Damián Fernández Calderón
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1898 Llangréu (Astúries) |
Mort | 1977 (78/79 anys) |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Damián Fernández Calderón va ser un polític i militar espanyol.
Biografia
[modifica]Oriünd de Llangréu,[1] va ser membre del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
A l'esclat de la Guerra civil va formar part de la columna asturiana que es va dirigir cap a Madrid,[2] si bé va haver de tornar a Astúries davant la revolta d'Oviedo pel perill que corria la resta de la regió. Va arribar a manar el batalló «Sang d'Octubre» —amb el qual va ocupar la muntanya Naranco—,[2] així com l'11a Brigada asturiana. Posteriorment va exercir el comandament de la 5a Divisió asturiana.[3] A la caiguda del front Nord va tornar al territori republicà. El 15 d'agost de 1938 va ser nomenat comandant de la 41a Divisió,[4][5] situada al front d'Extremadura. Després del final de la contesa va marxar a l'exili, instal·lant-se a la Unió Soviètica.
Durant la Segona Guerra Mundial va arribar a aconseguir el rang de tinent coronel de l'Exèrcit soviètic.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Ribelles de la Vega, 2013, p. 23.
- ↑ 2,0 2,1 Muñiz Martín, 1976, p. 125.
- ↑ Zaragoza, 1983, p. 60.
- ↑ Engel, 1999, p. 218.
- ↑ Martínez Bande, 1981, p. 249, 296.
Bibliografia
[modifica]- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0.
- Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981.
- Muñiz Martín, Oscar. Asturias en la guerra civil. Ayalga, 1976.
- Ribelles de la Vega, Silivia. Luis Montero Álvarez «Sabugo»: en los abismos de la historia. Oviedo: Pentalfa Ediciones, 2013.
- Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.