Cursa de llançadora
La cursa de llançadora,[1] també anomenada test de Léger, course Navette o test de resistència cardiorrespiratòria, és una prova de carrera a peu que permet avaluar l'aptitud física aeròbica d'un subjecte, especialment el seu consum màxim d'oxigen (VO₂max) i la seva velocitat màxima aeròbica (vVO₂max). Consisteix a efectuar una sèrie d'anades i tornades (realitzant un canvi de sentit al ritme indicat per un senyal sonor) entre dues línies separades per 20 metres a una velocitat creixent en 0,5 km/h cada minut. El moment que l'individu abandona la prova per esgotament és el que indica la seva resistència cardiorrespiratòria.[2][3] La prova fou ideada pel canadenc Luc Léger.
Desenvolupament de la cursa
[modifica]La cursa de llançadora tracta d'un test d'aptitud cardiorrespiratòria que el subjecte comença la prova a una velocitat de 7km per hora, que va creixent a un ritme d'un km per hora cada dos minuts.[4] L'indidivu ha de desplaçar-se d'un punt a un altre situat a 20 metres de distància i fent el canvi de sentit al ritme indicat per un senyal sonor que va accelerant-se progressivament. El moment en què l'individu interromp la prova és el que indica la seva resistència cardiorrespiratòria. Són 21 períodes d'1 minut cadascun. El nombre de rectes de cada període i mig període ve donat per la següent taula.
Període | Rectes | Rectes acumulades |
---|---|---|
Referències
[modifica]- ↑ «Cursa de llançadora». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Charles M. Thiebauld i Pierre Sprumont. De Boeck Université. L'enfant et le sport (en francès), 1997, p. 198-199. ISBN 2804126374.
- ↑ Véronique Billat. De Boeck Université. Physiologie et méthodologie de l'entraînement (en francès), 2007, p. 157. ISBN 2804143899.
- ↑ Leger, Luc «Entrevistando al Dr. Luc Leger, autor del test de carrera de ida y vuelta de 20m». Revista Peruana de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte: RPCAFD, 8, 1, 2021, pàg. 1050–1052. ISSN: 2313-2868.