Dama de Castellar
Aparença
Tipus | obra escultòrica |
---|
La Dama de Castellar és una estàtua/exvot de bronze que data d'entre el Segle IV aC - i el Segle II aC, que representa a una dama o sacerdotessa, i que va ser esculpida pels ibers, i la troballa dels quals es va produir a la localitat de Castellar, Província de Jaén, (Andalusia), al jaciment arqueològic denominat "Cueva de la Lobera", a principis de la dècada dels 70 del segle XX per part de l'arqueòleg francès Gerard Nicolini.[1]
Simbologia
[modifica]Es tracta d'un exvot, i representa a una dama de l'aristocràcia o una sacerdotessa ibèrica, que vesteix túnica, va abillada amb diverses joies i porta una còfia i dues rodeles al cap;[1]
Característiques
[modifica]- Forma: Dama o sacerdotessa.
- Material: bronze.
- Context: Edat del Ferro II.
- Estil: Ibèric.[1]
- Tècnica: a la cera perduda.
Conservació
[modifica]La peça s'exposa de forma permanent en el Museu d'Arqueologia de Catalunya de Barcelona.
Referències i bibliografia
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 http://www.diariojaen.es/index.php/menucultura/71-notculturales/29092-la-dama-ibera-anunciara-en-castellar-su-rico-pasado-pre-romano Arxivat 2010-12-25 a Wayback Machine. Article sobre la Dama de Castellar del rotatiu espanyol Diario de Jaén publicat el dia 24-11-2010], (Consultada el 02-06-2011)
- Web del Museu Arqueològic de Barcelona Arxivat 2011-08-29 a Wayback Machine.
- LANTIER, R., 1917: El santuari ibèric de Castellar de Santisteban (Jaén) (CIPYP, Memòria, 15), Madrid.