Curatella
C. americana | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Família | Dilleniaceae |
Gènere | Curatella Loefl., 1758 |
Curatella és un gènere monotípic de plantes dins la família Dilleniaceae. La seva única espècie és Curatella americana L. que és planta nativa d'Amèrica.[1] Rep també els noms comuns de "curata", "parica",[2] “peralejo macho”, “carne de fiambre”.[3] Es presenta a la sabana tropical d'Amèrica Central i del Sud. És típic dels Llanos de Veneçuela
Descripció
[modifica]Són arbres o arbusts que fan 2–15 m d'alt, tenen una pubescència aspra. L'escorça és de color marró clar. La seva fusta és molt dura i la planta té gran resistència als incendis.; les seves fulles són ovades a el·líptiques, de 8–20 (–35) cm de llargada i 5–10 (–15) cm d'amplada, pecíols subalats, d'1–1,5 cm de llargada. Inflorescències racemoses en panícules, flors de 7–12 mm d'amplada amb 4 pètals blancs. Floreix a l'inici de l'estació seca.
Els fruits tenen dos lòbuls d'una mida de 4-8 mm, tenen un aril blanc.
Distribució i hàbitat
[modifica]Es troba a unes altituds entre els 0–900 m;[4] des del centre de Mèxic al Brasil, també a les Antilles.[5]
Usos
[modifica]L'escorça conté tanins útils per a curtir el cuir.[6]
En medicina tradicional es feia servir per combatre els trastorns digestius.
Sinònims
[modifica]- Curatella americana var. pentagyna Donn.Sm.
- Curatella cambaiba A.St.-Hil.
- Curatella glabra Spruce ex Benth.
- Curatella grisebachiana Eichler
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
- Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Listados Floríst. México 1: 1–123.
- Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2013. Cycadaceae a Connaraceae. 2(1): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (editors) Fl. Mesoamer.. Universidad Nacional Autónoma de México, México.
- Forzza, R. C. 2010. Lista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010 Arxivat 2015-09-06 a Wayback Machine.. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
- Gallardo-Hernández, C. 2004. Dilleniaceae. Fl. Veracruz 134: 1–27.
- González, L. A. 2010. Dilleniaceae. En: Manual de Plantas de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (editors). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 203–212.
- Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (editors) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
- Hunter, G. E. 1965 [1966]. Flora of Panama, Part VI. Family 118. Dilleniaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 52(4): 579–598.
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
- ACERO DUARTE LUIS ACERO. 2005. Plantas útiles de la cuenca del Orinoco. Zona ediciones. Colombia.
- PÈREZ ARBELÀEZ ENRIQUE. 1996. Plantas útiles de Colombia. Quita edicion. 1996. Bogota, Colombia.