Vés al contingut

Dèbora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDèbora
Imatge
Dèbora canta el seu càntic, per Gustave Doré, 1866
Biografia
Naixementhebreu: דְּבוֹרָה (Dvora, Dəḇôrā, "abella")
1204 aC Modifica el valor a Wikidata
altiplà Modifica el valor a Wikidata
Mort1144 aC Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Israel
SepulturaTomba de Dèbora a Quèdeix de Neftalí, prop de Kedesh (Malquià, Israel) 
Jutgessa d'Israel
yahvistaa Profeta comparison of Judaism and Christianity (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicIsraelites Modifica el valor a Wikidata
ReligióMosaïsme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójutgessa de pau Modifica el valor a Wikidata
jutgessa, profetessa
CelebracióJudaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants
Festivitat21 de setembre
Família
CònjugeLapidoth Modifica el valor a Wikidata

Segons la Bíblia, Dèbora, Debora o Deborà (hebreu: דְּבוֹרָה, Dəbôrāh‎) va ser la quarta jutgessa d'Israel i l'única dona que ocupà aquest càrrec.[1]

Després de la mort d'Ehud, un rei de Canaan va ocupar Israel i s'instal·là a Hassor des d'on va dominar el territori amb mà de ferro durant vint anys.

En aquells temps la jutgessa d'Israel era la muller del benjaminita Lapidot, anomenada Dèbora. Des de casa seva, asseguda sota una palmera, judicava les disputes entre les diferents tribus d'Israel.[2]

Un dia, va ordenar al general israelita Barac que pugés al mont Tabor i l'ocupés amb l'ajut de deu mil individus de les tribus de Zabuló i Neftalí per parar una emboscada a les tropes invasores. El general es negà a obeir fins que ella els acompanyés, ja que donaria moral a les tropes. Ella va dir que hi aniria, i així Jehovà donaria la victòria a una dona.[3]

En topar els dos exèrcits, els israelites van matar tots els enemics. Solament va escapar el general Sisserà, que s'escapolí de la batalla i s'amagà a la tenda d'Hèber, pertanyent als quenites. Resultà que, estant amagat entre unes mantes, l'esposa d'Hèber, Jael, va agafar un clau dels que s'usen per fixar les tendes, i, sense fer soroll, es va acostar a l'home amagat que dormia profundament, i amb un martell li va clavar el clau al crani, deixant-lo mort i fixat a terra. Quan va arribar Barac buscant-lo Jael li va entregar el cos.[4]

Amb la desfeta de l'exèrcit enemic, Israel recuperà la pau i la llibertat.

Imatges

[modifica]
  • Gravat de 1553
    Gravat de 1553
  • Dèbora a la palmera, ca. 1900 per Jacques Joseph Tissot
    Dèbora a la palmera, ca. 1900 per Jacques Joseph Tissot
  • Tomba anomenada de Dèbora o Barac, a Quèdeix de Neftalí
    Tomba anomenada de Dèbora o Barac, a Quèdeix de Neftalí

Referències

[modifica]
  1. ↑ Llibre dels Jutges. 4:4
  2. ↑ Llibre dels Jutges. 4:5
  3. ↑ Llibre dels Jutges. 4:8-9
  4. ↑ Llibre dels Jutges. 4:12-24

Vegeu també

[modifica]


Precedit per:
Xamgar 		Jutgessa d'Israel
 Succeït per:
Gedeó


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dèbora
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dèbora&oldid=34027938»