Darkawa
(ar) الطَّرِيقَةُ الدَّرْقَاوِيَّةُ  | |
 | |
| Epònim | Muhammad al-Arabi al-Darqawi (en)  |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | tariqa zàuiya |
| Religió | islam |
| Història | |
| Fundador | Muhammad al-Arabi al-Darqawi (en) |
| Governança corporativa | |
| Part de | Sufi orders in Algeria (en) |
La confraria sufí darqawiyya o dels darqawa és una tariqa o confraria religiosa del nord del Marroc, fundada al segle xviii pel xerif idríssida mawlay al-Arabí ad-Darqawí.[1] Se suposa que prendria el nom d'un dels ancestres del fundador, conegut com a Abu-Darqa, «l'home de la bossa de cuiro».[1] Ad-Darqawí fou deixeble d'un altre xerif idríssida, Alí ibn Abd-ar-Rahman al-Jàmal, seguidor de la doctrina mística d'aix-Xadhilí.[1] Després de la mort del seu mestre, ad-Darkawí fundà una confraria inspirada en la doctrina xadhilita.[1] La seu de la confraria fou inicialment a la zàuiya de Ba-Brih, al territori de la tribu dels Banu Zarwal, al uadi Wargha, però després de 1863 es traslladà a la zàuiya d'Amjot, on encara anualment, a finals de setembre, s'organitza un màwsim o festival.[1]
La tariqa es va estendre pel nord del Marroc i l'oest d'Algèria, per on els seus deixebles fundaren moltes zàuiyes inspirades en el seu pensament. Entre els membres de la confraria destaquen dos sultans marroquins, mulay Abd-ar-Rahman (1822-1859) i mulay Yússuf (1912-1917).[1] Cap al 1900, la tariqa comptava amb uns 34.000 adeptes al Marroc i 14.500 a Algèria.[1]
Doctrinalment, la confraria era completament ortodoxa i insistia en la necessitat de l'ésser humà de dedicar-se a la contemplació de la divinitat i a la unió mística amb Déu.[1] Per aconseguir-ho, el dervix recomanava pregàries amb tanta freqüència com fos possible, especialment durant les sessions de pregària (dhikr) que tenien lloc a les seus de la confraria.[1] En aquestes sessions s'intentava aconseguir l'èxtasi mística mitjançant la recitació de fórmules pietoses, poemes místics, cants i dansa.[1]
Tot i el caràcter eminentment religiós, en algun moment de la seva història ha jugat cert paper polític, com per exemple a principis del segle xix. Un cap de la confraria anomenat Ibn aix-Xarif va promoure una revolta contra els turcs a la província d'Oran, que va tenir lloc del 1803 al 1809.[1] Si hagués comptat amb el suport del sultà mulay Sulayman (1792-1822), el conflicte podria haver acabat amb l'annexió d'aquesta província al Marroc.[1] Després de la mort d'aquest sultà, moltes membres de la confraria van prendre part activa en la vida política del Marroc, en un moment de gran agitació política.[1] A Algèria, durant els primers anys de la conquesta francesa, alguns sectors de la tariqa es van oposar a l'emir Abd el-Kader pel fet d'haver pactat amb els francesos després dels tractats de Desmichels (1834) i de Tafna (1837).[1]