David Enskog
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 abril 1884  Västra Ämtervik (Suècia) (en)  | ||
| Mort | 1r juny 1947 (63 anys) Estocolm (Suècia) | ||
| Formació | Universitat d'Uppsala (1903–1911) | ||
| Tesi acadèmica | Kinetische Theorie der Vorgänge in mäßig verdünnten Gasen (1917 ) | ||
| Director de tesi | Carl Wilhelm Oseen | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, físic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Reial Institut de Tecnologia (1930–1947) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Anna Aurora Jönsson | ||
| Pares | Nils Olsson Enskog i Karolina Jonasdotter | ||
David Enskog (Västra Ämtervik, 22 d'abril de 1884 - Estocolm, 1 de juny de 1947) va ser un físic i matemàtic suec.
Vida i Obra
[modifica]Enskog va néixer a l'oest de Suècia on el seu pare era predicador.[1] Va fer els estudis secundaris a Karlstad, abans d'ingressar a la universitat d'Uppsala el 1903, en la qual es va graduar el 1907[2] i llicenciar el 1911.[3] En aquesta època va publicar els seus primers articles sobre la teoria de la difusió dels gasos, basats en les teories de Maxwell i Boltzmann.[4] A partir de 1913. mentre preparava el doctorat en el seu temps lliure, va ser professor de ciències naturals al institut de secundària de Skövde.[5]
El 1917 va obtenir el doctorat a la universitat d'Uppsala, però no liva ser possible obtenir una plaça docent a la universitat. Per això va continuar sent professor de secundària a Gävle a partir de 1918, amb l'excepció del curs 1922-1923 en que va obtenir una beca per ampliar estudis a Göttingen i Múnic,[6] on va assistir a classes de Niels Bohr, David Hilbert, Arnold Sommerfeld, Richard Courant i Max Born.[7]
El 1929 va aconseguir ser destinat a una escola de l'àrea d'Estocolm, al districte de Norrmalm i l'any següent, després de 17 anys de professor a secundària, va aconseguir una plaça de professor universitari al Reial Institut de Tecnologia. Curiosament, la seva producció científica va disminuir a partir d'aquest moment, potser per les noves responsabilitats docents i administratives a la universitat.[8]
Enskog, juntament amb Sydney Chapman, va desenvolupar el que avui es coneix com la teoria estàndard de la difusió dels gasos,[9] resolent el difícil problema de calcular els coeficients de l'equació de Boltzmann.[10]
Enskog va rebre el 1946 la medalla Svante Arrhenius i el 1947, pocs dies abans de la seva mort, va ser proclamat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Brush, 1972, p. 7.
- ↑ Fridlund, 1993, p. 241.
- ↑ Chapman, 1948, p. 193.
- ↑ Brush, 1972, p. 8.
- ↑ Fridlund, 1993, p. 242.
- ↑ Chapman, 1948, p. 194.
- ↑ Fridlund, 1993, p. 250.
- ↑ Brush, 1972, p. 9.
- ↑ Corry, 2004, p. 265.
- ↑ Shizgal, 2015, p. 258.
- ↑ Sjöstrand, 1998, p. vi.
Bibliografia
[modifica]- Brush, S.G.. Kinetic Theory (en anglès). Pergamon Press, 1972. ISBN 9781483145853.
- Chapman, S. «Prof. David Enskog» (en anglès). Nature, Num. 161, 1948, pàg. 193-194. DOI: 10.1038/161193a0. ISSN: 1476-4687.
- Corry, Leo. David Hilbert and the Axiomatization of Physics (1898–1918) (en anglès). Kluwer Academic, 2004. ISBN 1-4020-2777-X.
- Fridlund, Mats. «International Acclaim and Swedish Obscurity: The Fall and Rise of David Enskog». A: Svante Lindqvist (ed.). Center on the periphery: historical aspects of 20th-century Swedish physics (en anglès). Science History Publications/USA, 1993. ISBN 9780881351576.
- Shizgal, Bernard. Spectral Methods in Chemistry and Physics (en anglès). Springer, 2015. ISBN 978-94-017-9453-4.
- Sjöstrand, Nils G. «Dedication - David Enskog» (en anglès). Transport Theory and Statistical Physics, Vol. 27, Num. 5-7, 1998, pàg. vi-vii. DOI: 10.1080/00411459808205635. ISSN: 2332-4309.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «David Enskog» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Brush, Stephen G. «Enskog, David». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 maig 2020]. (anglès)
- Faxén, Hilding. «David Enskog - Fysiker, Matematiker». Svenskt biografiskt lexikon. [Consulta: 19 maig 2020]. (suec)
- Söderholm, Lars. «THE ENSKOG HERITAGE». KTH / Department of Mechanics, 1997. [Consulta: 19 maig 2020]. (suec)