D'Artagnan
  | |
| Nom original | (fr) Charles de Batz-Castelmore d'Artagnan |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1611 Castell de Castelmore (França) |
| Mort | 25 juny 1673 (61/62 anys) Maastricht (Països Baixos) |
| Causa de mort | ferida per arma de foc |
| Sepultura | Països Baixos |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, soldat |
| Activitat | 1632 - |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Gardes Françaises (en)  i Musketeers of the Guard (en) |
| Rang militar | mariscal de França |
| Conflicte | Guerra francoholandesa |
| Altres | |
| Títol | Comte |
Signatura  | |
 | |
D'Artagnan és el nom amb què era més conegut Charles de Batz-Castelmore (Lupiac, 1611?/1616? - Maastricht, 1673), comte d'Artagnan, un famós mosqueter gascó del segle xvii.[1]
Va formar part dels mosqueters de la primera companyia dels anomenats mosqueters grisos (pel color del seu uniforme) o també grans mosqueters, reconstituïda en 1657. Tot i que el seu grau era oficialment de sotstinent, funcionalment feia les tasques corresponents al seu Capità Tinent, Philippe Mancini, nebot del Cardenal Mazzarino.[2] Vivia a l'actual 7è districte de París i freqüentava els salons literaris del barri parisenc del Marais, on va conèixer la seva muller, una vídua rica amb qui va tenir dos fills i de qui es va separar sis anys després del matrimoni. En 1661 va tenir com a missió arrestar en Nicolas Fouquet, a qui va haver d'acompanyar a presons successives i de qui s'havia d'ocupar personalment tot el dia, durant tres anys.[3] Deu anys més tard faria la mateixa feina amb Antonin Nompar de Caumont, el capità de la guàrdia reial.[4] El 1666 va ser nomenat Capitaine des petits chiens du Roi courant le chevreuil i va anar a viure al palau de Versalles. I el 1667 va passar a ser nomenat governador de Lilla, tot i que molt impopular.[5] Va participar en la guerra francoholandesa d'ençà que el rei Lluís XIV de França la va començar, el 1672, fins a la seva mort l'any següent.
Va inspirar un dels protagonistes de les novel·les d'Alexandre Dumas (pare) Els tres mosqueters (1844),[6] Vint anys després (1845)[7] i El vescomte de Bragelonne (1847),[8] un espadatxí gascó que decideix ingressar al cos dels mosqueters.[9] Aquesta va inspirar, al seu torn, la sèrie japonesa de dibuixos animats per a la televisió D'Artacan y los tres mosqueperros, en la qual la majoria de personatges són gossos.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Pujol, Clàudia. «Les aventures de d'Artagnan a la Catalunya del Nord». Sàpiens. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «D'Artagnan, la verdadera historia». Revista de Historia, 04-05-2016. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Monsieur d'Artagnan». Catalunya Vanguardista, 25-06-2018. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Le «vrai» d'Artagnan». Musée de l'Armée. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «la verdadera historia de d'artagnan y los tres mosqueteros». National Geographic. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Dumas, Alexandre. Els tres mosqueters. Barcelona: Suma de Lletres Catalans, 2002. ISBN 84-95980-32-0.
- ↑ Ballaz Zabalza, Jesús. Els Tres mosqueters. Barcelona: La Galera, 2006. ISBN 84-246-2161-1.
- ↑ ALEXANDRE DUMAS. LE VICOMTE DE BRAGELONNE. [S.l.]: SELTZER BOOKS, 2018. ISBN 1-4553-8692-8.
- ↑ «Els Tres mosqueters / Alexandre Dumas ; traducció de J. Navarro Costabella ; revisada per Josep Estruch i Traité». Diputació de Barcelona. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Busquets, G. «D'Artacan ja en té 30». El Punt Avui, 25-10-2012. [Consulta: 25 abril 2021].