Darevskia valentini
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164707 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Lacertidae |
| Gènere | Darevskia |
| Espècie | Darevskia valentini Boettger, 1892 |
.svg){kind=icon}
Draveskia valentini, també coneguda com llangardaix de roca Caucasia o llangardaix de valentino, és una espècie de llangardaix dins de la família Lacertidae. Les espècies natives es troben al sud-est d'Europa i a l'oest d'Àsia i va ser descrit per primera vegada per Oscar Boettger l'any 1892.[1]
Aquest llangardaix té adaptacions morfològiques i ecològiques que li permeten ser actius en hàbitats elevats de baixes temperatures.[2] D. valentini és una espècie diürna i ovípar.[1]
Etimologia
[modifica]El nom específic, valentini, és en honor al naturalista Jean Valentin (1868-1898), que va estar associat amb el Naturmuseum Senckenberg.
Descripció
[modifica]Draveskia valentini és una espècie de llangardaix relativament gran (poden arribar a mesurar fins a 77 mil·límetres). Curiosament, en aquesta espècie, les femelles tenen un cos de mida més gran que els mascles. S'ha vist que fins al 4t hivern, mascles i femelles tenen una mida similar però, a partir del cinquè hivern, el creixement dels mascles s'alenteix mentre que les femelles segueixen mantenint mateix ritme. A més, també s'ha vist que les femelles acostumen a arribar edats superiors, en alguns estudis s'ha observat que pocs mascles sobreviuen més enllà del seu sisè hivern. No obstant, s'han observat organismes dels dos sexes que han arribat a l'edat de 9 anys.[3]
Prendre el Sol és una activitat molt important per Darevskia valentini ja que li permet arribar a una temperatura corporal òptima (31-32 °C) per tal de poder dur a terme diferents activitats.[3]
Formació òssia
[modifica]- Plaques ventrals de forma rectangular amb marges posteriors quasi rectilinis.
- Coll no serrat.
- Dorsals llises: 41-53 al llarg de la meitat del cos.
- Postnasal únic
- Filera de grànuls (generalment incompleta, rarament completa o absent) que separen ossos supraoculars i supraciliars:
- 21-29 gulars.
- 4-22 femorals a cada costat.
- 4-5 femorals petits, 16-18 tibials petits
- 24-28 escates laminars sota el quart dit, 1-4 escates temporals entre el massetèric i el timpà, 0-2 escates entre el massetèric i el primer supratemporal (0-2), i 16-24 escates marginals al llarg de 10 files ventrals.[4]
Patró de colors
[modifica]- El color de la part dorsal del cos verd groguenc, groc oliva, verd brillant o marró verdós.
- La franja occipital conté taques negres o marrons irregulars.
- Tenen unes línies parietals estretes del color de fons bordejades per la línia occipital central. Aquestes s'estenen des del terç dorsal fins a la cua.
- Les línies temporals amples, negres o marró fosques, contenen 1-3 files de taques rodones que tenen un color blavós en la zona postaxial.
- El cap té taques i punts negres irregulars.
- Durant l'època de cria, el ventre, coll i cap d'ambdós sexes adquireixen un color taronjós groguenc brillant i les files laterals extremes dels mascles adquireixen un color brillant o blau clar.
_Figure_9.jpg)
Taxonomia
[modifica]Es trob dins del regne Animalia, en el Filo Chordata, subfilo Vertebrata, clase Reptilia, orden Squamata, suborden Sauria, familia Lacertidae, subfamilia Lacertinae, gènere Darevskia.
Subespècies
[modifica]Es reconeixen tres subespècies com a vàlides, inclosa la subespècia nominotípica: [5]
- Darevskia valentini lantzicyreni (Darevsky & Eiselt, 1967)
- Darevskia valentini spitzenbergerae (Eiselt, Darevsky y Schmidtler, 1992)
- Darevskia valentini valentini (Boettger, 1892)
Hàbitat
[modifica]Darevskia valentini sol viure en prats que es troben a 1900-3100 metres respecte el nivell del mar. El seu hàbitat natural sol consistir en àrees rocoses, praderes i matolls amb una temperatura estable més aviat freda.[6]
Zona geográfica
[modifica]
Aquesta espècie es localitza, principalment al nord d'Armenia, est de Turquia (Kars Plateau, montaña Cilo-Sat), sud de la República de Geòrgia i al nord de l'Iran.[6]
És possible que hagi sigut introduïda a Ohio, Estats Units.[6]
Estabilitat poblacional
[modifica]A la major part de la seva distribució, es poden trobar entre 9-25 animals per quilòmetre quadrat (km²).
És localment abundant, però fragmentada en altituds superiors.[6]
Dieta
[modifica]Aquest llangardaix és, principalment, insectívor. Tot i això, en algunes ocasions s'ha vist que aquesta espècie també pot menjar una petita quantitat de vegetació.[6]
Per tant, aquests llangardaixos generalment s'alimenten d'escarabats i mosques. No obstant, també s'ha vist que poden arribar a alimentar-se, en menor quantitat, d'Himenòpters, Lepidòpters i Aràneus.[6]
Reproducció
[modifica]El període d'emparellament de Darevskia valentini va des de principis d'abril fins a principis de Juny. Per tant, el període d'ovopositar comença a finals de juny i dura fins a finals d'agost ja que l'embaràs.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Darevskia valentini» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ Galoyan, Eduard; Bolshakova, Alisa; Abrahamyan, Manush; Petrosyan, Ruzanna; Komarova, Valeria «Natural history of Valentin’s rock lizard (Darevskia valentini) in Armenia». Zoological Research, 40, 4, 18-07-2019, pàg. 277–292. DOI: 10.24272/j.issn.2095-8137.2019.036. ISSN: 2095-8137. PMC: 6680121. PMID: 31310063.
- ↑ 3,0 3,1 Galoyan, Eduard; Bolshakova, Alisa; Abrahamyan, Manush; Petrosyan, Ruzanna; Komarova, Valeria «Natural history of Valentin’s rock lizard (Darevskia valentini) in Armenia». Zoological Research, 40, 4, 18-07-2019, pàg. 277–292. DOI: 10.24272/j.issn.2095-8137.2019.036. ISSN: 2095-8137. PMC: 6680121. PMID: 31310063.
- ↑ «Herpetological Review» (en anglès americà), 08-11-2016. [Consulta: 17 novembre 2022].
- ↑ «The Reptile Database». [Consulta: 24 novembre 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Galoyan, Eduard; Bolshakova, Alisa; Abrahamyan, Manush; Petrosyan, Ruzanna; Komarova, Valeria «Natural history of Valentin’s rock lizard (Darevskia valentini) in Armenia». Zoological Research, 40, 4, 18-07-2019, pàg. 277–292. DOI: 10.24272/j.issn.2095-8137.2019.036. ISSN: 2095-8137. PMC: 6680121. PMID: 31310063.