Damià Adrover Picornell
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1874  Palma (Mallorca) | ||
| Mort | 21 febrer 1942 (67/68 anys) Palma (Mallorca) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | dirigent esportiu | ||
Damià Adrover Picornell (Palma, 1874 - ídem, 21 de febrer de 1942) va tenir un destacat paper en el mon del futbol com a president del Balears FC (actual Club Esportiu Atlètic Balears) durant els anys 30.
Comerciant de professió, Adrover va entrar a la junta directiva del club blanc-i-blau com a vicesecretari (1924-25)[1] i després com a vocal (1928),[2] sense tenir un paper rellevant.
No obstant això, el 7 de gener de 1933 fou escollit president del club[3] i des de llavors fou reescollit anualment. El seu mandat fou el més prolongat del club fins al moment: almenys tres anys i mig, mentre els seus antecessors mai no havien arribat a superar els dos anys. En algun moment durant la Guerra Civil fou destituït com a president (el 1938 ja no exercia). L'any 1940 figurava com a vicepresident primer.[4]
Els fets més destacats del seu mandat foren, entre d'altres, l'aprovació d'uns nous estatuts (1933) que varen substituir els vigents des de la fundació de l'entitat,[5] i la creació de la figura de la presidència d'honor del club (1935). Per aquest càrrec fou designada una dona: Lita Soler, Miss Balears 1935, un fet insòlit en aquella època, en un món futbolístic totalment masculí.[6] A més va funcionar la secció de beisbol, activa intermitentment entre 1933 i 1935, que no va arribar a despegar davant la manca de rivals i d'una afició massiva.[7]
A nivell esportiu, l'equip blanc-i-blau va quedar subcampió del Campionat de Mallorca quatre temporades consecutives (1933-34, 1934-35, 1935-36 i 1936-37) i es va adjudicar la Copa President de la República en dues ocasions (1934-35 i 1935-36), així com el trofeu en propietat.
En el primer partit del Balears FC després de la seva mort, jugat a Son Canals el 22 de febrer de 1942 contra la Juventud Deportiva Llosetense, l'equip va dur braçalets negres en senyal de dol.[8]
Bibliografia
[modifica]- García Gargallo, Manuel. L'Atlètic Balears (1920-1942). Els primers anys d'una entitat centenària. Palma: Documenta Balear, 2020. ISBN 978-84-18441-08-0.
Referències
[modifica]- ↑ García Gargallo, 2020, p. 190.
- ↑ García Gargallo, 2020, p. 193.
- ↑ García Gargallo, 2020, p. 114.
- ↑ García Gargallo, 2020, p. 209.
- ↑ García Gargallo, 2020, p. 120.
- ↑ García Gargallo, 2020, p. 128.
- ↑ García Gargallo, 2020, p. 113.
- ↑ «El Baleares consigue vencer al Llosetense sólo por la mínima (3-2)» (en castellà). Baleares, 24-02-1942.