Vés al contingut

Daniel Spoerri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDaniel Spoerri
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Daniel Isaak Feinstein Modifica el valor a Wikidata
27 març 1930 Modifica el valor a Wikidata
Galați (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 2024 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsDaniel Spoerri Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts visuals i objet d'art (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, gravador, artista visual, realitzador, artista de performance, ballarí, professor d'universitat, escultor, coreògraf, editor col·laborador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata - 2017 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia de Belles Arts de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereEscultura i pintura Modifica el valor a Wikidata
MovimentFluxus Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMartine Andernach Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Lloc webdanielspoerri.org Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 3099253 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Spoerri (Galați, 27 de març de 1930 - Viena, 6 de novembre de 2024) va ser un artista i escriptor suís nascut a Romania, a qui s'ha anomenat «la figura central de l'art de postguerra europeu»[1] i «un dels artistes més reconeguts del segle XX».[2] Se l'associa amb el nou realisme i amb el moviment Fluxus.[3]

Spoerri amb una de les seves taules de menjar

Spoerri és conegut per ser el promotor del eat-art i per les seves peces anomenades tableaux pièges o snare-pictures, que es pot traduir com “pintura-trampa”, un tipus d'assemblatges de l'art efímer que ell mateix va definir com “els objectes, que es troben en situacions aleatòriament ordenades o desordenades, es munten sobre el que es troben (taula, caixa, calaix, etc.) en la constel·lació exacta en què es troben (...). En declarar que el resultat és un quadre, l'horitzontal esdevé vertical. Per exemple: les restes d'un àpat es munten a la taula i després la taula es penja a una paret (...).”[4]

La invenció de la "pintura-trampa" marca l'inici de la carrera de Spoerri com a artista visual. Les pintura-trampa es van exposar per primera vegada al «Festival d’art d’avantgarde», a París, del 18 de novembre al desembre de 1960.[5]

Spoerri va ser el primer a utilitzar elements comestibles com a obra d'art, on captura un grup d'objectes, com les restes de menjars d'individus, inclosos els plats, els coberts i els gots, que fixa damunt d'una taula, que després exposa sobre una paret.

També és àmpliament aclamat pel seu Anecdoted Topography of Chance, una analogia literària dels seus snare-pictures, en què fa un mapa de cada objecte localitzat a la seva taula en un moment particular del temps, descrivint-lo amb els seus records personals que aquest objecte evoca.[2]

L'any 1968, a Düsseldorf, havia obert el Restaurant Spoerri, on servia menús exòtics com truites de formigues a la brasa i costelles de pitó. Dos anys després hi va afegir un espai expositiu. Totes les obres de la Eat Art Galerie havien de ser comestibles: entre els artistes que hi van exposar durant els seus quatre anys de vida s'hi compten Joseph Beuys i Roy Lichtenstein.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Coincidence as Master» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-12-05. [Consulta: 3 desembre 2011].
  2. 2,0 2,1 Wieland Schmied and Daniel Spoerri, Daniel Spoerri: Coincidence as Master = Le Hasard comme maître = Der Zufall als Meister = Il caso come maestro, Bielefeld, Alemanya, 2003, pp. 8-10
  3. «ArtLex on the Fluxus Movement» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-12-31. [Consulta: 3 desembre 2011].
  4. «Daniel Spoerri». [Consulta: 19 novembre 2024].
  5. «Falleció Daniel Spoerri, famoso por ser el pionero del “arte comestible” | Mirá» (en castellà), 07-11-2024. [Consulta: 8 novembre 2024].
  6. Darwent, Charles «Daniel Spoerri obituary» (en anglès). The Guardian, 17-11-2024. ISSN: 0261-3077.

Enllaços externs

[modifica]