David Romano i Ventura

David Romano i Ventura

Nom original	(es) David Romano Ventura
Biografia
Naixement	1925 Istanbul (Turquia)
Mort	12 octubre 2001 (75/76 anys) Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball	Història de l'antic Israel, sefardites, Corona d'Aragó, literatura italiana i Renaixement italià
Ocupació	Hebraista
Ocupador	Universitat de Barcelona Consell Superior d'Investigacions Científiques
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (1984–) Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1970–2001)
Premis
(1986)  Doctor honoris causa Conferit per Universitat de Sàsser (1973)  Premio de traducción Fray Luis de León

David Romano i Ventura (Istanbul, 1925 - Barcelona, 12 d'octubre del 2001) fou un historiador i hebraista català.

De família sefardita, de petit va estar a Itàlia i França i finalment es va establir a Barcelona. Va estudiar llengües semítiques a la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professors Josep Maria Millàs i Vallicrosa, Joan Vernet i Ginés i Alejandro Díez Macho. Es va llicenciar el 1949 amb premi extraordinari, i el 1951 es va doctorar amb la tesi Aportaciones al estudio de la organización administrativa de la Corona de Aragón en el siglo XIII (La familia Ravaya y su labor como tesoreros y bailes), que va guanyar el Premi Menéndez y Pelayo del CSIC.

De 1953 a 1957 fou secretari de redacció de l'Índice Histórico Español, amb Jaume Vicens i Vives i el 1958 va editar el Tractat d'astrologia de Bartomeu de Tresbéns amb Joan Vernet, i la introducció a l'edició de l'Atles Català de 1375.

Des de 1949 fou professor de la Universitat de Barcelona, i des de 1954 hi ensenyà llengua àrab, història d'Israel, història i literatura dels jueus medievals, sobretot de la Corona d'Aragó. De 1962 a 1966 també fou catedràtic d'institut fins que el 1966 va obtenir la càtedra de llengua i literatura italianes. El 1970 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1986 fou doctor honoris causa per la Universitat de Sàsser. De 1950 a 1966 va col·laborar amb el CSIC i de 1974 a 1984 fou vocal de l'Institut Milà i Fontanals del CSIC. El 1984 fou escollit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història.

Els seus estudis versen sobre els jueus de la Corona d'Aragó i la influència de la literatura italiana a la Catalunya del Renaixement, principalment Petrarca i Boccaccio.

Obres

• Elementos y técnica del trabajo científico (1973)
• Antología del Talmud (1975)
• Judíos al servicio de Pedro el Grande de Aragón 1276-1285 (Barcelona: CSIC 1983)
• De historia judía hispánica (1991)
• La ciència hispanojudía (1992)
• Un texto en aljamía hebraicoárabe (Elche, 1314) Sefarad 29,2 (1969) págs. 313-318

Enllaços externs

• María Teresa Navarro Salazar, Montserrat Casas Nadal In memorian David Romano Ventura (1925-2001), Catedrático de Lengua y Literatura Italiana, Maestro y amigo : Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia medieval, ISSN 0214-9745, Nº 14, 2001,

Precedit per: Jesús Ernest Martínez Ferrando

Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXVIII 1970-2001

Succeït per: José Manuel Blecua Perdices