Vés al contingut

Cuetes del melgó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCuetes del melgó
Cupido alcetas Modifica el valor a Wikidata

Exemplar a Val Noci, Gènova, Itàlia. Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
SuperfamíliaPapilionoidea
FamíliaLycaenidae
TribuPolyommatini
GènereCupido
EspècieCupido alcetas Modifica el valor a Wikidata
(Hoffmannsegg, 1804)
Nomenclatura
Sinònims
Everes alcetas
ProtònimPapilio alcetas Modifica el valor a Wikidata

La cuetes del melgó (Cupido alcetas),[1] o simplement cuetes,[2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels licènids (Lycaenidae) present als Països Catalans.[3]

Distribució

[modifica]

Es distribueix de manera irregular pel sud d'Europa, Turquia, sud de Sibèria, Urals i Massís de l'Altai. A Espanya i Catalunya, és present al nord de la Franja de Ponent, tot i que en poblacions aïllades.[3]

Morfologia

[modifica]

L'imago és molt petit, amb el revers platejat amb punts negres; a cada ala posterior hi tenen una cua i dos punts taronja poc destacats (fins i tot inexistents en alguns casos). Dimorfisme sexual accentuat: les femelles són més grans i tenen l'anvers marró fosc o negre, mentre que els mascles el tenen blau cel amb marges negres. Fímbries blanques. Molt semblant a Cupido argiades, però més petita, amb punts taronges del revers més discrets o inexistents i cues més petites respecte al cos.

L'eruga té un aspecte poc conegut i típic de licènid: Rabassuda i recoberta d'una fina pilositat curta. Existeix una forma verd clara amb una franja dorsal més fosca.

Ecologia

[modifica]

Habita en clarianes de boscos caducifolis oberts, de vegades fortament associat a rius o fonts. L'eruga s'alimenta de Galega officinalis i Coronilla varia. A Espanya també es pot alimentar de Medicago lupulina. Les seves poblacions realitzen dues o tres generacions l'any: maig/juny, juliol/agost i en cas d'haver-hi una tercera, finals de setembre. La femella pon els ous en fulles o flors. Les larves s'alimenten de les fulles i les flors i són ateses per formigues, es creu que principalment de l'espècie Formica cinerea.[3]

Referències

[modifica]
  1. «Noms de papallones | TERMCAT». [Consulta: 16 novembre 2024].
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 26 gener 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

Enllaços externs

[modifica]
  • European Butterflies (anglès)
  • Biodiversidad Virtual (castellà)