Danburita
Danburita | |
---|---|
Fórmula química | CaB₂(SiO₄)₂ |
Epònim | Danbury |
Localitat tipus | Danbury |
Classificació | |
Categoria | silicats > tectosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.65 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.65 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.04 |
Dana | 56.3.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ròmbic |
Color | incolor, blanc, groguenc, rosa pàl·lid o inclús taronja |
Duresa (Mohs) | de 7 a 7,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | incolora |
Densitat | 3 |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Dbu |
La danburita és un silicat similar al topazi que té la fórmula química CaB₂(SiO₄)₂.[1] El seu nom deriva de Danbury, Connecticut, Estats Units, on la va descobrir per primer cop el 1839 Charles Upham Shepard.
Aquest mineral és molt dur, pesant i difícilment exfoliable; té forma ròmbica i sovint presenta moltes fractures internes. En general és incolor, com el quars, però també pot ser de color blanc (lletós), groc pàl·lid, rosat o marró groguenc. Generalment, es presenta formant cristalls prismàtics purs, rics en facetes terminals, de vegades acabats en falca. Sovint es troba en roques metamòrfiques de contacte i en venes hidrotermals de baixa temperatura.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la danburita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
A Europa, aquest mineral es pot trobar en cristalls petits, purs i abundants, en esquerdes alpines a Grigioni (Suïssa). De mida més grossa, són els procedents de Mèxic; aquests, però, no estan tan ben acabats ni polits com els anteriors. Aquest mineral només es fa servir per a ús científic i col·leccionista. És difícil trobar cristalls transparents prou grans per tallar-lo per fer-ne pedres per a joieria de més de 2-3 cm. La danburita tallada té un llustre i un índex de refracció molt a prop del topazi blanc, però gemmològicament aquestes dues espècies es poden separar per la diferència en el pes específic (el topazi és més dens) i la birefringència, que és més alta en el topazi. La fluorescència blava distintiva de moltes danburites quan està exposada a la llum ultraviolada, n'és també un criteri d'identificació.
Referències
[modifica]- ↑ «Danburita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa a webmineral.com