Cuentos imposibles és una sèrie de Televisió Espanyola de sis episodis estrenada el 2 d'octubre de 1984 i dirigida per Jaime de Armiñán.[1] La música era de Vainica Doble i la fotografia de Teo Escamilla. El sisè i últim episodi de la sèrie, Juncal, va tenir un gran ressò i finalment generaria una sèrie pròpia dirigida pels mateix Armiñán.[2][3]
Un professor de literatura coneix a la biblioteca a una dobladora. Ella el convida a sopar i mentre prepara el sopar ell treu a passejar el gos, però quan vol tornar a casa tots els portals li semblen iguals.[5]
El matrimoni de Luisa i Manolo és en crisi. El pare de Manolo els suggereix tenir un fill, però com que va tenir galteres és estèril i han de recórrer a la inseminació artificial.[6]
Ginés és un funcionari que viu a una pensió i que té relacions amb la filla de l'ama amb la intenció que l'atenguin millor, Però els coses es compliquen quan intervé la mare de la noia i aleshores decideixen casar-se.[7]
Juncal és un torero retirat que viu de demanar préstecs a amics i coneguts. Darrerament s'ha entestat en veure la presa d'alternativa d'un jove torero que creu que és el seu fill.[8]
Imatges externes
