Vés al contingut

David Barrufet i Bofill

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDavid Barrufet i Bofill

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) David Barrufet Bofill Modifica el valor a Wikidata
4 juny 1970 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Alçada199 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes110 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador d'handbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esporthandbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1988–2010 FC Barcelona
Participà en
2008Jocs Olímpics d'Estiu de 2008
2004Jocs Olímpics d'Estiu de 2004
2000Jocs Olímpics d'Estiu de 2000
1992Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 Modifica el valor a Wikidata
Premis

EHF: 502429
Medaller
Handbol
Jocs Olímpics
Bronze Sydney 2000 equip masculí
Bronze Pequín 2008 equip masculí
Campionat del Món
Or Tunísia 2005 equip masculí
Campionat d'Europa
Argent Espanya 1996 equip masculí
Argent Itàlia 1998 equip masculí
Bronze Croàcia 2000 equip masculí
Argent Suïssa 2006 equip masculí

David Barrufet i Bofill (Barcelona, 4 de juny de 1970) és un ex jugador d'handbol del Futbol Club Barcelona.

Carrera esportiva

[modifica]

Va començar a jugar a handbol al col·legi SAFA Horta de Barcelona a l'edat de 8 anys. Sis anys més tard ingressà al FC Barcelona, on jugà a les categories inferiors fins a l'any 1988 quan debutà amb el primer equip. Les temporades 2000-2001 i 2001-2002 va ser escollit per la IHF millor porter del món i l'any 2003 va ser escollit com a integrant de la selecció mundial ideal. Durant la seva trajectòria esportiva, va arribar a ser capità de l'equip d'handbol del FC Barcelona.[1]

El dia 8 de febrer de 2010, a punt de fer 40 anys, David Barrufet va anunciar la seva retirada al final de la temporada 09-10.[2] El 27 de febrer de 2011 va rebre un homenatge que va concloure amb la retirada de la seva samarreta amb el número 16 al Palau Blaugrana, esdevenint així el 6é jugador de la secció amb la samarreta retirada.

Com a porter va guanyar fins a 71 títols amb el Barça.[3]

Palmarès

[modifica]
FC Barcelona
  • 7 Copes d'Europa (1990-1991, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998, 1998-1999, 1999-2000 i 2004-2005)
  • 2 Recopes d'Europa (1993-1994 i 1994-1995)
  • 1 Copa EHF (2002-2003)
  • 5 Supercopes d'Europa (1996-1997, 1997-1998, 1998-1999, 1999-2000 i 2003-2004)
  • 11 Lligues espanyoles (1988-1989, 1989-1990, 1990-1991, 1991-1992, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998, 1998-1999, 1999-2000, 2002-2003 i 2005-2006)
  • 10 Copes del Rei (1989-1990, 1992-1993, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998, 1999-2000, 2003-2004, 2006-2007, 2008-2009, 2009-2010.)
  • 13 Supercopes d'Espanya (1988-1989, 1989-1990, 1990-1991, 1991-1992, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998, 1999-2000, 2000-2001, 2003-2004, 2006-2007, 2008-2009 i 2009-2010)
  • 6 Copes ASOBAL (1994-1995, 1995-1996, 1999-2000, 2000-2001, 2001-2002 i 2009-2010)
  • 10 Lligues dels Pirineus (1997-1998, 1998-1999, 1999-2000, 2000-2001, 2001-2002, 2003-2004 i 2005-2006 i 2006-2007, 2010)
  • 6 Lligues Catalanes (1990-1991, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1994-1995 i 1996-1997)

Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 celebrats a Barcelona (Catalunya), on aconseguí guanyar un diploma olímpic amb la selecció espanyola d'handbol en finalitzar cinquè en el torneig masculí olímpic. Absent dels Jocs Olímpics d'estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia), on va aconseguir guanyar la medalla de bronze en derrotar a la final pel tercer lloc la selecció de Sèrbia i Montenegro. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia) aconseguí un nou diploma olímpic en finalitzar setè, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina) aconseguí guanyar una nova medalla de bronze en derrotar en el partit pel tercer lloc a la selecció croata.

Al llarg de la seva carrera ha guanyat una medalla d'or en el Campionat Mundial d'Handbol i quatre medalles en el Campionat d'Europa, tres d'elles de plata.

Activitat després de la retirada

[modifica]

Barrufet va continuar vinculat al club en el Departament Jurídic un cop es va retirar l'any 2010. Des del 2015 fins al 2021 fou el mànager de la secció d'handbol, període durant el qual l'equip va dominar absolutament l'handbol espanyol, amb 22 títols -entre ells 6 Lligues i 6 Copes-, a més de guanyar 3 Mundials de clubs. El 2021 el club va decidir prescindir dels seus serveis, en el marc de la política del nou president Jan Laporta de reduir les direccions tècniques d'algunes seccions professionals.[3]

Referències

[modifica]
  1. «El millor porter de la història». FC Barcelona, 08-02-2010. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2014. [Consulta: 27 desembre 2014].
  2. «Barrufet, comiat de crac». FC Barcelona, 08-02-2010. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2014. [Consulta: 27 desembre 2014].
  3. 3,0 3,1 «David Barrufet: "No m'esperava que m'acomiadessin"». 324.cat, 21-05-2021 [Consulta: 21 maig 2021]. Arxivat 21 de maig 2021 a Wayback Machine.