David de Nerken
| |||
| Nom original | (hy) Դավիթ Անհաղթ  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | segle VI | ||
| Mort | segle VI monestir de Hakhpat (Armènia) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia, gnoseologia, epistemologia, lògica i filosofia de la religió | ||
| Ocupació | filòsof | ||
| Influències | |||
David de Nerken (en armeni Դավիթ Անհաղթ, 'David l'invencible') va ser un important filòsof neoplatònic armeni, comentador d'Aristòtil i Plató, parent de Moisès de Khoren. Va influir en tots els filòsofs armenis fins al segle xviii.
Biografia
[modifica]Va viure al final del segle v i començaments del segle vi. La tradició el fa deixeble de Mesrop d'Armènia i del Catolicós Sant Sahak, a més de company de Moisès de Khoren, però quan va néixer, cap a l'any 470, aquests erudits ja eren morts. Se sap que va estudiar a Alexandria amb Sirià, preceptor de Procle, i també amb Olimpiòdor, i va ser un dels darrers que va provar d'harmonitzar les filosofies de Plató i Aristòtil. Va ensenyar a l'Escola d'Alexandria i després va viatjar a Atenes i a Constantinoble, on per les seves habilitats en el discurs va rebre el sobrenom d'invencible. Va tornar a Armènia a una edat avançada. Quan va arribar, les seves ensenyances van trobar l'oposició del clergat, i va haver de refugiar-se al Monestir de Hakhpat, on va morir entre l'any 550 i 560. L'Església Armènia més tard el va canonitzar.[1]
Obres
[modifica]David de Nerken va ser autor de diverses traduccions del grec a l'armeni d'obres de Plató, Aristòtil i altres filòsofs. Les seves quatre obres més importants són:[2]
- Prolegòmens a la filosofia, on analitza sis definicions de la filosofia per concloure que és "la ciència que permet a l'home entendre les lleis de la naturalesa".
- Comentari a l'Isagogè de Porfiri.
- Comentari a l'Analítica d'Aristòtil
- Comentari a les Categories d'Aristòtil.
També va deixar escrits sobre música, tractada des d'un punt de vista filosòfic.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Mutafian, Claude (dir.). Arménie: la magie de l'écrit. París: Somogy, 2007, p. 103, 209. ISBN 9782757200575.
- ↑ Hacikyan, Agop J. (coord.). The heritage of Armenian literature, vol. II: From the sixth to the eighteenth century. Detroit: Wayne State University Press, 2002, p. 288-289. ISBN 9780814330234.