Daniel Börtz
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 agost 1943 (81 anys) Hässleholm church parish (Suècia) (en) |
Formació | Conservatori Reial d'Estocolm |
Activitat | |
Ocupació | compositor |
Gènere | Òpera |
Professors | Hilding Rosenberg, Karl-Birger Blomdahl i Ingvar Lidholm |
Alumnes | Magnus F. Andersson |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| |
Daniel Börtz (Hässleholm church parish, 8 d'agost de 1943) és un compositor suec.
Entre altres coses, ha escrit diverses òperes i una obra per encàrrec anomenada Strindbergssvit. Va ser alumne de Rosenberg, Blomdahl i Lidholm. En les obres orquestrals més grans, principalment les onze simfonies (1973-2006), combina una actitud èpica similar a la de Bruckner i un llenguatge tonal contemporani sovint estrictament estructurat.[1]
Börtz també ha escrit diversos concerts per a instruments solistes i orquestra. Un altre grup de treball són els monòlegs 1-11 (1965–84) purament solistes. La seva orientació literària és evident en la seva obra més gran dels anys seixanta: les cantates de la trilogia de Kafka (1966-69).[1]
Daniel Börtz ha donat el to a la tragèdia d'Eurípides Backanterna[2] (1990) tenint en compte la veu de Sylvia Lindenstrand per al paper de Dionís.[3] Amb els Backants va arribar un èxit tan esperat per a la Royal Opera. A partir d'la Scala, la Òpera de París, i l'Exposició Universal de Sevilla va arribar preguntes sobre actuacions de convidats, així com de l'òpera a Praga, la Òpera de Houston, a Texas, i des de Grècia. Va ser una invitació aduladora, però costosa, per al director d'òpera Eskil Hemberg, perquè els artistes escollits a mà per Ingmar Bergman no eren a la nòmina de l'òpera.[4]
Entre les seves composicions posteriors cal esmentar en particular els concerts de flauta de bec A Joker's Stories (2000) i el gran oratori El seu nom era Orestes (2001-02), basat en Orestien, Pipes and Bells (2002) d'Ésquil i el seu concert per a piano Sånger (2004) i les òperes Marie Antoinette (1997), Svall (2003), Magnus Gabriel (2006) i Goya (2008). L'òpera Goya amb llibret de Magnus Florin es va estrenar el 26 de setembre de 2009 a l'Òpera de Göteborg.[5]
L'òpera Medea, després de l'obra homònima, es va estrenar el 23 de gener de 2016 a la Royal Opera d'Estocolm. El director va ser Stefan Larsson i el director d'orquestra Patrik Ringborg.[6]
Honors i premis
[modifica]- 1970 - Premi Lesser Christ Johnson per Veus, primera part de la Catrilogia Kafka
- 1987 - Gran Premi Christ Johnson
- 1989 - Membre núm. 868 de la Reial Acadèmia de Música
- 1995 - Litteris et Artibus
- 1992 : premi de cultura de Sydsvenska Dagbladet
- 1996 - Premi Rosenberg
- 2005 - Medalla per a la promoció de les arts escèniques
- 2011 - Premi Ingvar [7]
- 2014 - Premi dels editors de música, " Premi de música artística de l'any, conjunt/òpera més gran"
- 2016 : beca de compositor de cor de la "Music Association" a Estocolm
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Engström Christer, Marklund Kari, ed (1990). Nationalencyklopedin: una enciclopèdia de base científica elaborada per iniciativa del Consell Nacional de Cultura de Suècia. Bd 3, [Bit-Car]. Höganäs: Bons llibres. Enllaç Libris, p. 517.
- ↑ és un telefilm suec dirigit per Ingmar Bergman, emès el 1993.
- ↑ Engström Christer, Marklund Kari, ed (1993). Nationalencyklopedin: una enciclopèdia de base científica elaborada per iniciativa del Consell Nacional de Cultura de Suècia. Bd 12, [Käg-Malax]. Höganäs: Bons llibres. Enllaç Libris, p. 319.
- ↑ Lundberg, Camilla (1992). "Sylvia Lindenstrand: rebel en vellut". Månadsjournalen 1992: 3 ,: sid. 20- [29]. ISSN 0349-4225. ISSN 0349-4225 ISSN 0349-4225. Libris 8552661, p. 22.
- ↑ Opera Goya, othpera de Göteborg (2009).
- ↑ Stefan Larsson debuta a l'òpera", Svenska Dagbladet 09-12-2014.
- ↑ Premi Ingvar Lidholm a Daniel Börtz. Kungl. Acadèmia de Música. Llegit el 21 de novembre de 2016
Bibliografia
[modifica]- Engström Christer, Marklund Kari, ed (1990). Nationalencyklopedin: una enciclopèdia de base científica elaborada per iniciativa del Consell Nacional de Cultura de Suècia. Bd 3, [Bit-Car] . Höganäs: Bons llibres. Enllaç Libris, p. 517.
- Gademan, Göran (2015). Història de l'òpera. Editor de Gidlund. Enllaç Libris. ISBN 9789178449293, pàgines 643-47.