Vés al contingut

Cultura del Grup-A

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCultura del Grup-A
Imatge
Tipuscultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Localització

La Cultura del Grup-A va aparéixer a Núbia entre el 3800 i el 2900 abans de la nostra era[1] entre Assuan i la Segona Cascada del Nil, i es considera la cultura més important de la Baixa Núbia durant el mil·lenni IV ae.[2] Fou successora de les cultures Abkana i Cartum Variant, i va evolucionar al mateix temps que la Cultura de Naqada que la va influenciar: alguns artefactes de l'Alt Egipte s'importaren o imitaren; i els cementeris del Grup-A contenien ric aixovar,[3] com ara bols i plats amb superfície ondulada i incisions, vasos de parets fines amb patrons geomètrics pintats en roig, bols i gerros egipcis per a vi, joies (polseres de vori i amulets), còdols del Nil, conquilles de mol·luscos de la mar Roja, espills de mica, eines (pedra, coure i os), encensers, ous d'estruç incisos, paletes de quarsita, morters, moles i estatuetes de ceràmica i lapislàtzuli de dones, segells i impressions de segells. Alguns encensers de gres a Qustal contenien escenes en baix relleu que semblaven il·lustrar faraons egipcis (amb la corona de l'Alt Egipte i al costat d'Horus). Ara, però, se suposa que són dirigents nubis que, possiblement, van influenciar els faraons d'Egipte.[4][5]

Els túmuls eren ovals, circulars o rectangulars, amb un o dos nínxols laterals, i els tapaven amb grans lloses de pedra; n'hi ha exemples de túmuls peculiars amb forma de rusc amb dues cambres, una sobreposada l'altra; l'interior dels túmuls, el revestien amb fang o estores.[6] Contenen inhumacions múltiples, i inhumacions animals (gossos, ovins, caprins, bovins, gaseles...); els cossos eren dipositats de forma plegada cap a l'esquerra, amb el cap girat cap al sud, i els embolcallaven amb pells d'animals, lli o cintes.[7][8]

La població total es va calcular en prop de 20.000 persones que vivien de la caça, pesca, recol·lecta, agricultura (blat, ordi, lleguminoses), ramaderia (gossos, ovins o caprins, bovins), importació (formatge, grans, oli, cervesa, faiança, vasos d'alabastre, cornalina) i exportació (vori, fusta, banús, encens, pedres precioses, or, animals exòtics i possiblement ramat) de productes.[9][8][10][11][12] Moltes peces de ceràmica produïda localment imitaven cistelles i cabanes, i sovint les recobrien amb ocre o tinta, incisos o forats; o les polien; hi ha exemples de vasos amb l'interior negre, així com peces completament ennegrides.[13]

Referències

[modifica]
  1. Bianchi, 2004, p. 2.
  2. Trigger, 1989, p. 42.
  3. «Nubia: A-Group» (en anglés). Arxivat de l'original el 2012-05-14. [Consulta: 21 febrer 2012].
  4. «The Nubian A-Group» (en anglés). Arxivat de l'original el 2012-03-31. [Consulta: 10 març 2012].
  5. «Lower Nubia's Mystery People: The "A-Group"» (en anglés). Arxivat de l'original el 2012-03-03. [Consulta: 10 març 2012].
  6. Gatto, 2006c, pàg. 68-70.
  7. «Hunting for the Elusive Nubian A-Group People» (en anglés). [Consulta: 10 març 2012].
  8. 8,0 8,1 Gatto 2006c, pàg. 68-70
  9. «The Nubian A-Group» (en inglês). Arxivat de l'original el 2012-03-31. [Consulta: 10 març 2012].
  10. «Ancient Nubia: A-Group 3800–3100 BC» (en anglés). Arxivat de l'original el 2012-03-12. [Consulta: 10 març 2012].
  11. «Objects imported from Egypt were found in Nubian A-Group tombs» (en anglés). [Consulta: 10 març 2012].
  12. Fage, 1982, p. 539.
  13. «Ancient Nubia: A-Group Pottery» (en anglés). Arxivat de l'original el 2012-05-22. [Consulta: 10 març 2012].