Vés al contingut

Daisy Roulland-Dussoix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDaisy Roulland-Dussoix
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 2014 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Lancy (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiWerner Arber Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRestriction modification system (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómicrobiòloga, biòloga molecular Modifica el valor a Wikidata

Daisy Roulland Dussoix, nascuda Daisy Dussoix nascuda el 9 de setembre de 1936 a Ginebra i traspassada el 5 de gener de 2014 a Lancy fou una biòloga molecular i microbiòloga suïssa, reconeguda pels seus descobriments sobre el fenomen de la restricció-modificació de l'ADN a la dècada del 1960. Amb la seva investigació, va contribuir als descobriments que van dur Werner Arber, el seu director de tesi, a obtenir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1978 «pels seus treballs sobre els enzims de restricció i la seva aplicació als problemes de la genètica molecular».

Biografia

[modifica]

Després d'estudiar a l'escola superior de comerç, Daisy Dussoix va obtenir el 1958 un diploma en química i biologia per la Universitat de Ginebra. Va començar el 1959 un doctorat a l'Institut de Biofísica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Ginebra, sota la direcció de Werner Arber i Eduard Kellenberger.[1]

Basant-se en les investigacions de Grete Kellenberger que havien demostrat que l'ADN dels bacteriòfags irradiats estava degradat després de la injecció en un hoste, Daisy Dussoix i Werner Arber van demostrar que l'ADN injectat que ha sofert la modificació depenent de l'hoste també es degrada. Aquests resultats es van presentar al primer congrés internacional de biofísica a Estocolm el 1961 i es van publicar en dos articles el 1962.[2][3] Aquests dos articles van ser la base del descobriment d'enzims de restricció. La hipòtesi que un enzim del bacteri hoste talla l'ADN del bacteriòfag en llocs específics i que l'ADN de l'amfitrió està protegit per una modificació química (metilació) va ser confirmada per les investigacions d'Urs Kuhnlein, Hamilton Smith i Daniel Nathans. Daisy Dussoix va obtenir el seu doctorat el 1964, però aquestes no són les dues publicacions fonamentals del 1962, ni una altra sobre el mateix tema del 1963[4] que es troben incloses en la seva tesi doctoral publicada el 1967,[5] sinó un article del 1965 amb Arber, que és una continuació dels articles del 1962[6]i un article del 1967 sobre la degradació de l'ADN del bacteriòfag després de la irradiació.[7]

El 1964, Daisy Dussoix va obtenir una beca postdoctoral de la fundació Jane Coffin Childs[8] i va anar als Estats Units a bord del vaixell France, per treballar al laboratori de Robert Lehman a la Universitat Stanford de Palo Alto, a l'estat de Califòrnia.[9]

El 1964 es va casar amb Daniel Roulland, xef del restaurant The Star de San Francisco, i des de llavors signà els seus articles amb el cognom Roulland-Dussoix. Posteriorment va treballar com a professora ajudant al Departament de Microbiologia des del 1968 a la Universitat de Califòrnia a San Francisco (UCSF) i va continuar estudiant la restricció i modificació de l'ADN amb Herbert Boyer. De la seva feina de recerca a l'UCSF en sorgiran cinc publicacions[10][11][12][13][14] fins que se'n va anar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. A principi dels anys 80, Daisy Roulland-Dussoix va tornar a Europa i va treballar a l'Institut Pasteur de París, on va ser nomenada cap del laboratori de micoplasma el 1987, a la unitat d'oncologia viral de Luc Montagnier.. Les publicacions d'aquests anys se centraren en el micobacteri i els micoplasmes, concretament en la caracterització genètica i molecular i el desenvolupament de mètodes de detecció.[15][16][17][18][19][20]

El 1996, Daisy Roulland-Dussoix va contraure paludisme, i seva salut va quedar permanentment afectada per les seqüeles neurològiques. El 2006, després de la mort del seu marit, va ser repatriada per la seva família a Ginebra, on va morir el 2014.[21]

Contribució al treball dels guanyadors del Premi Nobel

[modifica]
Cartes de Daisy Dussoix del 1978, en què manifesta la seva frustració que ni tan sols se cités la influència de la seva obra quan es va atorgar el premi Nobel a Werner Arber

Daisy Roulland-Dussoix va ser la principal col·laboradora, com a estudiant de doctorat, de Werner Arber el 1960-1964. Amb Werner Arber, Daisy Dussoix va publicar articles sobre fenòmens de restricció-modificació controlats per hostes específics, articles que van posar les bases per al descobriment dels enzims de restricció. Aquests descobriments van contribuir a l'atorgament del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1978 a Werner Arber.

Daisy Roulland-Dussoix també va contribuir com a coautora a un article publicat el 1978, pel grup guanyador del premi Nobel Harold Elliot Varmus i J. Michael Bishop, que demostra que l'ARN del virus del sarcoma aviari src està present a les cèl·lules no infectades.[22] Harold Varmus i J. Michael Bishop van rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1989 gràcies a llur descobriment sobre «l'origen cel·lular dels oncogens retrovirals».[23]

L'any 2006, després del decés de la genetista Esther Lederberg, el microbiòleg Stanley Falkow pronuncià un discurs d'elogi,[24] on mencionava Daisy Roulland-Dussoix com una de les tres dones (juntament amb Esther Lederberg i Martha Cowles Chase) que va participar en equips que van fer importants descobriments científics, per als quals només els companys d'equip masculins (Joshua Lederberg, Alfred Hershey, i Werner Arber) van ser reconeguts i recompensats amb el premi Nobel.[25]

Daisy Roulland-Dussoix també és esmentada al lloc web d'Esther Lederberg[26] entre les dones que durant mil·lennis han combatut la discriminació de gènere per afirmar les seves capacitats professionals i obtenir resultats importants, malgrat els estereotips de la societat i els ensenyaments de llur família i de llur religió.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bruno Strasser. La fabrique d'une nouvelle science. La biologie moléculaire à l'âge atomique, 1945-1964 (en francès). Florència: Olschki, 2006 (Bibliothèque d'histoire des sciences; 8). ISBN 978-8822254962. 
  2. ↑ (anglès) Dussoix, D. & Arber, W. Host specificity of DNA produced by Escherichia coli. II. Control over acceptance of DNA from infecting phage lambda. J Mol Biol 5, 37-49 (1962).
  3. ↑ (anglès) Arber, W. & Dussoix, D. Host specificity of DNA produced by Escherichia coli. I. Host controlled modification of bacteriophage lambda. J Mol Biol 5, 18-36 (1962).
  4. ↑ (anglès) Arber, W., Hattman, S. & Dussoix, D. On the Host-Controlled Modification of Bacteriophage Lambda. Virology 21, 30-35 (1963).
  5. ↑ (francès) Dussoix D. (1967) Contrôle par la bactérie de l'acceptation d'acide désoxyribonucléique phagique. Tesi núm. 1376, Ginebra, Éditions Médecine et Hygiène.
  6. ↑ (anglès) Dussoix, D. & Arber, W. Host Specificity of DNA Produced by Escherichia Coli. Iv. Host Specificity of Infectious DNA from Bacteriophage Lambda. J Mol Biol 11, 238-246 (1965).
  7. ↑ (anglès) Roulland-Dussoix, D. [Degradation by the host cell of DNA of lambda bacteriophage irradiated by ultraviolet rays]. Mutat Res 4, 241-252 (1967).
  8. ↑ «Roulland-Dussoix, Daisy M» (en anglès). Jane Coffin Childs. Arxivat de l'original el 2022-12-08. [Consulta: 8 desembre 2022].
  9. ↑ Macho Stadler, Marta. «Daisy Roulland-Dussoix: científica a incluir en la génesis de la ingeniería genética» (en castellà). Mujeres con ciencia, 18-07-2017. [Consulta: 8 desembre 2022].
  10. ↑ (anglès) Boyer, H.W. & Roulland-Dussoix, D. A complementation analysis of the restriction and modification of DNA in Escherichia coli. J Mol Biol 41, 459-472 (1969)
  11. ↑ (anglès) Roulland-Dussoix, D. & Boyer, H.W. The Escherichia coli B restriction endonuclease. Biochim Biophys Acta 195, 219-229 (1969)
  12. ↑ (anglès) Boyer, H., Scibienski, E., Slocum, H. & Roulland-Dussoix, D. The in vitro restriction of the replicative form of W.T. and mutant fd phage DNA. Virology 46, 703-710 (1971)
  13. ↑ (anglès) Yoshimori, R., Roulland-Dussoix, D. & Boyer, H.W. R factor-controlled restriction and modification of deoxyribonucleic acid: restriction mutants. J Bacteriol 112, 1275-1279 (1972)
  14. ↑ (anglès) Bulkacz, J., Roulland-Dussoix, D. & Boyer, H.W. Deoxyribonucleic acid modification by intermediate-type modification mutants of Escherichia coli K-12 and B. J Bacteriol 124, 1395-1402 (1975)
  15. ↑ Labidi, A; David, HL; Roulland-Dussoix, D «Restriction endonuclease mapping and cloning of Mycobacterium fortuitum var. fortuitum plasmid pAL5000» (en anglès). Ann Inst Pasteur Microbiol., volum 136B, número 2, set-oct 1985, pàg. 209-215. PMID: 3002238.
  16. ↑ (anglès) Lazraq, R., Clavel-Seres, S., David, H.L. & Roulland-Dussoix, D. Conjugative transfer of a shuttle plasmid from Escherichia coli to Mycobacterium smegmatis [corrected]. FEMS Microbiol Lett 57, 135-138 (1990).
  17. ↑ (anglès) Dussurget, O. & Roulland-Dussoix, D. Rapid, sensitive PCR-based detection of mycoplasmas in simulated samples of animal sera. Appl Environ Microbiol 60, 953-959 (1994).
  18. ↑ (anglès) Rawadi, G., Lalanne, J.L. & Roulland-Dussoix, D. Cloning and characterization of the lipase operon from Mycoplasma mycoides subspecies mycoides LC. Gene 158, 107-111 (1995).
  19. ↑ (anglès) Rawadi, G., Lemercier, B. & Roulland-Dussoix, D. Application of an arbitrarily-primed polymerase chain reaction to mycoplasma identification and typing within the Mycoplasma mycoides cluster. J Appl Bacteriol 78, 586-592 (1995).
  20. ↑ (anglès) Rawadi, G., Dujeancourt-Henry, A., Lemercier, B. & Roulland-Dussoix, D. Phylogenetic position of rare human mycoplasmas, Mycoplasma faucium, M. buccale, M. primatum and M. spermatophilum, based on 16S rRNA gene sequences. Int J Syst Bacteriol 48 Pt 1, 305-309 (1998).
  21. ↑ [1] Arxivat 2016-01-18 at Archive.is (arxiu)
  22. ↑ (anglès) Spector, D.H. et al. Uninfected avian cells contain RNA related to the transforming gene of avian sarcoma viruses. Cell 13, 371-379 (1978).
  23. ↑ (anglès) Nota de premsa de l'Institut Karolinska
  24. ↑ Remarks for the Memorial Service in Honor of Esther Lederberg
  25. ↑ Vegeu també al lloc web de la revista Nature el Fòrum sobre "Women in Science" : Credit bypasses the woman scientist
  26. ↑ (anglès) Ten Women Scientists Who Opposed Gender Discrimination

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Daisy_Roulland-Dussoix&oldid=33305775»