Daniela Dessì
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 maig 1957 Gènova (Itàlia) |
Mort | 20 agost 2016 (59 anys) Brescia (Itàlia) |
Causa de mort | càncer |
Formació | Conservatorio Arrigo Boito (en) Accademia Musicale Chigiana |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera |
Activitat | 1979 - |
Gènere | Òpera |
Veu | Soprano |
Instrument | Veu |
Segell discogràfic | Philips Records Decca Records EMI |
Família | |
Cònjuge | Fabio Armiliato (2000–) |
Premis | |
| |
Lloc web | danieladessi.com |
|
Daniela Dessì (Gènova, Itàlia, 14 de maig de 1957[1] - Brescia, 20 d'agost del 2016[2]) fou una soprano italiana.
Biografia
[modifica]Daniela Dessì va completar els seus estudis de cant i piano al Conservatori Arrigo Boito de Parma i va continuar la seva especialització en "canto da concerto" a l'Accademia Chigiana de Siena. El 1979 va debutar al Teatre dell'Opera Giocosa de Savona amb La serva padrona de Pergolesi,[3] constituint des de llavors un repertori que inclou una setanta de títols, que van des de Monteverdi fins a Prokófiev, passant pel repertori barroc i les heroïnes mozartianes i verdianes. El 1980 va ser finalista del Concorso Internazionale di Voci Nuovi de la RAI, darrere de Cecilia Gasdia.[4]
Va participar en nombroses produccions al Teatre alla Scala de Milà amb Riccardo Muti (Don Carlo Falstaff, Rèquiem de Verdi, Così fan tutte i Les noces de Fígaro, Adriana Lecouvreur, Madama Butterfly). A la Staatsoper de Viena amb Claudio Abbado en la direcció orquestral, va cantar Simon Boccanegra, Don Carlo, Tosca i Aida. Al Metropolitan Opera, amb James Levine al pòdium, va interpretar I Pagliacci, La Bohème i Andrea Chénier.
L'Òpera de Berlín i la de Dresden amb Giuseppe Sinopoli, la va tenir en la seva magistral interpretació d'Aïda i el Rèquiem de Verdi. A Bolonya amb Daniele Gatti va cantar Tosca, Aïda, Falstaff i Don Carlo. A la Bayerische Staatsoper, sota la batuta de Zubin Mehta, va participar en les produccions de Falstaff, Rèquiem, Tosca i Don Giovanni. Novament amb Muti apareix a l'Òpera de Filadèlfia amb I Pagliacci. Per a l'Òpera de Roma amb Gianluigi Gelmetti va cantar Iris i El tríptic - interpretant per primera vegada a Itàlia els tres rols protagonistes. En el Festival Rossini de Pesaro una altra vegada amb Gianluigi Gelmetti, va interpretar Il Signor Bruschino i Guglielmo Tell. A l'Arena di Verona amb Georges Prêtre i Zubin Mehta el Rèquiem de Verdi i altres produccions entre les quals es compten Otello, Aïda, Tosca i Madama Butterfly. A Zúric amb Bruno Bartoletti, La cena delle beffe, Luisa Miller i I Pagliacci i amb Nikolaus Harnoncourt, Aïda. Es va presentar a Tòquio amb James Levine a I Pagliacci, i amb Gustav Kuhn a La Bohème.
La temporada 2006-2007 va veure la seva tornada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb Manon Lescaut sota la direcció escènica de Liliana Cavani i amb Renato Palumbo al pòdium.
Referències
[modifica]- ↑ (italià) Enrico Stinchelli, Le stelle della lirica. I grandi cantanti della storia dell'opera, Roma, Gremese, 2002, p. 88 (ISBN 88-8440-192-5)
- ↑ «Lirica, addio al soprano Daniela Dessì» (en italià). Repubblica. [Consulta: 21 agost 2016].
- ↑ Karl-Josef Kutsch & Leo Riemens, Großes Sängerlexikon, Múnic, Saur, 2003, p. 1132.
- ↑ Vittorio Emiliani, RAI: Al via Concorso Internazionale Maria Callas (5), "Adnkronos", 05.12.2000.