David Hartley (junior)

David Hartley
	;
Nom original	(en) David Hartley (the Younger)
Biografia
Naixement	1732 ; Bath (Anglaterra)
Mort	19 desembre 1813 (80/81 anys); Bath (Anglaterra)
Membre del 14è Parlament de la Gran Bretanya
	; Legislatura: 14è Parlament de la Gran Bretanya
Member of the 15th Parliament of Great Britain (en)
	; Legislatura: 15è Parlament de la Gran Bretanya
Dades personals
Formació	Corpus Christi College, Oxford
Activitat
Camp de treball	Química
Ocupació	polític, abolicionista
Partit	Partit Whig anglès
Família
Pare	David Hartley
	Signatura

David Hartley el Jove (Bath, comtat de Somerset (Anglaterra), 1732 - Idem. 19 de desembre, 1813) va ser un estadista, un inventor científic i fill del filòsof David Hartley.

Va ser membre del Parlament (MP) de Kingston upon Hull i també va ocupar el càrrec de Ministre Plenipotenciari de Sa Majestat Britànica, nomenat pel rei Jordi III per tractar amb els Estats Units d'Amèrica la independència americana i altres qüestions després de la Revolució americana. Hartley va ser el primer diputat que va presentar el cas per l'abolició del tràfic d'esclaus davant la Cambra dels Comuns.^[1]

Biografia

Va estudiar a la Universitat d'Oxford i va entaular íntima amistat amb Franklin, que en aquella època era a Anglaterra. representant de Hull a la Cambra dels Comuns de 1774 a 1780 i de 1791 a 1784, es va oposar a la guerra amb Amèrica i va combatre l'esclavitud amb tanta energia com talent, i va presentar una resolució el 1776 ne la qual deia:

«

"el tràfic d'esclaus és contrari a les lleis de Déu i als drets dels homes".

»

obtenint extraordinària popularitat.

Va signar com a plenipotenciari el tractat de pau entre Anglaterra i els Estats Units el 3 de desembre de 1783 (Tractat de París de 1783).

S'ocupà també de química i mecànica i inventà un mitjà de preservar del foc els vaixells i els edificis.

Va publicar

Letters on the American War (Londres, 1778/79);
An Addres to the Committee of Association of the Country of York (1781);
Argument on the French revolution (Bath, 1794).

Referències

↑ The History of the Rise, Progress and Abolition of the African Slave-Trade (1839), Thomas Clarkson (available at Project Gutenberg)

Bibliografia

Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 765/66. (ISBN 84-239-4527-8)

[Hartley-1] The History of the Rise, Progress and Abolition of the African Slave-Trade (1839), Thomas Clarkson (available at Project Gutenberg)

[1]