David Widder
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) David Vernon Widder  25 març 1898 Harrisburg (Pennsilvània) |
| Mort | 8 juliol 1990 (92 anys) Arlington (Massachusetts) |
| Sepultura | Maytown Union Cemetery 40° 04′ 39″ N, 76° 34′ 51″ O / 40.0775711°N,76.5807289°O |
| Formació | Universitat Harvard (1921–1924) Universitat de París (1920–1921) Universitat Harvard (1916–1920) |
| Tesi acadèmica | Theorems of Mean Value and Trigonometric Interpolation (1924 ) |
| Director de tesi | George Birkhoff |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Harvard (1930–1968) Radcliffe College (1930–1968) Bryn Mawr College (1924–1930) Aberdeen Proving Ground (1918–1919) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Solomon W. Golomb, Harry Pitt, Harry Pollard, Creighton Buck, Isidore Hirschman, Deborah Haimo, Richard Goldberg, John Dauns, Roger Pinkham, Edwin Akutowicz, Gerald Bilodeau i Ralph P. Boas |
| Família | |
| Cònjuge | Vera Ames |
| Fills | Edith Widder |
| Pares | David Henry Widder i Edith Drabenstadt |
| Premis | |
| |
 | |
David Widder (anglès: David Vernon Widder) (Harrisburg, 25 de març de 1898 - Arlington, 8 de juliol de 1990) va ser un matemàtic estatunidenc.
Widder va fer els estudis secundaris a la seva vila natal i el 1916 es va matricular a la universitat Harvard.[1] El 1917 va haver d'interrompre els estudis per la Primera Guerra Mundial, ja que va fer de calculador civil al camp de proves d'Aberdeen (Maryland), Aberdeen Proving Ground.[2] Fent treballs extraordinaris, es va graduar el 1920 i l'any següent va anar a París per ampliar estudis. A final de 1921 va tornar a Harvard on va obtenir el doctorat el 1924 amb una tesi dirigida per George Birkhoff.
Des de 1924 fins a 1930 va ser professor de matemàtiques al Bryn Mawr College excepte un any sabàtic que va estar a la universitat de Chicago.[3] El 1930 va ser nomenat professor simultàniament del Radcliffe College i de la universitat Harvard on va romandre tota la resta de la seva vida acadèmica.[4] El 1935 va participar en la primera conferència topològica internacional de Moscou.[5]
Els treballs de recerca de Widder van ser en anàlisi matemàtica clàssica.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Widder, 1988, p. 79.
- ↑ Widder, 1988, p. 80.
- ↑ Widder, 1988, p. 81.
- ↑ Widder, 1988, p. 82.
- ↑ Birkhoff, 1993, p. 269.
- ↑ Birkhoff, 1989, p. 47.
Bibliografia
[modifica]- Birkhoff, Garrett. «Mathematics at Harvard, 1836-1944». A: Peter Duren (ed.). A Century of Mathematics in America, Part II (en anglès). American Mathematical Society, 1989, p. 3-58. ISBN 0-8218-0130-9.
- Birkhoff, Garrett «Mathematics at Harvard in the 1940s» (en anglès). Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 137, Num. 2, 1993, pàg. 268-272. ISSN: 0003-049X.
- Pitcher, Everett. A history of the second fifty years, American Mathematical Society 1939-1988 (en anglès). American Mathematical Society, 1988. ISBN 0-8218-0125-2.
- Widder, D.V.. «Some Mathematical Reminiscences». A: Peter Duren (ed.). A Century of Mathematics in America, Part I (en anglès). American Mathematical Society, 1988, p. 79-84. ISBN 0-8218-0124-4.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «David Widder» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.