Das blaue Licht
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Leni Riefenstahl i Béla Balázs  |
| Protagonistes | |
| Producció | Leni Riefenstahl i Harry R. Sokal |
| Guió | Béla Balázs, Leni Riefenstahl i Carl Mayer |
| Música | Giuseppe Becce |
| Fotografia | Walter Riml, Hans Schneeberger i Heinz von Jaworsky |
| Muntatge | Leni Riefenstahl |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya |
| Estrena | 1932 |
| Durada | 80 min |
| Idioma original | alemany |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema fantàstic i drama |
| Tema | Alps |
| Lloc de la narració | Itàlia |
      
| |
Das blaue Licht (literalment, "La llum blava") és una pel·lícula alemanya de 1932 escrita i dirigida per Leni Riefenstahl, Béla Balázs i Carl Mayer.[a] La història s'inspira en la novel·la de l'escriptor suís Gustav Renker Bergkristall.[b] El conte Das Blaue Licht dels Germans Grimm[1] comparteix títol amb aquesta pel·lícula, però no té res a veure argumentalment amb la història descrita per la pel·lícula. El rodatge va fer-se a les Dolomites i a Sarntal (Itàlia) i al Tessin (Suïssa).
Argument
[modifica]Junta (Leni Riefenstahl) és italiana i viu fora de la ciutat. És considerada com una maga i viu amb un pastor (Mathias Wieman). Un pintor (Beni Führer) descobreix la seva existència i la seva passió pels vidres blaus.
Notes
[modifica]- ↑ Segons la historiadora del cinema Eva Hohenberger, a la primera projecció de la pel·lícula hi constava com a únic director Béla Balázs. En Béla Balázs era jueu hongarès. Després de la presa del poder (Machtergreifung) pels nacionalsocialistes l'any 1933, la Leni Riefenstahl es va fer posar com a directora única en els crèdits inicials de la pel·lícula. Amb l'ajut d'en Julius Streicher, editor del setmanari virulentament antisemita "Der Stürmer", també va privar aquest jueu hongarès dels honoraris que li pertocaven per la direcció de la pel·lícula (So weit es rekonstruierbar ist, so die Filmwissenschaftlerin Eva Hohenberger, war bei der ersten Aufführung des Films „unter Regie ausschließlich Béla Balázs verzeichnet“. Nach der NS-Machtergreifung im Jahr 1933 ließ Riefenstahl sich im Vorspann als alleinige Regisseurin eintragen. Mithilfe von Julius Streicher, Herausgeber des antisemitischen Hetzblattes „Der Stürmer“, brachte sie den ungarischen Juden Balázs um sein zurückgestelltes Honorar) Cf. Manfred Riepe 1920.
- ↑ Arnold Fanck i Leni Riefenstahl ja havien adaptat al cinema el 1926 una altra novel·la d'aquest mateix escriptor, Heilige Berge, amb el títol Der heilige Berg.
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Grimm, Lluís Jacob i Guillem Carles: Contes d'Infants i de la Llar. Segona Sèrie. Traducció de Carles Riba Bracons. Barcelona: Editorial Catalana, 1921 (Biblioteca Literària, vol. nº 28). La llum blava: pàgines 81-87.
- Grimm, Jacob i Wilhelm: Rondalles de Grimm. Il·lustrades per Arthur Rackham. Traducció de Carles Riba Bracons. Barcelona, Editorial Joventut, abril de 1935. La llum blava: pàgines 97-102.
- Renker, Gustav: Bergkristall. Basel: F. Reinhardt Verlag, 1930.
Referències
[modifica]- ↑ Es tracta del conte KHM 116 (KHM 1815 30). Fou traduït pel Carles Riba al català amb el nom La llum blava el 1921 i el 1935 (vulgueu veure referència bibliogràfica).
Enllaços externs
[modifica]- Das blaue Licht. Stills of Walter Riml, photographer of the film
- Article sobre La llum blava Arxivat 2021-03-23 a Wayback Machine. (anglès)
- Manfred Riepe: «Arte-Doku zu Leni Riefenstahl Alles nur geklaut?», article publicat el Der Tagespiegel de 17/11/2020 (alemany)