Daniela Poggi
 (2020)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 octubre 1954 (70 anys) Savona (Itàlia) |
 Ambaixadora de bona voluntat d'UNICEF | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Fiumicino |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, actriu de teatre, presentadora de televisió, directora de cinema |
| Lloc web | danielapoggi.it |
    
| |
Daniela Poggi (Savona, 17 d'octubre de 1954) s una actriu i presentadora de televisió italiana.
Biografia
[modifica]De jove Poggi va estudiar ballet i més tard es va graduar en lingüística.[1] s va traslladar amb la seva família a Milà on va començar a treballar en comercials; allí va reprendre els seus estudis de ballet i després d'alguns petits papers en pel·lícules, va tenir la seva primera gran oportunitat en 1978, triada per Walter Chiari per a coprotagonitzar la seva revista Hai mai provato nell'acqua calda?.[1] En 1979 va aconseguir una enorme popularitat gràcies a la seva participació en el programa de varietats La sberla, que va ser vist per al voltant de 20 milions d'espectadors.[1]
Poggi va començar la seva carrera cinematogràfica en pel·lícules de gènere, especialment com a protagonista en papers com a objecte sexual en diverses commedia sexy all'italiana. A partir de finals de 1980, va començar a interpretar papers més dramàtics.[2] Va ser nomenada Ambaixadora de bona voluntat d'UNICEF en 2001.[3]
En 2016 va protagonitzar la pel·lícula Infernet on va compartir repartiment amb la princesa Giorgia Marin de Lesina. Totes dues Poggi i Giorgia Marin de Lesina van confirmar en entrevistes mantenir una relació meravellosa de tia-neboda.
Filmografia
[modifica]Cinema
[modifica]- Son tornate a fiorire le rose, dirigida per Vittorio Sindoni (1975)
- L'ultima orgia del III Reich, dirigida per Cesare Canevari (1977)
- C'era una volta la legge, dirigida per Stelvio Massi (1979)
- Belli e brutti ridono tutti, dirigida per Domenico Paolella (1979)
- Tre sotto il lenzuolo, dirigida per Domenico Paolella i Michele Massimo Tarantini (1979)
- Quando la coppia scoppia, dirigida per Steno (1980)
- Prestami tua moglie, dirigida per Giuliano Carnimeo (1980)
- Mi faccio la barca, dirigida per Sergio Corbucci (1980)
- Speed Cross, dirigida per Stelvio Massi (1980)
- La gatta da pelare, dirigida per Pippo Franco (1981)
- Teste di quoio, dirigida per Giorgio Capitani (1981)
- L'ultimo harem, dirigida per Sergio Garrone (1981)
- Culo e camicia, dirigida per Pasquale Festa Campanile (1981)
- I camionisti, dirigida per Flavio Mogherini (1982)
- Il paramedico, dirigida per Sergio Nasca (1982)
- Il tifoso, l'arbitro e il calciatore, dirigida per Pier Francesco Pingitore (1983)
- Quelli del casco, dirigida per Luciano Salce (1987)
- Giallo alla regola, dirigida per Stefano Roncoroni (1988)
- Supysaua, dirigida per Enrico Coletti (1988)
- Dr. M, dirigida per Claude Chabrol (1990)
- Al calar della sera, dirigida per Alessandro Lucidi (1992)
- Cain vs. Cain, dirigida per Alessandro Benvenuti (1993)
- La strana storia di Olga O., dirigida per Antonio Bonifacio (1995)
- Viola bacia tutti, dirigida per Giovanni Veronesi (1998)
- La cena, dirigida per Ettore Scola (1998)
- Notte prima degli esami, dirigida per Fausto Brizzi (2006)
- Il passato è una terra straniera, dirigida per Daniele Vicari (2008)
- L'ultima estate, dirigida per Eleonora Giorgi (2009)
Televisió
[modifica]- La sberla, dirigida per Giancarlo Nicotra (1978–1979)
- L'occhio di Giuda, dirigida per Paolo Poeti (1982)
- Un caso d'incoscienza, dirigida per Emidio Greco (1984)
- La ragazza dell'addio, dirigida per Daniele D'Anza (1984)
- I ragazzi di celluloide 2, dirigida per Sergio Sollima (1984)
- Voglia di Volare, dirigida per Pier Giuseppe Murgia (1984)
- Il commissario Corso, dirigida per Gianni Lepre i Alberto Sironi (1987)
- Sonore, dirigida per Biagio Proietti (1988)
- I figli del vento, dirigida per Enzo Doria (1989)
- Solo, dirigida per Sandro Bolchi (1989)
- Vita dei castelli, dirigida per Vittorio De Sisti (1990)
- Il commissario Corso – episode Patto con la morte, dirigida per Gianni Lepre (1991)
- Ti ho adottato per simpatia, dirigida per Paolo Fondato (1991)
- La ragnatela, dirigida per Alessandro Cane (1991)
- La primavera di Michelangelo, dirigida per Jerry London (1991)
- La moglie nella cornice, dirigida per Philippe Monnier (1991)
- La cavalière, dirigida per Philippe Monnier (1992)
- Il coraggio di Anna, dirigida per Giorgio Capitani (1992)
- Morte a contratto, dirigida per Giorgio Lepre (1993)
- La ragnatela 2, dirigida per Alessandro Cane (1993)
- Amico mio – episode Per troppo amore, dirigida per Paolo Poeti (1993)
- Butterfly, dirigida per Tonino Cervi (1995)
- Belle Époque, dirigida per Gavin Millar (1995)
- Incantesimo 2, dirigida per Alessandro Cane and Tomaso Sherman (1998)
- Sotto il cielo dell'Africa, dirigida per Ruggero Deodato (1998)
- Una donna per amico, dirigida per Rossella Izzo (1998)
- Un prete tra noi 2 – episode Per troppo amore, dirigida per Giorgio Capitani (1999)
- San Paolo, dirigida per Roger Young (2000)
- Vento di ponente, (2002)
- Incantesimo 5, dirigida per Alessandro Cane and Leandro Castellani (2002)
- Incantesimo 7, dirigida per Alessandro Cane (2004)
- Le cinque giornate di Milano, dirigida per Carlo Lizzani (2004)
- Incantesimo 8, dirigida per Ruggero Deodato and Tomaso Sherman (2005)
- Il maresciallo Rocca 5 – episode Il mistero di Santa Brigida (2005)
- Capri, dirigida per Enrico Oldoini (2006)
- Nebbie e delitti 2 – episode Vietato ai minori, dirigida per Riccardo Donna (2007)
- Capri 2, dirigida per Andrea Barzini and Giorgio Molteni (2008)
- Io e mio figlio - Nuove storie per il commissario Vivaldi, dirigida per Luciano Odorisio (2010)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lamberto Antonelli «Daniela Poggi scappa dall'harem». La Stampa, 24-08-1981 [Consulta: 2 maig 2013].
- ↑ Enrico Lancia. Le attrici: dal 1930 ai giorni nostri. Gremese Editore, 2003. ISBN 888440214X.
- ↑ «ambassador e testimonial - Daniela Poggi». UNICEF [Consulta: 2 maig 2013].