Vés al contingut

David Romano i Ventura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDavid Romano i Ventura
Nom original(es) David Romano Ventura Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1925 Modifica el valor a Wikidata
Istanbul (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 2001 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Camp de treballHistòria de l'antic Israel, sefardites, Corona d'Aragó, literatura italiana i Renaixement italià Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHebraista
OcupadorUniversitat de Barcelona
Consell Superior d'Investigacions Científiques Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

David Romano i Ventura (Istanbul, 1925 - Barcelona, 12 d'octubre del 2001) fou un historiador i hebraista català.

De família sefardita, de petit va estar a Itàlia i França i finalment es va establir a Barcelona. Va estudiar llengües semítiques a la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professors Josep Maria Millàs i Vallicrosa, Joan Vernet i Ginés i Alejandro Díez Macho. Es va llicenciar el 1949 amb premi extraordinari, i el 1951 es va doctorar amb la tesi Aportaciones al estudio de la organización administrativa de la Corona de Aragón en el siglo XIII (La familia Ravaya y su labor como tesoreros y bailes), que va guanyar el Premi Menéndez y Pelayo del CSIC.

De 1953 a 1957 fou secretari de redacció de l'Índice Histórico Español, amb Jaume Vicens i Vives i el 1958 va editar el Tractat d'astrologia de Bartomeu de Tresbéns amb Joan Vernet, i la introducció a l'edició de l'Atles Català de 1375.

Des de 1949 fou professor de la Universitat de Barcelona, i des de 1954 hi ensenyà llengua àrab, història d'Israel, història i literatura dels jueus medievals, sobretot de la Corona d'Aragó. De 1962 a 1966 també fou catedràtic d'institut fins que el 1966 va obtenir la càtedra de llengua i literatura italianes.[1] El 1970 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1986 fou doctor honoris causa per la Universitat de Sàsser. De 1950 a 1966 va col·laborar amb el CSIC i de 1974 a 1984 fou vocal de l'Institut Milà i Fontanals del CSIC. El 1984 fou escollit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història.

Els seus estudis versen sobre els jueus de la Corona d'Aragó i la influència de la literatura italiana a la Catalunya del Renaixement, principalment Petrarca i Boccaccio.[2]

Obres

[modifica]
  • Elementos y técnica del trabajo científico (1973)
  • Antología del Talmud (1975)
  • Judíos al servicio de Pedro el Grande de Aragón 1276-1285 (Barcelona: CSIC 1983)
  • De historia judía hispánica (1991)
  • La ciència hispanojudía (1992)
  • Un texto en aljamía hebraicoárabe (Elche, 1314) Sefarad 29,2 (1969) págs. 313-318

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Precedit per:
Jesús Ernest Martínez Ferrando
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXVIII

1970-2001
Succeït per:
José Manuel Blecua Perdices