Dèmon
 Un mosaic hel·lenístic a Delos que representa el déu Dionís com un dèmon cavalcant un tigre[1] | |
| Altres | |
|---|---|
| Part de | mitologia grega i Religió a l'antiga Grècia  |
| Equivalent | daimonion |
Un dèmon (en grec antic δαίμων -ονος daímōn) és un ésser supernatural o diví que apareix a la mitologia i la religió grega.[2] La seva descripció varia segons el context en què apareix. Per Homer, en general prenia el significat d'una divinitat indeterminada; quan s'aplicava a la vida de l'home, equivalia a la fortuna, la sort, un geni protector, el destí o la fatalitat. Segons Hesíode, els homes de l'edat d'or es van convertir en dèmons que protegien els mortals per voluntat de Zeus.[3] Els pitagòrics distingien entre déus, dèmons, herois i humans, i més endavant, Plató va definir els dèmons a El convit com a intermediaris entre mortals i immortals, que havia de transmetre els assumptes humans als déus i els assumptes divins als humans. Dins d'aquesta concepció platònica, les principals funcions dels dèmons eren actuar com a guies dels homes durant les seves vides i conduir-los fins l'Hades en morir.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ Dunbabin, Katherine, M. D.. Cambridge University Press. Mosaics of the Greek and Roman World, 1999, p. 32. ISBN 978-0-521-00230-1.
- ↑ daimōn "δαίμων". A Greek–English Lexicon.
- ↑ Hesíode, Els treballs i els dies 122-26.
- ↑ Rodríguez Moreno, Inmaculada «Démones y otros seres intermedios entre el hombre y la divinidad en el pensamiento platónico». Fortunatae: Revista canaria de filología, cultura y humanidades clásicas, 6, 1994, pàg. 185-198. ISSN: 1131-6810.