Vés al contingut

Daniela Dessì

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDaniela Dessì

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 maig 1957 Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 agost 2016 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Brescia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatorio Arrigo Boito (en) Tradueix
Accademia Musicale Chigiana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata -
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPhilips Records
Decca Records
EMI Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFabio Armiliato (2000–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webdanieladessi.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0221781 TMDB.org: 1337826
Facebook: daniela.dessibis X: DanielaDessi Youtube: UCgd8HYv2ohamfVRMcB--lJw Musicbrainz: 8db88a7e-4aae-4f95-a286-583cc36e68c0 Discogs: 2280836 Allmusic: mn0001657509 Find a Grave: 168740916 Modifica el valor a Wikidata

Daniela Dessì (Gènova, Itàlia, 14 de maig de 1957[1] - Brescia, 20 d'agost del 2016[2]) fou una soprano italiana.

Biografia

[modifica]

Daniela Dessì va completar els seus estudis de cant i piano al Conservatori Arrigo Boito de Parma i va continuar la seva especialització en "canto da concerto" a l'Accademia Chigiana de Siena. El 1979 va debutar al Teatre dell'Opera Giocosa de Savona amb La serva padrona de Pergolesi,[3] constituint des de llavors un repertori que inclou una setanta de títols, que van des de Monteverdi fins a Prokófiev, passant pel repertori barroc i les heroïnes mozartianes i verdianes. El 1980 va ser finalista del Concorso Internazionale di Voci Nuovi de la RAI, darrere de Cecilia Gasdia.[4]

Va participar en nombroses produccions al Teatre alla Scala de Milà amb Riccardo Muti (Don Carlo Falstaff, Rèquiem de Verdi, Così fan tutte i Les noces de Fígaro, Adriana Lecouvreur, Madama Butterfly). A la Staatsoper de Viena amb Claudio Abbado en la direcció orquestral, va cantar Simon Boccanegra, Don Carlo, Tosca i Aida. Al Metropolitan Opera, amb James Levine al pòdium, va interpretar I Pagliacci, La Bohème i Andrea Chénier.

L'Òpera de Berlín i la de Dresden amb Giuseppe Sinopoli, la va tenir en la seva magistral interpretació d'Aïda i el Rèquiem de Verdi. A Bolonya amb Daniele Gatti va cantar Tosca, Aïda, Falstaff i Don Carlo. A la Bayerische Staatsoper, sota la batuta de Zubin Mehta, va participar en les produccions de Falstaff, Rèquiem, Tosca i Don Giovanni. Novament amb Muti apareix a l'Òpera de Filadèlfia amb I Pagliacci. Per a l'Òpera de Roma amb Gianluigi Gelmetti va cantar Iris i El tríptic - interpretant per primera vegada a Itàlia els tres rols protagonistes. En el Festival Rossini de Pesaro una altra vegada amb Gianluigi Gelmetti, va interpretar Il Signor Bruschino i Guglielmo Tell. A l'Arena di Verona amb Georges Prêtre i Zubin Mehta el Rèquiem de Verdi i altres produccions entre les quals es compten Otello, Aïda, Tosca i Madama Butterfly. A Zúric amb Bruno Bartoletti, La cena delle beffe, Luisa Miller i I Pagliacci i amb Nikolaus Harnoncourt, Aïda. Es va presentar a Tòquio amb James Levine a I Pagliacci, i amb Gustav Kuhn a La Bohème.

La temporada 2006-2007 va veure la seva tornada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb Manon Lescaut sota la direcció escènica de Liliana Cavani i amb Renato Palumbo al pòdium.

Referències

[modifica]
  1. (italià) Enrico Stinchelli, Le stelle della lirica. I grandi cantanti della storia dell'opera, Roma, Gremese, 2002, p. 88 (ISBN 88-8440-192-5)
  2. «Lirica, addio al soprano Daniela Dessì» (en italià). Repubblica. [Consulta: 21 agost 2016].
  3. Karl-Josef Kutsch & Leo Riemens, Großes Sängerlexikon, Múnic, Saur, 2003, p. 1132.
  4. Vittorio Emiliani, RAI: Al via Concorso Internazionale Maria Callas (5), "Adnkronos", 05.12.2000.

Enllaços externs

[modifica]