Daptocephalus
Període | |
---|---|
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Gènere | Daptocephalus Van Hoepen, 1934 |
Espècies | |
|
Daptocephalus és un gènere extint de sinàpsids de la superfamília dels dicinodontoïdeus que visqueren al sud d'Àfrica durant el Permià mitjà i superior. Se n'han trobat restes fòssils a Sud-àfrica i Tanzània.[1] Es caracteritza per la combinació d'un musell alt i amb un pendent molt pronunciat, ullals que apunten cap al ventre, l'estretor de la porció palatina de la premaxil·la, la cresta interorbitària mediana, la barra intertemporal llarga i extremament estreta, l'orientació vertical dels postorbitals a la barra intertemporal, la branca zigomàtica de l'escatós alta i arrodonida a l'extrem posterior i una placa pterigoidal mediana ampla sense cresta esofàgica ben desenvolupada. A diferència de Dinanomodon, no té la punta premaxil·lar del bec amb forma de ganxo. Presenta apòfisis anteriors febles dels frontals, però manca d'apòfisis llargues i primes adjacents o pròximes a la premaxil·la, a diferència de Dinanomodon i el vivaxosaure.[2] Fou considerat monotípic fins al 2019, quan l'espècie Dicynodon huenei fou reassignada a aquest gènere.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Daptocephalus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Kammerer, 2019, p. 12.
- ↑ Kammerer, 2019, p. 1.
Bibliografia
[modifica]- Kammerer, C. F. «Revision of the Tanzanian dicynodont Dicynodon huenei (Therapsida: Anomodontia) from the Permian Usili Formation» (en anglès). PeerJ, 7, 2019, pàg. e7420. DOI: 10.7717/peerj.7420.