Vés al contingut

Ctenochaetus striatus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCtenochaetus striatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN178012 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaAcanthuridae
GènereCtenochaetus
EspècieCtenochaetus striatus Modifica el valor a Wikidata
(Quoy i Gaimard, 1825)
Nomenclatura
Sinònims
  • Acanthurus argenteus (Quoy & Gaimard, 1825)
  • Acanthurus ctenodon (Valenciennes, 1835)
  • Acanthurus flavoguttatus (Kittlitz, 1834)
  • Acanthurus ketlitzii (Valenciennes, 1835)
  • Acanthurus kettlitzii (Valenciennes, 1835)
  • Acanthurus striatus (Quoy & Gaimard, 1825)
  • Acronurus argenteus (Quoy & Gaimard, 1825)
  • Ctenodon ctenodon (Valenciennes, 1835)
  • Ctenodon cuvierii (Swainson, 1839)[1]
ProtònimAcanthurus striatus Modifica el valor a Wikidata

Ctenochaetus striatus és una espècie de peix pertanyent a la família dels acantúrids.[2]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 26 cm de llargària màxima (normalment, en fa 18).
  • 8 espines i 27-31 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 24-28 radis tous a l'anal.
  • Escates petites.
  • Té taques de color taronja al cap.
  • L'aleta pectoral és groguenca, mentre que la caudal i les ventrals són marrons.[3][4][5]

Alimentació

[modifica]

Menja algues (incloent-hi diatomees) i diversos invertebrats petits.[3]

Depredadors

[modifica]

A la Polinèsia Francesa és depredat per Cephalopholis argus, Epinephelus merra, Lutjanus fulvus i Lutjanus monostigma.[6]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, associat als esculls i de clima tropical (24 °C-28 °C; 35°N-30°S, 32°E-130°W) que viu entre 3 i 30 m de fondària (normalment, entre 6 i 30).[3][7][8]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Índic i el Pacífic (llevat de les illes Hawaii, les Marqueses i l'illa de Pasqua).[3][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44]

Observacions

[modifica]

N'hi ha informes d'intoxicacions per ciguatera.[45][3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Ctenochaetus striatus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  4. ↑ Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.
  5. ↑ Randall, J. E., 1984. Acanthuridae. A: W. Fischer i G. Bianchi (editors). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 1. FAO, Roma. pag. var.
  6. ↑ FishBase (anglès)
  7. ↑ Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a edició.
  8. ↑ Broad, G., 2003. Fishes of the Philippines. Anvil Publishing, Inc., Pasi City. 510 pp.
  9. ↑ Allen, G.R. i R.C. Steene, 1988. Fishes of Christmas Island Indian Ocean. Christmas Island Natural History Association, Christmas Island, Indian Ocean, 6798, Austràlia. 197 p.
  10. ↑ Allen, G.R. i W.F. Smith-Vaniz, 1994. Fishes of the Cocos (Keeling) Islands. Atoll Res. Bull. 412:21 p.
  11. ↑ Arias-González, J.E., R. Galzin i F. Torres, Jr., 1993. Growth and mortality of Ctenochaetus striatus, Stegastus nigricans and Sargocentron microstoma in Tiahura reef, Moorea Island, French Polynesia. Naga ICLARM Q. 16(4):32-35.
  12. ↑ Bagnis, R., P. Mazellier, J. Bennett i E. Christian, 1972. Fishes of Polynesia. Les Editions du Pacifique, Tahití. 368 p.
  13. ↑ Bagnis, R., P. Mazellier, J. Bennett i E. Christian, 1984. Poissons de Polynésie. Cinquena edició. Société Nouvelle des Editions du Pacifique, Elysées, França.
  14. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma, Itàlia. 199 p.
  15. ↑ Chen, J.-P., R.-Q. Jan i K.-T. Shao, 1997. Checklist of reef fishes from Taiping Island (Itu Aba Island), Spratly Islands, South China Sea. Pac. Sci. 51(2):143-166.
  16. ↑ Cornic, A., 1987. Poissons de l'Ile Maurice. Editions de l'Océan Indien, Stanley Rose Hill, Maurici. 335 p.
  17. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  18. ↑ Fowler, H.W., 1904. A collection of fishes from Sumatra. J. Acad. Nat. Sci. Phila. Ser. 2, 12(pt 4):495-560.
  19. ↑ Ganaden, S.R. i F. Lavapie-Gonzales, 1999. Common and local names of marine fishes of the Philippines. Bureau of Fisheries and Aquatic Resources, Filipines. 385 p.
  20. ↑ Garpe, K.C. i M.C. Öhman, 2003. Coral and fish distribution patterns in Mafia Island Marine Park, Tanzania: fish-habitat interactions. Hydrobiologia 498: 191-211.
  21. ↑ Gell, F.R. i M.W. Whittington, 2002. Diversity of fishes in seagrass beds in the Quirimba Archipelago, northern Mozambique. Mar. Freshwat. Res. 53:115-121.
  22. ↑ Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p.
  23. ↑ Herre, A.W.C.T. i A.F. Umali, 1948. English and local common names of Philippine fishes. U. S. Dept. of Interior and Fish and Wildl. Serv. Circular Núm. 14, U. S. Gov't Printing Office, Washington. 128 p.
  24. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  25. ↑ Johnson, J.W., 1999. Annotated checklist of the fishes of Moreton Bay, Queensland, Australia. Memoirs of the Queensland Museum 43(2):709-762.
  26. ↑ Kailola, P.J., 1991. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. III. Gobiidae to Molidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea. 153 p.
  27. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  28. ↑ Kulbicki, M. i J.T. Williams, 1997. Checklist of the shorefishes of Ouvea Atoll, New Caledonia. Atoll Res. Bull. 444: 26 p.
  29. ↑ Kunzmann, A., J.E. Randall i I. Suprihanto, 1998. Checklist of the shore fishes of the Mentawai Islands, Nias Island and the Padang region of West-Sumatra. Naga ICLARM Q. 22(1):4-10.
  30. ↑ Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216.
  31. ↑ Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544. 
  32. ↑ Morgan, R.C., 1999. Fish names in languages of Tonga and Fiji. Atoll Research Bulletin Núm. 462:1-8.
  33. ↑ Murdy, E.O., C.J. Ferraris, Jr., D.I. Hoese i R.C. Steene, 1981. Preliminary list of fishes from Sombrero Island, Philippines, with fifteen new records. Proc. Biol. Soc. Wash. 94(4):1163-1173.
  34. ↑ Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.
  35. ↑ Nguyen, N.T. i V.Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi.
  36. ↑ Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  37. ↑ Rau, N. i A. Rau, 1980. Commercial marine fishes of the Central Philippines (bony fish). German Agency for Technical Cooperation, Alemanya. 623 pp.
  38. ↑ Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
  39. ↑ Smith, A. i P. Dalzell, 1991. Fisheries resources and management investigations in Woleai Atoll, Yap State, Federated States of Micronesia. South Pacific Commission, Nouméa, Nova Caledònia. 46 p.
  40. ↑ Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
  41. ↑ Werner, T.B. i G.R. Allen, 2000. A rapid marine biodiversity assessment of the Calamianes Islands, Palawan province, Philippines. RAP Bulletin of Biological Assessment 17. Washington DC, Estats Units:Conservation International.
  42. ↑ Winterbottom, R. i R.C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28.
  43. ↑ Zajonz, U., M. Khalaf i F. Krupp, 2000. Coastal fish assemblages of the Socotra Archipelago. p.127-170. A Conservation and sustainable use of biodiversity of Socotra Archipelago: marine habitat, biodiversity and fisheries surveys and management. Progress Report of Phase III. Senckenberg Research Institute and Natural History Museum, Frankfurt, Alemanya.
  44. ↑ Zug, G.R., V.G. Springer, J.T. Williams i G.D. Johnson, 1989. The vertebrates of Rotuma and surrounding waters. Atoll Res. Bull. 316:25 p.
  45. ↑ Dalzell, P., 1992. Ciguatera fish poisoning and fisheries development in the South Pacific region. Bull. Soc. Pathol. Exot. 85:435-444.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ctenochaetus striatus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ctenochaetus_striatus&oldid=32886827»