Daniel Schlumberger

Daniel Schlumberger

Biografia
Naixement	(fr) Daniel Théodore Schlumberger 19 desembre 1904 Mülhausen (França)
Mort	21 octubre 1972 (67 anys) Princeton (Nova Jersey)
Formació	Universitat d'Estrasburg
Activitat
Ocupació	arqueòleg, antropòleg, historiador de l'art, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Princeton
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre lliure) (1958–1972)
Família
Pare	Paul Schlumberger
Germans	Jean Schlumberger
Premis
Cavaller de la Legió d'Honor

Daniel Schlumberger (19 de desembre de 1904, Mulhouse - 20 d'octubre de 1972, Princeton), va ser un arqueòleg francès i professor d'arqueologia del Pròxim Orient a la Universitat d'Estrasburg i més tard a la Universitat de Princeton.

Biografia

Després de ser mobilitzat per lluitar a la Segona Guerra Mundial el 1939 i posteriorment allistat en les files de França Lliure, va començar a dirigir la Delegació Arqueològica Francesa a l'Afganistan (DAFA). Al 1945 va arribar a Beirut, on va dirigir diferents projectes d'estudi i excavacions a la zona de l'Àsia central. Es va centrar especialment en els jaciments de Bactriana, Basar Lashkari i Surkh Kotal, amb destacades descobertes de l'antic imperi Kuixan i l'excavació d'Alexandria d'Oxiana.

També va dirigir projectes al nord de l'actual Síria per al Departament d'Antiguitats de Síria i el Líban al abril de 1924. L'any 1958 va ser admès en la societat científica Académie des inscriptions et belles-lettres. Després de vint anys treballant en jaciments de l'Afganistan, el 1965 va deixar el càrrec en la DAFA. El 1967 va substituir Henri Seyrig com a director de l'Institut Francès de Beirut.

Schlumberger va morir el 20 d'octubre als Estats Units, quan realitzava uns estudis a Princeton. Les seves obres escrites s'inclouen a títol pòstum la publicació The Cambridge History of Iran (1983).