Cromatita
|
No s'ha de confondre amb la cromitita, una roca ígnia.. |
 Cromatita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca[CrO₄] |
| Epònim | Cromat |
| Localitat tipus | Ma'ale Adumim, formació d'Hatrurim, Cisjordània, Palestina |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats > cromats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.FA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.FA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/E.01 |
| Dana | 35.3.2.1 |
| Heys | 27.2.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,242Å; c = 6,290Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | groc |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal |
| Lluïssor | mat, terrosa |
| Color de la ratlla | groc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,142 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,810 a 1,850 nε = 1,840 a 1,880 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1963 |
| Símbol | Crm |
| Referències | [1] |
La cromatita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre el seu nom l'any 1963 per F. J. Eckhardt i W. Heimbach per la seva composició química.
Característiques
[modifica]La cromatita és un cromat de fórmula química Ca[CrO₄]. Cristal·litza en el sistema tetragonal. En rares ocasions es troba en forma de cristalls bipiramidals tetragonals, curts i prismàtics; típicament en forma de grans, de fins a 0,1 mil·límetres, terrosa, en taques, crostes, nòduls i en petits filons.[2] Es troba en forma de revestiments grocs terrosos. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cromatita pertany a «07.FA - Cromats sense cations addicionals» juntament amb els següents minerals: tarapacaïta, hashemita i crocoïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba a les roques sedimentàries, on sol trobar-se associada a altres minerals com el guix i la calcita. Va ser descoberta l'any 1963 a Ma'ale Adumim, a la formació d'Hatrurim, Cisjordània (Palestina). També ha estat descrita a la mina Stefanie, a Bad Bleiberg (Caríntia, Àustria), al desert del Nègueb (Israel), a Buer (Telemark, Noruega) i al dipòsit de Waterberg (Limpopo, Sud-àfrica).
Referències
[modifica]- ↑ «Chromatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 juliol 2016].
- ↑ «Chromatite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 juliol 2016].