Albera ha estat habitat des de la prehistòria, com ens indiquen les nombroses restes megalítiques que hi ha. Aquest poblament va ser continuat, com demostra la necròpolis de la Verna, de l'edat del bronze. De restes romanes no n'hi ha, tot i que llegendàriament es diu que el general cartaginès Hanníbal va travessar els Pirineus per Espolla. Més tardanes són les restes d'un castrum visigòtic al capdamunt del Castellar Gran.

Les primeres dades certes de poblament daten del segle ix i X, amb la consagració de l'església de Sant Martí de Baussitges i també la inclusió d'Espolla en l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes. Durant l'edat mitjana i moderna va viure sent un punt estratègic de comunicació entre l'Empordà i el Rosselló a través del Coll de Banyuls, un pas que estalviava un parell de jornades si es feia el trajecte de Castelló d'Empúries a Elna. Amb tot, aquest fet va provocar que es Espolla es veiés implicat en els nombrosos enfrontaments entre la monarquia hispànica i França durant l'edat moderna i, conseqüentment, li toquessin sempre les de perdre. Quan la frontera va avançar fins a l'Albera encara es va fer més patent la seva posició de pas.

Acabats els enfrontaments va poder gaudir d'un creixement econòmic generalitzat com a tota Catalunya durant els segles xviii i xix, per bé que va ser durant el segle xx que es va notar la transformació econòmica i social. A finals del segle xix va exercir-hi com a mestre Antoni Balmanya i Ros, artífex de la creació de diferents entitats del poble, sobretot el Sindicat Agrícola que, temps a venir, es convertiria en el Celler Cooperatiu d'Espolla.

Durant la Guerra Civil, Espolla es va convertir de nou en lloc de pas, sobretot durant la retirada. També va ser lloc de pas durant el franquisme. Amb la desaparició de la dictadura, les primeres eleccions municipals les va guanyar una candidatura de consens liderada per Jaume Coderch, que ha revalidat el càrrec en cada elecció, tot i que en les dues últimes eleccions hi ha hagut d'altres candidatures i els resultats han estat molt renyits. El 2011 Carles Lagressa Felip, al capdavant d'una candidatura d'independents però lligada a ERC va assolir l'alcaldia que ha revalidat en les eleccions de 2015 i 2019.

Administració

[modifica]
Eleccions municipals
Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
CiU 7 7 7 5 7 7 4 4 3 - -
PSC - - - 2 - - 3 2 - - -
ERC - - - - - - - 1 4 7 7 7
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7

[3]

Llocs d'interès

[modifica]

Dins del nucli urbà hi ha:

  • Església parroquial de Sant Jaume. D'origen romànic però molt modificada al segle xviii.
  • Castell d'Espolla. Documentat a partir del s. XIII, es troba repartit en diferents cases particulars i la portalada dona a un pati interior obert al públic.
  • Cal Marquès, casa fortificada d'origen medieval, amb elements gòtics i que ha anat essent modificada gairebé fins avui, que s'ha dividit en diversos habitatges.
  • Societat La Fraternal. Edifici de principis del segle xx amb elements modernistes.
  • Celler Cooperatiu d'Espolla. Edifici de la dècada del 1920 amb elements modernistes i afegits posteriors.

Al cementiri hi ha enterrats:

En el terme municipal podem trobar:

Festes

[modifica]
Fira de l'oli i l'olivera 2011
  • 20 de gener. Festa de Sant Sebastià, patró de la Societat de Socors Mutus La Fraternal.
  • El diumenge següent de la festa de Sant Sebastià se celebra pels carrers del poble la Fira de l'oli i l'olivera.
  • Dissabte després de Corpus. Aplec a l'ermita de Sant Genís Desprac.
  • 23 de juny. Revetlla de Sant Joan. Se sol anar a Banyuls de la Marenda a buscar la Flama del Canigó.
  • 25 de juliol. Festa patronal de Sant Jaume.

El poble compta amb una colla de grallers anomenada Grallers d'Espolla, que amenitza moltes de les festes populars del poble i d'altres llocs.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «RESOLUCIÓ d'1 d'abril de 1993, per la qual es dona conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi d'Espolla.» (pdf). DOGC núm. 1733. Generalitat de Catalunya, 16-04-1993. [Consulta: 7 juny 2009]..
  2. Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8. 
  3. MUNICAT, al web de la Generalitat de Catalunya.

Enllaços externs

[modifica]