Cumengeïta

Cumengeïta
Fórmula química	Pb21Cu20Cl42(OH)40·6H₂O
Epònim	Édouard Cumenge
Localitat tipus	Santa Rosalía (El Boleo), Districte Boleo, Mun. de Mulegé, Baja California Sur, Mèxic
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DB.20
Nickel-Strunz 8a ed.	III/C.04
Dana	10.6.7.1
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 15,065(2) Å; c = 24,436(5) Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color	blau anyil
Exfoliació	distingible/bona en {101}; distingible en {110}; pobre en {001}
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	subvítria
Color de la ratlla	blau cel
Diafanitat	translúcida
Densitat	4,656 g/cm³ (mesurada); 4,66 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 2,026 a 2,041 nε = 1,926 a 1,965
Birefringència	δ = 0,100
Pleocroisme	visible
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA2007 s.p.
Any d'aprovació	1893
Símbol	Cge
Referències

La cumengeïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom d'Édouard Cumenge (1828-1902), enginyer de mines francès a Boleo, Mèxic.

Característiques

La cumengeïta és un halur de fórmula química Pb₂₁Cu₂₀Cl₄₂(OH)₄₀·6H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cumengeïta pertany a «03.DB: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb, Cu, etc.» juntament amb els següents minerals: rickturnerita, diaboleïta, pseudoboleïta, boleïta, bideauxita, cloroxifita, hematofanita, asisita, parkinsonita, murdochita i yedlinita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al districte de El Boleo, a Santa Rosalía, al municipi de Mulegé, a l'estat de Baixa Califòrnia Sud, Mèxic. Es tracta d'un mineral secundari que es pot confondre amb la diaboleïta, també descoberta en el mateix indret que aquest mineral. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines Albertito i Tres Hermanos, ambdues al municipi de L'Argentera (Baix Camp).