De Komische film
 | |
| Tipus | obra d'art i gravat  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Constant Van Wessem |
| Llengua | Holandés |
| Il·lustrador | Piet Zwart |
| Artista de la coberta | Piet Zwart |
| Publicació | Holanda, Rotterdam, 1931 |
| Editorial | Uitgeversmaatschappij de W.L. i J. Brusse N.V, C.J. Graadt van Roggen |
| Format | 17,6 X 22,1 cm |
| Dades i xifres | |
| Tema | Cinema còmic |
| Gènere | Fotografia |
| Nombre de pàgines | 50 |
De Komische film (en valencià: El cine d'humor) és un llibre de monografies realitzat per l'escriptor holandès Constant Van Wessem i el dissenyador gràfic holandès Piet Zwart, i editat per l'editorial Uitgeversmaatschappij de W.L. i J. Brusse N.V. És el número 9 d'un projecte d'editorial de 10 llibres de cine titulat Monografiën der Filmkunst (Monografies d'art cinematogràfic) que van ser publicats entre 1931 i 1933 a Rotterdam per C.J. Graadt van Roggen. De Komische film té embolcalls adjunts doblegats en francès amb 50 pàgines i 100 fotografies en blanc i negre dels primers actors i directors de comèdia, inclosos Larel i Hardy i Charles Chaplin i fins i tot Mickey Mouse.[1][2]
Piet Zwart va experimentar amb un fràgil laminat de teixit activat per calor a les cobertes de Filmkunst per donar un vernís glossat a la tipografia i les fotografies de les seves composicions. Aquest laminat s'ha endurit al llarg dels anys i ha fet que tota aquesta sèrie sigui pràcticament impossible de trobar en condicions de col·lecció. Cada edició presenta un disseny de portada, tipografia de portada i dissenys d'interiors de Piet Zwart; aquestes portades s'han reimprès moltes vegades en el disseny gràfic del segle xx. i són considerades importants en el disseny gràfic d'avantguarda. La tipografia d'aquesta sèrie dels anys 30 de deu llibres sobre cinema modern mostren el “typotekt” holandès en el seu apogeu.
- Het Linnen Venster, 1931 C.J. Graadt van Roggen
- Dertig jaar film, 1932 L.J. Jordaan
- Nederlandsche filmkunst, 1933 Henrik Scholte
- Russische filmkunst, 1932 Th. B.F. Hoyer
- Duitsche filmkust, 1931 Simon Koster
- Fransche filmkunst, 1931 Elisabeth de Roos
- Amerikaansche filmkunst, 1931 Jo Otten
- De absolute film, 1931 Menno ter Braak
- De komische film, 1931 Constant van Wessem
- De geluidsfilm, 1933 Lou Lichtveld
Les 10 portades d'aquesta sèrie van ser dissenyades per P. Zwart com una mena de fotomuntatges. Una de les grans innovacions que realitza Zwart amb aquesta portada i la resta de la sèrie és la combinació de diferents tipografies, així com la utilització al mateix temps de majúscules i minúscules en un mateix treball. En aquest cas manté la identitat tipogràfica de la sèrie “film”, al temps que fixa la manera com el títol del llibre i l'autor apareixen a les portades: sempre al centre del full, desenvolupats en dues línies i amb disposició diagonal. D'aquesta manera, en unificar la composició interna de les portades, els confereix la idea de sèrie i col·lecció. Va millorar l'efecte de les portades a través de combinacions sovint complicades de fotomuntatge i impressió doble. El material bàsic per a aquestes portades sovint estava format per fotos de pel·lícules existents, però en alguns casos també per fotos del mateix Piet Zwart, com es el cas de De Komische film.
A més de convertir en característica pròpia la feina dels colors vermell, blau i groc, sigui a la tipografia o a la fotomecànica, i d'apostar per l'asimetria a la composició de la pàgina, De Komische film també exemplifica l'experimentació amb la fotografia i el fotomuntatge que Zwart incorpora als seus treballs cap a 1926. Aquí ha recorregut al capdavant de dos homes amb bombí, com a element substancial a l'actor de cinema d'humor: Laurel i Hardy i, sobretot, Charles Chaplin, a qui convoca a través dels seus senyals d'identitat: barret, bigoti, bastó i sabates. Amb tots aquests recursos Zwart va compondre una portada dominada per la idea de moviment, la principal característica del cinema. El propi dissenyador es definia com a tipotect, apuntant a la seva formació l'equilibri entre tipògraf i arquitecte, sintetitzant la manera de fer la seva feina com la d'algú que construeix amb formes, imatges i text. Quan es completa aquesta sèrie de pel·lícules, Zwart abandona els projectes tipogràfics per concentrar-se en el disseny industrial i de mobles.
Aquest treball, amb els seus èxits dins del disseny gràfic, se situa entre dues de les grans aportacions de Zwart al medi: els primers exemples de publicitat industrial (fulletons, cartilles, anuncis, etc.) per a NKF i el projecte de llarg recorregut per Staatsbedrijf der Posterijen, Telegrafie a Telefonie (PTT, Companyia holandesa de Correus, Telègrafs i Telèfon).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Institut Valencià dÁrt Modern. 50 obras maesstras de la Colección del IVAM : 1900-1950. València: Institut Valencià dÁrt Modern, 2019. ISBN 978-84-482-6416-1.
- ↑ 2,0 2,1 Broos, Kees. Monografieen van Nederlandse fotografen: Piet Zwart, (1885-1977) (en holandés). Primera Edició. Holanda: Focus Publishing, 1996, p. 167. ISBN 907221692X.
- ↑ Broos, Kees. Piet Zwart 1885-1977 (en holandés). Edició primera. Holanda: Van Gennep Amsterdam, 1982, p. 96. ISBN 9789060125441.