Dana Rotberg Goldsmith
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 agost 1960  (64 anys)Ciutat de Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, guionista, productora de cinema |
| Participà en | |
| 1992 | 45è Festival Internacional de Cinema de Canes |
   
| |
Dana Rotberg Goldsmith (Ciutat de Mèxic, 11 d'agost de 1959) és una directora de cinema, guionista i fotògrafa mexicana. D'origen jueu, va estudiar al Col·legi Hebreu Tarbut. Va estudiar Estudis Llatinoamericans a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i ballet clàssic a la Royal Academy of London, de 1966 a 1972. Després es va graduar al Centro de Capacitación Cinematográfica.[1]
El 1985 va dirigir la seva primera pel·lícula, el migmetratge documental Elvira Luz Cruz, pena maxima amb Ana Díez Díaz, i que va guanyar el Premi Ariel al millor curt documental.[2] El 1989 va dirigir el seu primer llargmetratge, Intimidad, i el 1992 Ángel de fuego sobre la possibilitat de ser feminista a Mèxic,[3] guanyadora de premis al Fantasporto i al Festival Internacional de Cinema de Guadalajara, alhora que fou exhibida a la Quinzena dels Directors del 45è Festival Internacional de Cinema de Canes.[4] Està classificada com una de Les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà
No tornaria dirigir fins al 2001 amb el llargmetratge Otilia Rauda, guardonat al Festival de Guadalajara i al Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva.[5]
El 2013 va marxar a Nova Zelanda, on va dirigir la pel·lícula White Lies.[6]
Filmografia
[modifica]- Elvira Luz Cruz, pena maxima (1985)
- Intimidad (1989)
- Ángel de fuego (1992)
- Otilia Rauda (2001)
- White Lies (2013)
Referències
[modifica]- ↑ Dana Rotberg a escritores.cinemexicano.unam
- ↑ Elvira Luz Cruz, pena maxima[Enllaç no actiu] a la Cineteca Nacional
- ↑ Geetha Ramanathan. Feminist Auteurs: Reading Women's Films. Wallflower Press, 1 gener 2006, p. 119–. ISBN 978-1-904764-69-4.
- ↑ «Quinzaine 1992». quinzaine-realisateurs.com. [Consulta: 9 juny 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Otilia Rauda me enseñó a sentirme orgullosa de mi cuerpo, afirma Gabriela Canudas, La Jornada, 3 de febrer de 2002
- ↑ «White Lies (Tuakiri Huna): Film Review». [Consulta: 25 juliol 2014].