David I d'Artanudji
| Nom original | (ka) დავით I  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle X |
| Mort | 23 febrer 943 (Gregorià) |
| Religió | Església Ortodoxa de Geòrgia |
| Família | |
| Fills | Sumbat II d'Artanudji-Calarzene |
| Pare | Sumbat I d'Artanudji |
 | |
David I d'Artanudji, dit David el Gran (mort el 20 de febrer del 943), fou un príncep georgià de Calarzene i després d'Artanudji-Calarzene[1] al segle x.
David Bagration era el fill gran de Sumbat, príncep de Artanudji-Calarzene. La seva família, que era hereva legítima de la corona d'Ibèria, regnava des de la meitat del segle ix sobre la província georgiana de l'Artanudji-Calarzene (formada principalment per la Klardjètia, i avui a Turquia), un principat hereditari considerada com un «lot de consolació» per aquesta branca dels Bagrationi que havia estat desheretada per l'emperador romà d'Orient (basileus) l'any 830.
A la mort del seu pare, el 889, hauria hagut d'heretar l'Artanudji, però és el seu germà petit Bagrat fou qui va esdevenir duc d'Artanudji i Calarzene al seu lloc. Però aquest Bagrat va morir el 909 i David ho va aprofitar per recuperar el seu tron.[2] La Crònica georgiana diu que aquest David era un bon cristià i que va multiplicar les esglésies, i per això el seu sobrenom de Gran.
El 943 va abdicar en favor del seu fill gran Sumbat II d'Artanudji-Calarzene i es va fer frare. Va morir el mateix any. De una esposa desconeguda va tenir dos fills :
- Sumbat II d'Artanudji-Calarzene ;
- una filla, que es va casar amb Adarnases d'Artanudji, príncep de Artanoudji.
Notes
[modifica]- ↑ Aquesta dada es discutida, potser va rebre l'Artanudji més tard segons una font, però una altra diu que la va rebre al mateix temps que la Calarzene, a la mort del seu germà Bagrat I d'Artanudji que l'havia precedit en el tron tot i que era més jove
- ↑ immediatament o be recuperant la Calarzene tot seguit i després apartant progressivament als fills i hereus del seu germà
Bibliografia
[modifica]- Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 132.