Cultura suahili
La cultura suahili és el conjunt de manifestacions culturals desenvolupades pel poble suahili o waswahili que habita a la costa est d'Àfrica, des de Somàlia fins a Moçambic, i les illes de les Comores i Madagascar; hi ha moltes restes de poblacions suahili, sovint en ruïnes. Aquests assentaments testimonien la llarga història de la cultura suahili.
Història
[modifica]
Des d'uns dos mil anys ençà, la costa est d'Àfrica s'entenia com una zona de gran riquesa i interés comercial. És per això que molts parlants de llengües bantus s'assentaren al llarg d'aquesta costa durant la darrera expansió bantu. Aquest fenomen migratori feu consolidar a la costa est una única llengua i cultura: el suahili, civilització que s'expandí per Kenya i Tanzània, i arribà a Moçambic.[1]
Algunes de les principals ciutats estat relacionades amb la cultura suahili eren Gede, Pate, Malindi, Zanzíbar i Kilwa. La majoria d'aquestes ciutats estat eren musulmanes i molt cosmopolites. Cadascuna d'elles tenia un estatus políticament independent de la resta, i per això solien competir pels seus interessos comercials.[2] Les principals exportacions d'aquestes cultures eren el banús, l'or, l'ivori i la fusta de sàndal.
Els comerciants àrabs i perses hi exerciren una notable influència i les seues xarxes de navegació i comerç connectaren les ciutats suahili amb el món islàmic, des de Mogadiscio i Oman fins a Indonèsia. La fundació de Kilwa, per exemple, estigué directament relacionada amb Xiraz.[3] El 1414 una ambaixada de la ciutat de Malindi portà a la cort xinesa com a regal una girafa. Entre 1417 i 1419 i entre 1431 1433, l'almirall xinés musulmà Zheng He dirigí dues expedicions geogràfiques, diplomàtiques i comercials al llarg de la costa africana i visità Malindi. Kilwa fou descrita com una de les ciutats més elegants del món.[4] La decadència d'aquestes ciutats comença al s. XVI, coincidint amb l'expansió portuguesa i l'auge del comerç europeu d'esclaus cap a Amèrica.[5] Durant centenars d'anys com a centres de comerç quedaren obsolets; però, tot i això, la cultura suahili s'hi manté amb notable vitalitat hui dia.
Gastronomia suahili
[modifica]L'estudi de la cultura suahili permet abastar aspectes molt diversos que tenen també variats orígens. Per exemple, la gastronomia suahili té importants influències de la gastronomia índia, àrab i europea. A més, n'hi ha variacions en alguns plats associades a raons religioses com l'absència de porc o la prohibició de consumir alcohol, doncs els suahili són musulmans.[6] Són freqüents en la dieta dels suahili el peix, la fruita tropical i les espècies.
Alguns plats populars de la cuina suahili són el pilau i el wali (arròs bullit en llet de coco) acompanyat amb un consistent guisat de carn o peix. Les tribus suahili consumeixen una varietat molt àmplia de grans, vegetals i fruita, inclosos fesols, pésols, tomata, creïlles, ocra, kale (Brassica oleracea var. sabellica L.), espinacs, mango, cocos i bananes. En ocasions especials mengen carn de cabra i pollastre.
Artesania
[modifica]Un altre aspecte important de la cultura suahili és l'artesania. En la creació d'aquesta artesania es troben unides funcionalitat i cultura pròpia.
En la cultura suahili es poden observar algunes influències d'altres pobles, en l'art, el treball de fusta i en l'arquitectura.[6] Per exemple, s'hi observa un escàs ús de figures d'éssers vius com a conseqüència de l'herència islàmica, i s'hi recorre a motius geomètrics decoratius.
També hi té gran importància la roba, com a part de la seua manifestació cultural. Per exemple, el kanga, peça de roba rectangular molt acolorida elaborada amb cotó, que es fabrica amb molta cura.
Música i poesia
[modifica]Les expressions musicals i poètiques formen una part important de la cultura suahili. Els poetes, denominats "malenga", són tinguts en gran estima.
La seua música més popular és el tarabu o taarab, que consisteix en una cançó amb lletra d'una gran riquesa poètica, un poema rítmic, amb música de melodies àrabs i índies.[7] El tarabu solia tocar-se en les noces o reunions i amb el temps ha anat fent-se més complex, sumant-se a la forma més tradicional, amb instruments ètnics i altres d'origen europeu (trompeta, tambors, baix, teclats...) sense alterar l'essència de la música.[6]
El chakacha és un altre gènere de música autòcton suahili, amb un ritme més ràpid que el taarab.
Horari i mesurament del temps
[modifica]En la cultura suahili el dia comença a l'albada (a diferència del món àrab en què comença amb el capvespre, i amb el món occidental, en què el dia comença a mitjanit). L'alba a l'est d'Àfrica, que es troba exactament a l'equador, té lloc tots els dies a les 6.00. Per això les 6.00 a.m. és "0.00 del matí" en horari suahili.
Per això l'agulla horària d'un rellotge que utilitza la tradició suahili sempre marcarà un nombre diferent a l'horari segons la convenció occidental. Per exemple, 7.00 del matí és "1.00 del matí" (saa mulla asubuhi) en horari suahili; mitjanit és "6.00 nit" (saa situada usiku) en horari suahili. 5.00 de la matinada és "11.00 del matí" (saa kumi na mulla alfajiri) en horari suahili.
Referències
[modifica]- ↑ Swahili Culture. 2006. UNESCO World Heritage Centre. Consulta: 1 de abril de 2009
- ↑ Swahili Information. Art & Life in Africa. 1998. The University of Iowa. Consultat l'1 d'abril de 2009.
- ↑ Saïd Bargash. 1520. Chronica dos reis de Quiloa; João de Barros, tradutor e editor, 1552.
- ↑ Ibn Battuta visità la costa el 1331 fins a Kilwa i hi escrigué en la seua obra Rilha.
- ↑ Hooker, Richard. Civilizations in Africa - The Swahili Kingdoms. 1997. Washington State University. Consultat l'1 d'abril de 2009.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Dishes, Mwambo.com. Consultat l'1 d'abril de 2009.
- ↑ Clarke, Donald. Tarabu. MusicWeb Encyclopedia of Popular Music. 2005. Musicweb International. Consultat l'1 d'abril de 2009.