Désirée Artôt
 Medalló de Désirée Artôt  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Marguerite-Joséphine-Désirée Montagney Artôt 21 juliol 1835 París |
| Mort | 3 abril 1907 (71 anys) Berlín (Alemanya) |
| Altres noms | Margarita Josephine Artôt |
| Nacionalitat |  Bèlgica |
| Es coneix per | Désirée Artôt |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques |
| Lloc de treball | París Berlín |
| Ocupació | Cantant d'òpera |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Pauline Viardot i Francesco Lamperti |
| Alumnes | Sigrid Arnoldson, Lola Artôt de Padilla, Eva Nansen, Irene von Chavanne i Vera Nimidoff (en)  |
| Veu | Mezzosoprano |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Mariano Padilla i Ramos (1869–valor desconegut) |
| Fills | Lola Artôt de Padilla (cantant) |
| Pare | Jean Désiré Montagney Artôt |
| Parents | Alexandre-Joseph Artot Joseph Arthaud |
 
| |
Désirée Artôt, nascuda Marguerite-Joséphine-Désirée Montagney Artôt (París, 21 de juliol de 1835 - 3 de maig de 1907) fou una cantant belga.
Malgrat que nascuda a París sempre va conservar la nacionalitat belga. Debutà donant alguns concerts a Brussel·les i més tard entrà en l'Òpera de París, per recomanació de Giacomo Meyerbeer, i on debutà com la Fides del Profeta, però malgrat l'èxit assolit, no va poder aclimatar-se.
Passà a Itàlia per estudiar cant amb Lamperti[1] i, l'idioma l'italià anant després a Berlín, i per espai de cinc anys canta el repertori alemany i italià amb gran èxit.
El 1869 es casà amb el baríton espanyol Mariano Padilla i Ramos (1836-1906), que també cantava l'òpera italiana. D'aquest matrimoni nasqué una filla Lola Artôt de Padilla que també cantaria òpera.
Bibliografia
[modifica]
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 29, pàg. 505 (ISBN 84-239-4529-4)
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg. 331 (ISBN 84-239-4536-7)