Davaliàcies
Davalliaceae | |
---|---|
Davallia bullata | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Classe | Polypodiopsida |
Ordre | Polypodiales |
Família | Davalliaceae M.R.Schomb., 1848 |
Gèneres | |
Les davaliàcies (Davalliaceae) és una família de falgueres de l'ordre Polypodiales. És un tàxon germà de la família Polypodiaceae,[1] i amb ella comparteix certs caràcters morfològics i fenotípics.[2]
Les espècies de Davalliaceae són natives de les regions tropicals i subtropicals de les Illes del Pacífic, Austràlia, Àsia, i Àfrica.[3] La seva mida és de petita a mitjana. Normalment són epífits, de vegades epipètrics o plantes terrestres.
Moltes espècies de Davallia són plantes ornamentals,[4] les més conegudes són Davallia tyermanii, Davallia fejeensis, i Davallia solida.[5] Està disponible una clau d'identificació de les espècies cultivades de Davallia.[6] Davallodes, Humata, i Wibelia també tenen espècies cultivades.[7]
El 1990, es va estimar que hi havia unes 110 espècies de Davalliaceae.[2] El 2008 es va informar d només 63 espècies.[8]
Gèneres
[modifica]- Araiostegiella M.Kato & Tsutsumi
- Davallia James Edward Smith
- Davallodes E.B. Copeland
- Humata A.J. Cavanilles
- Wibelia Bernhardi
Història
[modifica]Gymnogrammitis i Leucostegia anteriorment s'havien inclòs dins Davalliaceae.[9]
L'any 2008 un estudi filogenètic molecular de les Davalliaceae va mostrar que cap dels gèneres poliespecífics reconeguts en aquell tempes eren monofilètics.[10] El mateix anys aquesta família es va dividir en 5 gèneres.[8]
Filogènia
[modifica]El següent arbre filogenètic està basat en el publicat l'any 2008.[10]
DAVALLIACEAE |
| ||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Eric Schuettpelz and Kathleen M. Pryer. 2007. "Fern phylogeny inferred from 400 leptosporangiate species and 3 plastid genes". Taxon 56(4):1037-1050.
- ↑ 2,0 2,1 Karl U. Kramer. 1990. "Davalliaceae". pages 74-80. In: Klaus Kubitzki (general editor); Karl U. Kramer and Peter S. Green (volume editors) The Families and Genera of Vascular Plants volume I. Springer-Verlag: Berlin;Heidelberg, Germany. ISBN 978-0-387-51794-0
- ↑ Alan R. Smith, Kathleen M. Pryer, Eric Schuettpelz, Petra Korall, Harald Schneider, and Paul G. Wolf. 2008. "Davalliaceae". pages 443-444. In: "Fern Classification". pages 417-467. In: Tom A. Ranker and Christopher H. Haufler (editors). Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-87411-3
- ↑ Anthony Huxley, Mark Griffiths, and Margot Levy (1992). The New Royal Horticultural Society Dictionary of Gardening. The Macmillan Press,Limited: London. The Stockton Press: New York. ISBN 978-0-333-47494-5 (set).
- ↑ George W. Staples and Derral R. Herbst. 2005. "A Tropical Garden Flora" Bishop Museum Press: Honolulu, HI, USA. ISBN 978-1-58178-039-0
- ↑ Barbara Joe Hoshizaki. 1981. "The fern genus Davallia in cultivation". Baileya 21(1):1-42.
- ↑ Barbara Joe Hoshizaki. 1981. "Davallia relatives in cultivation". Baileya 21(1):43-50.
- ↑ 8,0 8,1 Masahiro Kato and Chie Tsutsumi. 2008. "Generic Classification of Davalliaceae". Acta Phytotaxonomica et Geobotanica 59(1):1-14.
- ↑ Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Christopher H. Haufler, Tom A. Ranker, and Terri J. Hildebrand. 2002. "Gymnogrammitis dareiformis is a polygrammoid fern (Polypodiacee) - Resolving an apparent conflict between morphological and molecular data". Plant Systematics and Evolution 234(1-4):121-136. doi:10.1007/s00606-002-0207-z
- ↑ 10,0 10,1 Chie Tsutsumi, Xian-Chun Zhang, and Masahiro Kato. 2008. "Molecular Phylogeny of Davalliaceae and Implications for Generic Classification". Systematic Botany 33(1):44-48.