Vés al contingut

Déogratias Nsabimana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDéogratias Nsabimana
Biografia
Naixement23 agost 1945 Modifica el valor a Wikidata
Ruhengeri (Ruanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1994 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Kigali (Ruanda) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, míssil superfície-aire Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRuanda Modifica el valor a Wikidata
Branca militarForces Ruandeses de Defensa Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral major Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil ruandesa Modifica el valor a Wikidata
Participà en
6 abril 1994Assassinat de Juvénal Habyarimana i Cyprien Ntaryamira Modifica el valor a Wikidata


Déogratias Nsabimana (Ruhengeri, 23 d'agost de 1945 - Kigali, 6 d'abril de 1994) va ser un general i cap de personal de les Forces Armades de Ruanda (FAR). El 1994, va servir breument com a cap d'estat major de l'exèrcit.[1]

Biografia

[modifica]

A l'octubre de 1990, el Front Patriòtic Ruandès (RPF), una força formada majoritàriament per refugiats tutsis i expatriats ruandesos, va travessar la frontera amb Uganda i va envair Ruanda. Nsabimana es va distingir en el front de batalla.[2] Com a resultat, a l'abril de 1992, Nsabimana va ser nomenat cap d'estat de l'exèrcit ruandès. En aquest paper, va donar suport al desenvolupament d'una nova unitat de paracaigudistes. Com a membre de Network Zero (una associació de comunicació de líders polítics i militars), va ajudar a formar els futurs esquadrons de la mort.[3] Quan es va presentar evidències de cooperació entre l'exèrcit ruandès i la milícia Interahamwe, va dir que no tenia coneixement d'aquesta cooperació.[4]

Al desembre de 1993, com a part dels Acords d'Arusha, es va posar en marxa un acord per compartir el poder amb el moviment rebel Front Patriòtic Ruandès (RPF) que va veure uns 600 soldats entrant a Kigali. Nsabimana es va oposar als Acords d'Arusha. L'any següent, Nsabimana va estar suposadament involucrat en l'entrega d'armament a Interahamwe.[5][6]

Mort

[modifica]

El 6 d'abril de 1994, Nsabimana, juntament amb el president Juvénal Habyarimana, tornaven de converses d'alt nivell a Dar es Salaam quan el seu avió, un Dassault Falcon 50, va ser impactat per dos míssils terra-aire i es va estavellar als afores del complex presidencial de Kigali.[7] L'avió portava dotze persones, inclòs el president Cyprien Ntaryamira de Burundi.[8]

El posterior president de Ruanda, Paul Kagame, va expressar la creença que Nsabimana havia estat conspirant contra Habyarimana i que l'havia seguit a Dar es Salaam per mantenir-lo sota vigilància.[9]

Referències

[modifica]
  1. «ICTR press release about Bizimungu». ICTR.
  2. From War to Genocide: Criminal Politics in Rwanda, 1990–1994 p74
  3. Linda Melvern: Rwanda Genocide and the participation of the Western world, Heinrich Hugendubel Verlag, Kreuzlingen / Múnic 2004. ISBN 3-7205-2486-8 p46
  4. Linda Melvern: Rwanda Genocide and the participation of the Western world, Heinrich Hugendubel Verlag, Kreuzlingen / Múnic 2004. ISBN 3-7205-2486-8 p58
  5. Linda Melvern: Rwanda Genocide and the participation of the Western world, Heinrich Hugendubel Verlag, Kreuzlingen / Múnic 2004. ISBN 3-7205-2486-8 p117
  6. Linda Melvern: Rwanda Genocide and the participation of the Western world, Heinrich Hugendubel Verlag, Kreuzlingen / Múnic 2004. ISBN 3-7205-2486-8 p146
  7. Criminal Occurrence description, Aviation Safety Network
  8. Report of the Information Mission on Rwanda, Section 4: L'Attentat du 6 Avril 1994 Contre L'Avion du Président Juvénal Habyarimana, 15 December 1998(francès)
  9. Linda Melvern: Rwanda Genocide and the participation of the Western world, Heinrich Hugendubel Verlag, Kreuzlingen / Múnic 2004. ISBN 3-7205-2486-8 p304