Vés al contingut

DRIV3R

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
DRIV3R
Modifica el valor a Wikidata
Publicació
21 juny 2004 Modifica el valor a Wikidata
GènereAcció, Shooter
Descriu l'univers de ficcióDriver universe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
PlataformaGame Boy Advance, Xbox, PlayStation 2, N-Gage i Windows Modifica el valor a Wikidata
ModesUn jugador, multijugador
FormatDVD
Dispositiu d'entradacontrolador de videojoc Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Reflections
EditorAtari Modifica el valor a Wikidata
Qualificacions
ESRB
PEGI
USK
CERO
Més informació
Lloc webdriv3r.com Modifica el valor a Wikidata
MobyGamesdriv3r i driv3r_ Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0362577 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie: Driver Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

DRIV3R o Driver 3 és un videojoc per a PlayStation 2, PC i Xbox. És la tercera part del videojoc Driver, en el qual el jugador encarna a Tanner, un policia que actua de forma encoberta com conductor a les ordres d'una xarxa de delinqüents. Succeeix al llarg de tres importants ciutats i continents: Miami (Amèrica), Niça (Europa) i Istanbul (Àsia).

Tot i que el joc va ser un èxit comercial, va rebre crítiques diverses quan es va llançar, excepte l'edició per a PC que va rebre comentaris negatius de la crítica. Tot i que es van elogiar els gràfics, la història i la conducció, les crítiques es van centrar en els controls a peu, la mecànica de tir incòmoda i els problemes de rendiment, amb alguns crítics que van acusar Atari d'apressar el llançament del joc per evitar competir amb Grand Theft Auto: San Andreas més tard aquell any. Es van planificar més ports per a GameCube i N-Gage, però més tard es van cancel·lar.[1][2] El joc va ser succeït per Driver: Parallel Lines (2006), abans de ser seguit per una seqüela directa, Driver: San Francisco, el 2011.

Jugabilitat

[modifica]
A la imatge, en Tanner és perseguit per la policia, el qual pot pujar-se a qualsevol cotxe, camió o motocicleta i recórrer els carrers de tres ciutats recreades (Miami, Niça i Istanbul) amb més de 411 quilòmetres de carreteres, en més de 25 missions de la història juntament amb alguns personatges de les entrades anteriors.

Driver 3 se centra en una combinació de jocs de món obert realitzats des d'una perspectiva en tercera persona, amb la possibilitat de canviar a diferents angles de càmera en qualsevol moment. El joc consisteix principalment en modes de joc per a un sol jugador: "Undercover", el mode història del joc; "Take A Ride", el mode d'itinerari lliure del joc, que permet als jugadors explorar una de les tres ciutats al seu ritme; i "Driving Games", un mode de repte que consta de tres tipus de jocs basats en cotxes perquè els jugadors els provi, com ara perseguir un criminal que fuig. Igual que amb les entregues anteriors, el joc se centra principalment a conduir per un dels tres escenaris, que consisteixen en recreacions parcials, però fidels de ciutats de la vida real, utilitzant una varietat de vehicles basats en models de la vida real, que van des de sedans i cotxes esportius, a furgonetes, camions. Els vehicles es poden danyar amb el pas del temps, tot i que els jugadors poden deixar el seu vehicle lliurement i canviar a un altre dins de la configuració actual del món del joc en què es troben en qualsevol moment; l'excepció són els vehicles que són fonamentals per al mode història del joc, ja que perdre'ls constitueix un fracàs automàtic. Un sistema de notorietat fa un seguiment de les accions del jugador: qualsevol acció il·legal augmentarà aquest llistó, amb la policia perseguint el jugador si algú ho detecta, i la resposta per evitar que canviï en funció del nivell de notorietat que tingui.

Driver 3 introdueix noves mecàniques de joc a les existents, com ara motos i llanxes ràpides, natació, una barra de salut i combat amb armes. A més de ser arrestats per la policia o fracassar els objectius en el mode història, els jugadors també poden fallar si es queden sense salut sense trobar kits de primers auxilis per recuperar-lo. El combat se centra en l'ús d'armes, basades en models de la vida real i amb una barreja de pistoles, escopetes, rifles d'assalt i metralladores i llançagranades, per enderrocar enemics; totes les armes tenen un límit de munició, excepte l'arma personal del personatge principal, però es poden trobar més coses tractant amb enemics o al voltant de l'entorn del món del joc en què es juga durant Take A Ride.

En el mode encobert, els jugadors duen a terme una sèrie de missions en les quals han d'assolir objectius, fer front a tasques com escapar dels perseguidors, arribar a llocs i acabar amb els culpables. De vegades, el jugador ha de completar els objectius dins d'una condició específica, com ara un límit de temps, amb un fracàs que fa que el jugador hagi de reiniciar la missió. A Take A Ride, els jugadors poden explorar lliurement Miami, Niça o Istanbul, a la recerca de secrets, que consisteixen en cotxes especials i un grup d'NPC hostils basats en el personatge de Tommy Vercetti de Grand Theft Auto : Vice City. Si el jugador completa una missió de la història o abandona Take A Ride, pot optar lliurement per editar un metratge de replay de la seva partida amb diferents angles de càmera i efectes de pel·lícula (és a dir, càmera lenta). La quantitat de metratge que poden editar està predeterminada i de mida restringida.

Trama

[modifica]

En Tanner és un agent encobert del FBI que en aquesta part de la història se li encomana capturar un perillós grup de mafiosos de Miami anomenats South Beach, liderat per Calita i Lomaz, amb l'ajuda del seu amic i company Jones. Tanner aconsegueix entrar a ser part del grup de gàngsters per detenir-los des de dintre. La banda de South Beach està relacionada amb Solomon Caine (el vestit de blanc i de lents hippy que apareix al Driver 2) i Jericho, el seu guardaespatlles no tan lleial que acaba matant en Caine en un ascensor. South Beach està traficant cotxes, per vendre'ls a uns russos; una vegada confirmada l'operació a Miami, Tanner es dirigeix a Niça, a França, al lloc on coneix Henry Vauban i Didier Doubois, a dos policies francesos que l'ajuden a la seva missió durant la resta de l'operació. A Niça és on, es realitza el tracte de la compra, els cotxes a ser venuts són robats, i guardat en un complex fins a ser transportats fins a l'última ciutat on acaba la trama, Istanbul, Turquia, però abans d'arribar allà, Calita descobreix que en Tanner és un "poli", per la qual cosa intenta matar-lo, i acaba mort l'agent Didier Dubois, al lloc on es retroba amb Jericho després d'haver-li traït a Rio de Janeiro, al Brasil, temps enrere. Una vegada a Istanbul i havent estat descoberta la seva tapadora, Tanner, Jones, i Vauban es disposen a acabar una vegada per sempre amb South Beach i detenir el tracte. A Istanbul es va fer el pagament dels vehicles, per un contacte del qual Tanner ja havia estat informat a Niça per la Calita, però aquest acaba sent assassinat per en Jericho en haver-li pagat "només la meitat". Calita va ser retinguda per Tanner, Jones i Vauban i va ser qui els va informar que ja el lliurament s'havia realitzat i que els cotxes ja estaven amb els seus nous amos a Rússia. Després d'això, en Tanner es llança junt amb Jones, i el poli francès a buscar en Jericho. En Tanner l'aconsegueix amb una emboscada estesa per la policia i li segueix fins que "aparentment" el mata, i en Tanner creient que en Jericho estava ja gairebé mort, es tomba, i Jericho s'aixeca i li dispara. Ja a l'hospital, en Tanner és intervingut per metges turcs sense gaire èxit.

Cotxes

[modifica]

Encara que no surten els noms dels cotxes durant el videojoc, tots els vehicles han sigut model·lats a partir de vehicles reals amb alguns canvis significatius. Això és el que ha fet probablement Reflections Interactive per no haver de comprar llicències a les respectives marques, ja que elles no volen que els impactes i destrosses durant el videojoc siguin visibles.

Miami

[modifica]
Nom del vehicle Any Màx. velocitat Potència Pes Motor Cilindrada
Ferrari 512 BB 1984 265 Km/h 270 CV 1273 Kg V8 2926 cm³
Ford Mustang Boss 302 1970 217 km/h 306 CV 1265 Kg V8 5409 cm³
Ford Bronco 1980 153 km/h 195 CV 2251 kg V8 5735 cm³
Ford E-Series 1980 151 km/h 185 CV 2150 kg V8 4950 cm³
Dodge Challenger 1969 209 km/h 303 CV 1554 kg V8 6286 cm³
Lincoln Continental Mark IV 1977 177 km/h 218 CV 2433 kg V8 7544 cm³
Pontiac Fiero 1988 233 km/h 306 CV 1265 kg V8 5409 cm³
Ducati 999 2002 274 km/h 125 CV 198 Kg 2 Cyl V twin 998 cm³
Harley Davidson 1980 209 km/h 110 CV 220 kg 2 Cyl V twin 1130 cm³
Ford GT40 1966 257 km/h 306 CV 998 Kg V8 4736 cm³
Ford F150 1985 154 km/h 225 CV 2350 Kg V8 5735 cm³
Kart - 97 km/h 34 CV 120 Kg 2 Cyl V twin 250 cm³
Chevrolet Corvette 1969 209 km/h 295 CV 1472 Kg V8 5735 cm³
Dodge Diplomat 1982 193 km/h 205 CV 1675 Kg V8 6555 cm³
AC Cobra 2000 238 km/h 485 CV 1068 Kg V8 6997 cm³
Ford Thunderbird (coupe) 1982 193 km/h 139 CV 1550 Kg V8 4950 cm³

Niça

[modifica]
Nom del vehicle Any Màx. velocitat Potència Pes Motor Cilindrada
Fiat Panda 1980 126 km/h 33 CV 715 Kg L4 - SOHC 1050 cm³
Citroën CX 1980 177 km/h 105 CV 1265 Kg L4 - SOHC 1985 cm³
Renault 5 1981 138 km/h 45 CV 785 kg L4 - SOHC 956 cm³
Renault Estafette 1978 113 km/h 45 CV 1250 kg L4 - SOHC 956 cm³
Volvo (camió) 1995 129 km/h 225 CV 3785 kg Diesel 3900 cm³
Volvo 440 - 169 km/h 95 CV 1305 kg L4 - SOHC 1588 cm³
Lamborghini Countach (edició del 25è aniversari) 1990 274 km/h 375 CV 1480 kg V12 3929 cm³
Maserati Bora 1980 257 km/h 320 CV 1400 Kg V8 4930 cm³
Jaguar E-type 1961 240 km/h 268 CV 1556 kg V12 5343 cm³
BMW 635 CSi 1983 222 km/h 238 CV 1530 Kg L6 - SOHC 3210 cm³
Rover Maestro 1990 159 km/h 90 CV 1000 Kg L4 - SOHC 1580 cm³
Mercedes-Benz SL 280 (descapotable) 1994 227 km/h 256 CV 1895 Kg V8 4966 cm³
Hot rod - 217 km/h 303 CV 1450 Kg V8 6286 cm³
VW Microbus 1967 121 km/h 44 CV 1675 Kg Fiat 4 1588 cm³
Aston Martin Vantage 1978 198 km/h 150 CV 1315 Kg L4 - SOHC 1766 cm³
Peugeot 505 (taxi) 1986 172 km/h 83 CV 920 Kg L4 - SOHC 1585 cm³
Elevador 1990 48 km/h 33 CV 1056 Kg Diesel 660 cm³
Suzuki GSX1300R 2003 274 km/h 110 CV 180 Kg L4 - DOHC 929 cm³
Audi 80 1991 198 km/h 150 CV 1315 Kg L4 - SOHC 1766 cm³

Istanbul

[modifica]
Nom del vehicle Any Màx. velocitat Potència Pes Motor Cilindrada
Alpine A110 1975 201 km/h 180 CV 700 Kg L4 - SOHC 1795 cm³
Ford F150 1980 154 km/h 225 CV 2350 Kg V8 5735 cm³
Dacia 1300 1968 145 km/h 60 CV 935 kg L4 - SOHC 1585 cm³
BMW 507 1959 175 km/h 105 CV 1160 kg L4 - SOHC 2999 cm³
Chevrolet Biscayne (sedan) 1964 153 km/h 115 CV 1515 kg V8 6268 cm³
Auto Union (1000) 1938 167 km/h 150 CV 1699 kg L4 - DOHC 4589 cm³
Bugatti Type 57 SC Coupe 1937 193 km/h 210 CV 1050 kg L8 - DOHC 3257 cm³
Nissan 240Z 1968 204 km/h 150 CV 1200 Kg L6 - SOHC 2565 cm³
Chevrolet Bel Air 1957 185 km/h 147 CV 1830 kg V8 5735 cm³
Vespa 1970 88 km/h 23 CV 65 Kg 2 Stroke single 70 cm³
Ducati Monster (S4) 2001 225 km/h 122 CV 174 Kg 2 Cyl V twin 748 cm³

Armes

[modifica]

Les armes del Driver 3 són:

  • SIG Sauer P226 9mm (l'arma personal d'en Tanner)
  • Beretta Model 92FS M9 (Arma de la policia)
  • Beretta Model 92FS (SD) M9
  • Heckler & Koch MP5SD3
  • Remington 870 Shotgun
  • UZI Machine Pistol (l'arma personal d'en Jones)
  • Ingram MAC 12 Machine Pistol
  • Colt M16 Assault Rifle
  • M79 Grenade Launcher

Banda sonora de Driv3r

[modifica]
  1. C'mon And Try - Mellowdrone
  2. Big Brat - Phantom Planet
  3. Gimme Danger - Iggy and the Stooges
  4. Bowels Of The Beast - The Raveonettes
  5. Boy From The City - SLO-MO
  6. Destiny - Syntax
  7. Ripe For The Devil - Okuniev
  8. Move Over - Teddybears STHLM
  9. The 2nd Evolution/Stand Off - Narco
  10. Evil Brother - Narco
  11. Black Thread - Los Halos
  12. Exit - Stateless
  13. Zero PM - The BellRays
  14. Static In The Cities - Hope of the States
  15. Streets of Miami - Narco

Desenvolupament

[modifica]

El joc tenia un pressupost de desenvolupament de 17 milions de dòlars i un pressupost de màrqueting de 17 milions de dòlars.[3] El joc va estar en desenvolupament durant uns tres anys i mig. Es va prestar especial atenció a la representació de les ciutats de Miami, Niça i Istanbul. La música del joc va ser composta per Marc Canham, Rich Aitken i Narco.

El joc va ser anunciat originalment per Infogrames el 17 de juliol de 2002 per a un llançament de 2003.[4]

Atari també va gravar un vídeo promocional curt sobre Driver 3 anomenat Run the Gauntlet.

Crítica

[modifica]
 Anàlisi
Anàlisis d'agregadors
Agregador Puntuació
GameRankings 50%[5]
Metacritic 40/100[6]
Resultats anàlisis
Publicació Puntuació
Edge 3/10[7]
Electronic Gaming Monthly 7.5/10[8]
Eurogamer 3/10[9]
Game Informer 6/10[10]
GamePro 2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles2.5/5 estrelles

[11]

Game Revolution D+[12]
GameSpot 7.5/10[13]
GameSpy 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles

[14]

GameZone 5.9/10[15]
IGN 5.4/10[16]
Nintendo Power 5.5/10[17]
Official PlayStation Magazine (US) 3.5/5 estrelles3.5/5 estrelles3.5/5 estrelles3.5/5 estrelles3.5/5 estrelles

[18]

Official Xbox Magazine 4.8/10[19]
PC Gamer US 51%[20]

Després d'una extensiva campanya, el Driv3r va tenir una pobre reacció de la crítica, ja que la majoria de pàgines webs i revistes especialitzades van obtenir uns resultats mediocres; IGN i GameSpot van posar-li un 5,4 de 10.[21][22] Tanmateix, dos revistes publicades per Future Publishing (PSM2 & OXM) li van posar un 9 de 10.[23]

El Driv3r va ser criticat per la nul·la jugabilitat amb el combat cos-a-cos o amb armes blanques. Però també es critica per les poques missions 'a peu'. En el Driver 2 també es van obtenir les mateixes observacions.

Driver 3 va rebre crítiques "mixtes o mitjanes" a totes les plataformes excepte a la versió per a PC, que va rebre "crítiques generalment desfavorables", segons l'agregador de ressenyes de videojocs Metacritic.[6][24][25]

The Times li va donar cinc estrelles, dient: "Els gràfics són divins, amb grans entorns urbans i xocs espectaculars. Els cotxes es manegen bé i cada vehicle té les seves pròpies característiques. No obstant això, aquest no és un joc de conducció fàcil, una de les raons per les quals, a part, té una qualificació de 16+".[26] Playboy li va donar un 88% i va declarar: "La teva investigació es posa en marxa en persecucions de cotxes temeraris a través de més de 150 milles d'autopistes i carrers de la ciutat en recreacions detallades de Miami, Niça i Istanbul on s'enfonsa de manera realista".[27] However, The Cincinnati Enquirer li va donar tres estrelles de cinc i va qualificar els seus controls i animació de "no responen i rígids".[28]

El videojoc va guanyar el premi MegaGames.com com el Pitjor Videojoc del 2005.[29]

També es critica l'ús de la "doble velocitat" dels vehicles IA de la policia, una manera perquè els vehicles s'acostin de manera ràpida però també irreal darrere del vehicle del jugador perquè sigui més difícil, en una fugida.

"DRIV3Rgate"

[modifica]

Mentre que Driver 3 va rebre crítiques majoritàriament contradictòries, dos punts de venda operats per Future plc, PSM2 i Xbox World, van donar al joc puntuacions 9/10.[24][25] Aquesta disparitat va portar a alguns jugadors i periodistes a afirmar que l'accés anticipat que Atari va donar a Future estava condicionat a rebre qualificacions favorables, però Atari i Future van negar qualsevol delicte.[30][31] L'incident va ser titulat "Driv3rgate".[31][32]

Després de les acusacions de correcció de revisions, els fòrums de GamesRadar (també operats per Future) es van omplir de publicacions crítiques, moltes de les quals van ser esborrades pels moderadors. Tot i que es va dir que es van eliminar els comentaris per difamació, alguns usuaris van sospitar d'un encobriment.[30][31][33] Alguns comentaris que defensaven Driver 3 i Future van ser rastrejats pels moderadors del fòrum a Babel Media, una empresa de màrqueting que va fer ús d'astroturfing.[33] Els usuaris van admetre que treballaven per a Babel, però van dir que publicaven a títol personal, no per a Babel.[33] Finalment, el fil es va suprimir completament.[33]

Vendes

[modifica]

La versió de PlayStation 2 de Driver 3 va rebre un premi de vendes "Platinum" de l'Entertainment and Leisure Software Publishers Association (ELSPA),[34] indicant vendes d'almenys 300.000 còpies al Regne Unit.[35] El joc va vendre més de 3 milions de còpies el desembre de 2004.[3]

Vegeu també

[modifica]
Article principal: Clon de GTA

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Driv3r exclusive - creative director Martin Edmonson talks!». , 16-02-2004 [Consulta: 15 abril 2016].
  2. ↑ | Infogrames Announces Driver 3 for Nintendo GameCube – News – Nintendo |
  3. ↑ 3,0 3,1 Prince, Marcelo. «Go big or go broke». The Wall Street Journal p. 43, 21-12-2004. Arxivat de l'original el 9 setembre 2021. [Consulta: 24 agost 2021].
  4. ↑ «Infogrames - Corporate Information». Arxivat de l'original el 4 agost 2002. [Consulta: 22 febrer 2022].
  5. ↑ «DRIV3R for Game Boy Advance». GameRankings. Arxivat de l'original el 13 abril 2009. [Consulta: 3 setembre 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 «DRIV3R for PC Reviews». Metacritic. Arxivat de l'original el 24 febrer 2011. [Consulta: 3 setembre 2014].
  7. ↑ Edge staff (August 2004). «DRIV3R (PS2, Xbox)». Edge (139): 94. 
  8. ↑ EGM staff (August 2004). «Driv3r (PS2, Xbox)». Electronic Gaming Monthly (181). Arxivat de l'original el 24 June 2004. 
  9. ↑ Reed, Kristan. «DRIV3R (Xbox)». Eurogamer, 23-06-2004. Arxivat de l'original el 7 desembre 2021. [Consulta: 3 setembre 2014].
  10. ↑ Helgeson, Matt (August 2004). «DRIV3R (PS2, Xbox)». Game Informer (136): 94. Arxivat de l'original el 5 January 2008. 
  11. ↑ Air Hendrix (September 2004). «Driver 3 (PS2, Xbox)». GamePro: 81. Arxivat de l'original el 8 February 2005. 
  12. ↑ Silverman, Ben. «DRIV3R Review». Game Revolution, 02-07-2004. Arxivat de l'original el 28 abril 2016. [Consulta: 3 setembre 2014].
  13. ↑ Palley, Stephen. «DRIV3R Review (Mobile)». GameSpot, 22-06-2004. Arxivat de l'original el 14 agost 2017. [Consulta: 3 setembre 2014].
  14. ↑ Buchanan, Levi. «GameSpy: DRIV3R (Cell)». GameSpy, 28-06-2004. Arxivat de l'original el 24 juny 2021. [Consulta: 3 setembre 2014].
  15. ↑ Tha Wiz. «DRIV3R - PS2 - Review». GameZone, 05-07-2004. Arxivat de l'original el 17 octubre 2008. [Consulta: 3 setembre 2014].
  16. ↑ McNamara, Tom. «DRIV3R (PC)». IGN, 22-03-2005. Arxivat de l'original el 14 octubre 2022. [Consulta: 3 setembre 2014].
  17. ↑ «DRIV3R». Nintendo Power 198. December 2005: 122. 
  18. ↑ Davison, John (August 2004). «DRIV3R». Official U.S. PlayStation Magazine. Arxivat de l'original el 28 June 2004. 
  19. ↑ «DRIV3R». Official Xbox Magazine. September 2004: 80. 
  20. ↑ «DRIV3R». PC Gamer, 6-2005, pàg. 69.
  21. ↑ Perry, Douglass C. «DRIV3R Review». IGN, 21-06-2004. [Consulta: 5 maig 2008].
  22. ↑ Gerstmann, Jeff. «DRIV3R for PlayStation 2 Review». GameSpot, 23-06-2004. Arxivat de l'original el 2007-10-13. [Consulta: 5 maig 2008].
  23. ↑ Driver 3, incompetence and corruption: one, two or three things
  24. ↑ 24,0 24,1 «DRIV3R for PlayStation 2 Reviews». Metacritic. Arxivat de l'original el 13 gener 2011. [Consulta: 3 setembre 2014].
  25. ↑ 25,0 25,1 «DRIV3R for Xbox Reviews». Metacritic. Arxivat de l'original el 5 abril 2011. [Consulta: 3 setembre 2014].
  26. ↑ «Driver 3». The Times, 19-06-2004 [Consulta: 3 setembre 2014]. De subscripció o mur de pagament
  27. ↑ «DRIV3R (PS2, Xbox)». Playboy, 4-2004, pàg. 38.
  28. ↑ Saltzman, Marc «Late-model Driv3r needs repair work». The Cincinnati Enquirer, 08-07-2004 [Consulta: 3 setembre 2014]. Arxivat 3 August 2004[Date mismatch] a Wayback Machine.
  29. ↑ «The Worst Game of 2005 - MegaGames pc». Arxivat de l'original el 2007-12-14. [Consulta: 18 juliol 2008].
  30. ↑ 30,0 30,1 Whitehead, Dan. «Franchise Cheat Sheet: Driver». GamesIndustry.biz, 03-05-2011. Arxivat de l'original el 23 abril 2016. [Consulta: 29 juny 2016].
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Lui, Spandas. «A history of gaming's biggest scandals». PC World, 30-03-2010. Arxivat de l'original el 30 juny 2016. [Consulta: 4 maig 2023].
  32. ↑ Fahey, Rob. «A Question of Trust». GamesIndustry.biz, 06-12-2007. Arxivat de l'original el 23 abril 2016. [Consulta: 12 abril 2016].
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 Campbell, Stuart. «Driv3r and corruption, continued». World of Stuart. Arxivat de l'original el 21 novembre 2019. [Consulta: 29 juny 2016].
  34. ↑ «ELSPA Sales Awards: Platinum». Entertainment and Leisure Software Publishers Association. Arxivat de l'original el 15 maig 2009.
  35. ↑ Caoili, Eric. «ELSPA: Wii Fit, Mario Kart Reach Diamond Status In UK». Gamasutra, 26-11-2008. Arxivat de l'original el 18 setembre 2017.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=DRIV3R&oldid=33970929»